Foradia textilhogar

Retrat del precariat a un festival d’estiu

• Roba interior, una jaqueta per a quan refresque a la nit, el mòbil, els diners... Cap al festival. • El món laboral ha patit un dràstic canvi en els últims anys • L’alcohol, el ball i el sexe són els protagonistes de la nit

 

Roba interior, una jaqueta per a quan refresque a la nit, el mòbil, els diners… Ho té tot. Baixa corrent les escales, identifica el cotxe perquè sona la música des d’enfront. Deixa les bosses al maleter, quasi ple del tot. Paren a un supermercat: formatge i tonyina per a dinar, ensaïmades per a esmorzar, cerveses per a tot el dia. Cap al festival.

Entre gasolina, càmping, entrada, menjar i beguda calculen 250 € el cap de setmana, potser 300. La meitat del que ha guanyat Natalia en un mes. Una petita part del que guanyen els pares de Damian. Una octava part del que té estalviat Xavi. El que ha guanyat Llana durant maig…

L’alcohol, el ball i el sexe són els protagonistes de la nit

Segons el CIS, el tema que més preocupa un 70% de la població és l’atur. És el cas de Natalia, Xavi i Llana. No tant de Damian, que amb els seus 25 anys acabats de complir no té altre compromís social que el de seguir estudiant la seua carrera d’Administració i Direcció d’Empreses.

De totes maneres, les xifres de persones apuntades als serveis de recerca d’ocupació és la més baixa dels últims anys, vora 3.500.000 a tot l’Estat Espanyol. Un milió i mig menys que fa 4 anys, quan Natalia va acabar el seu cicle de Farmàcia. D’aleshores ençà, ha treballat en diferents botigues, cap d’elles relacionades amb el seu sector, i pubs.

Ara treballa per vora 600 euros en una empresa que factura guanys de quasi 5.000 milions alimentant a centenars de clients amb una dieta que desaconsellen els professionals sanitaris. El gerent de la seua filial pot facturar entre 3.000 i 10.000 € al mes. Els accionistes principals guanyen milions d’euros.

Natalia pensa canviar de treball més avant, de moment no, ha de pagar el lloguer i no pot arriscar. Amb 27 anys ha aconseguit independitzar-se de casa dels seus pares, cosa que no han pogut fer encara Damian, Xavi ni Llana, per molta il·lusió que els faça.

Però no és moment ara de pensar en aquesta frustrant realitat, sinó de muntar la tenda de campanya. Al costat d’una colla que beu cantant al ritme d’una rumba un poc desafinada però entusiasta. El grup de l’altre costat se’n va al concert que acaba de començar.

No deixen la música del cotxe per respecte, i perquè els emociona el bon rotllo del grup del costat, amb el qual no tarden en integrar-se. Alguns són majors que ells, els rostres i les veus els delaten, però comparteixen l’esperit del moment: els instints i les emocions dirigeixen.

El món laboral ha patit un dràstic canvi en els últims anys

El grup s’amplia a uns 20 jóvens d’entre 20 i 40 anys. La meitat no té treball. Tan sols 3 d’ells tenen un contracte indefinit, una d’elles Natalia. Cap d’ells supera el sou mensual dels 1.000 euros. La majoria té treballs a jornades partides, intermitents. Tres d’ells no han treballat en els últims anys.

Moltes de les iaies d’aquestes generacions van haver de començar a treballar amb 9 i 10 anys. Van haver de fer-se adultes abans d’hora, la realitat els va robar la infància. A aquestes generacions la vida els està robant la possibilitat d’un treball estable.

Així no és senzill fer-se adult. El pensament és obligat a projectar a curt termini. Aquesta és la realitat de la majoria dels milers de jóvens que han vingut al festival a alliberar les seues energies, i, per descomptat, els que treballen de cambrers, seguretat i organització. També els músics.

El món laboral ha patit un dràstic canvi en els últims anys: el model de societat que es va consolidar després de la II Guerra Mundial ha esdevingut en un model on bona part dels ciutadans transiten per la vora de l’exclusió social.

L’alcohol, el ball i el sexe són els protagonistes de la nit. En clarejar, alguns ixen de les tendes de campanya, altres entren a dormir. La resta acaba la festa conversant. Conversen de les millors cançons, les lletres, l’estètica d’uns i altres grups, la borratxera d’alguns, la baralla que han vist de lluny…

Tots conformen una nova classe social, el precariat

També de l’actualitat política. Segons el Centre d’Investigació Sociològica, la corrupció és el segon tema que més preocupa els espanyols. I està relacionat amb la primera preocupació: han sigut determinats partits polítics els que han aprovat les reformes laborals que estan consolidant un nou sistema laboral. I han sigut grans empresaris, alguns d’ells financers de les campanyes d’aquests partits, els promotors.

Alguns encara eufòrics, altres de baixó… Arriba el moment d’arreplegar. Tots han de tornar a la rutina l’endemà. O a la deriva de no tindre rutina.

Natalia treballa a la vesprada… No vol ni pensar-ho. Damian hauria d’estudiar, però no està motivat. Llana ha tingut sort i cuidarà un xiquet durant els matins de juliol, el que guanye ho gastarà en agost amb els amics. En setembre espera que la vida li regale un colp de sort, d’altra manera haurà de pensar anar-se’n fora d’Espanya. Xavi tornarà a recercar ocupació durant la setmana, li han comentat d’un bar on fa falta un cambrer de cap de setmana, encara que no li fa gens de gràcia que li foten els cap de setmana.

Tots conformen una nova classe social segons l’economista britànic Guy Standing, el precariat. Però la consciència que posaria en acció tota la potència política de classe encara no està madura.

Munten tot l’equipatge al cotxe. Cansats, de baixó. No parlen, cadascú pensa com s’ho ha passat, les diferents experiències. De rerefons el pensament de l’endemà. Una nova il·lusió els permet evadir-se de nou de la realitat: la setmana que ve els han convidat a una festa en la caseta dels pares d’un amic.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *