Foradia textilhogar

Alcoi en quinze dies: l’evolució passa per una veritat incòmoda

• Alcoi és una ciutat que té tot el que ha de tindre una localitat per a poder evolucionar: serveis de qualitat, institucions sanes, una societat treballadora... • Les noves tecnologies i el moment de globalització que vivim estan transformant-ho tot a una velocitat mai abans experimentada

Passen els dies, setmanes, mesos, anys. Alcoi continua sense tindre la projecció de futur necessària per garantir el desenvolupament. La globalització neoliberal ha deixat el sector industrial ferit. Sense grans projectes Alcoi no pot aspirar a ser un atractiu turístic de masses. La seua peculiar orografia limita la seua capacitat de créixer com a ciutat…

No obstant això, Alcoi és una ciutat que té tot el que ha de tindre una localitat per a poder evolucionar: serveis de qualitat, institucions públiques sanes, una societat treballadora, amb capacitat i inquietuds…

El problema és que si els principals motors econòmics municipals no funcionen, és lògic que els mecanismes que desenvoluparien la ciutat es vegen afectats.

Una espiral que es retroalimenta en negatiu: perquè si les energies econòmiques no produeixen, decreixen. I la cosa es complica quan bona part dels diners que estan en funcionament en Alcoi i es gasten en Alcoi no flueixen per Alcoi i se’n van cap a altres esferes.

Amb tots aquests problemes, la cosa funcionaria amb un sol requisit: que la gent tinga diners per a viure. No cal ser un expert per a adonar-se’n que si la societat té treball ben remunerat, l’alegria està assegurada.

Per això cal tindre en compte que estem en una època de canvi. Que les noves tecnologies i el moment de globalització que vivim estan transformant-ho tot a una velocitat mai abans experimentada. I no necessàriament per a bé.

Els experts econòmics que no estan venuts al capital (i la gran majoria dels mediàtics ho estan) ens alerten que el sistema capitalista necessita cada colp menys gent per a funcionar, un funcionament que es tradueix en infradesenvolupament social.

Són molts els factors en joc. I la majoria no depén de les competències locals, però sense les energies locals és quasi segur que no es podran superar.

Per a poder mirar el futur amb esperit constructiu realista, el primer que cal és ser conscient del moment històric que vivim (amb tota la seua complexitat). Tot seguit, és important que aquesta consciència es faça extensiva a la resta de la societat (tenint en compte que de vegades molta gent prefereix ser enganyada a escoltar veritats incòmodes).

A soles amb un bon anàlisi compartit per la majoria es podran plantejar iniciatives i projectes a l’altura de les circumstàncies. Per contra, sense realitzar una anàlisi profunda de la situació (local, autonòmica, nacional, internacional… tot està cada cop en major interdependència), difícilment es podrà evolucionar. I si algú diu poder fer-ho, o bé no s’assabenta o bé està venent fum.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




2 Responses to Alcoi en quinze dies: l’evolució passa per una veritat incòmoda

  1. José L. Sempere 24 de juliol de 2017 en 23:41

    Mis disculpas por opinar en castellano. Mi valenciano -oficial- no es muy bueno a estas edades.
    El tema es complicado y enormemente delicado, pero si por algo se ha caracterizado Alcoi, y los alcoyanos, es por su capacidad de inventiva, por su enorme facilidad para innovar, para crear…
    Pienso que todos los estamentos influyentes de la ciudad deberían poner manos a la obra, todos los partidos que integran el Consistorio deberían -TODOS A UNA- empezar a labrar el resurgir y el futuro de nuestra ciudad… Un trabajo que no tiene que ser gracias a tal o a cual, sino fruto de todos los partidos, un trabajo y unos resultados de Alcoy, para los alcoyanos… No estaría de más que, tanto Ayuntamiento, como la Universidad, Cámara de Comercio, Sindicatos, Asociaciones de Vecinos, etc. acometieran la tarea de hacer propuestas, de aportar ideas… siempre con el objetivo de que Alcoy deje de funcionar al ralentí…
    La ciudad necesita gran numero de actuaciones, obras, reparaciones, adecentamiento… ¿Por qué, por ejemplo, no se acometen desde el Ayuntamiento contratando a personas en el paro, en vez de pagar a las constructoras…? Gente que ha trabajado en la construcción debe de haber de sobra en desempleo… Imagino que esta propuesta puede que sea un tanto inviable, pero, nada es imposible si hay voluntad de hacerlo… O emplear, durante el tiempo necesario, a otras personas que arreglen aceras, farolas, que repongan papeleras donde falten… Si se ahorra dejando de contratar empresas foráneas, puede invertirse en esos jornales… No sé, igual mis ideas no pasan de ser una horterada, pero si personas preparadas, con capacidad, van aportando otras más coherentes, empezamos a funcionar…

    Respon
  2. Rodrigo Paños 31 de juliol de 2017 en 15:46

    Bon aportació, José L. Sempere. Gràcies!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *