Foradia

Avorriment saludable

mirada al món per arcaris

En una societat plena de soroll, llumenetes de colors i massa informació sembla que avorrir-se no està ben vist. Tablet, mòbil, televisió, ordinador… tot està fet per ocupar les nostres hores. Autèntics vampirs del temps que t’enganxen durant hores no deixant fer res més.

És dit que l’avorriment irromp quan  no podem fer el que volem fer o quan hem de fer allò que no volem fer. Però també quan no tenim ni idea del que volem fer. Podem estar avorrits de coses (el tedi és l’aliment per excel·lència d’esta societat de consum) o d’altres persones o fins de nosaltres mateixos, encara que, també podem sentir-nos avorrits quan res en particular ens avorrix.

No obstant, l’avorriment també ha suposat el naixement de la filosofia, i és el germen del pensament. Pensem que els deus de l’Olimp van crear els éssers humans perquè estaven avorrits, i Déu va crear a Eva perquè Adan també ho estava. Newton estava avorrit quan li va caure la poma damunt del cap. Descartes, Nietzsche, Kant… grans filòsofs van poder ser-ho perquè s’avorrien. Fins i tot Stephen Hawking ha reconegut que la seua minusvalidesa, i l’avorriment que l’immobilitzat li produïa, van ser clau per als seus descobriments científics.

L’avorriment, moderadament, és saludable. Fixeu-vos com la societat actual, que ens prohibeix avorrir-se,  tracta l’avorriment com un mal terrible, com un símptoma de ser malfaener o antisocial. I així anem vivient; amb crisis d’ansietat, atacs de pànic i dopats de Diazepan, Lorazepan, Tranquimacids, Valiums…

I és que, a més de saludable, l’avorriment pot arribar a ser subversiu… Sí, heu llegit bé, l’avorriment pot instigar la revolució. Ho sabien bé les ordes monàstiques que van predicar el ‘ora et labora’, és a dir, o reses o treballes però res de quedar-te absort mirant els pardalets. I és que els flaires que s’avorrien, pensaven, i per tant dubtaven d’allò que feien i en allò que creien, per tant els Pares de l’Església van concloure que l’avorriment (‘acèdia’ anomenat per ells) era obra del dimoni ja que avorrir-se significava expressar el teu descontent davant la Creació de Deu.

Això, traslladat a l’actualitat vol dir que amb el treball amb jornades de 40 hores i la possibilitat d’un oci programat amb mil i una temptacions per fer queda molt poc de temps per a avorrir-se. Mireu els pobres xiquets actuals, acaben les classes i ja s’han d’anar a totes les matèries extraescolars a les que els seus pares els han apuntat. ¿És que no poden avorrir-se? ¿No poden dedicar-se a mirar el seu voltant i pensar?

Una interessant investigació feta a l’escola de Burruyacu (Argentina) demostrava que la observació i la curiositat que poden sorgir amb l’avorriment eren els motors que impulsen la investigació de la consciència. Asseguts en uns bancs al carrer uns quants xiquets, i deixant que s’avorriren un ratet, eren preguntats pels seus mestres què veien. D’eixes conversacions van extreure que veien molt de fum dels cotxes que passaven, molta brossa que la gent llençava al carrer, nens bruts que no anaven a escola, persones dormint al carrer, iaios que arrastraven pesades bosses… Amb un moment d’avorriment els mestres van aconseguir que els seus alumnes empatitzaren amb les persones desfavorides, que s’adonaren de la brutícia que provoca l’ésser humà.

I si este estiu fem el mateix? Perquè no decidim avorrir-se? Deixem mòbil, tablets i ordinadors de costat i dediquem-se a no fer res, a deixar la consciència perduda i oberta. És probable que no inventem cap producte amb el que ferse millonari o passar a l’història… però és molt possible que s’adonem que tot això no ens fa falta per a ser feliços.

Font: @soc_arcaris./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *