Foradia

El que hi ha darrere d’un meravellós creuer

mirada al món per Arcaris

Qui no ha realitzat o somnia realitzar un meravellós creuer? Pel Carib, per la Mediterrània, pels fiord noruecs o inclús al voltant del món. Encara que noms comercials hi ha molts realment són unes poques les navieres que operen a tot el món i la majoria (el 82%) estan ubicades als EE.UU (encara que després les naus estiguen per la Mediterrània)

Fa unes setmanes un grup de periodistes d’Univisión destapava una complexa estructura operacional que permetia a estes grans empreses amb seu als EE.UU i que cotitzen en bossa evadir impostos, lleis laborals i fugir dels controls mediambientals.

Més o menys, les navieres procedeixen així.  El 70 % de les naus analitzades estaven matriculades en: Bahamas, Panamà, Bermudes i Malta. Païssos amb una legislació poc restrictiva que es permet aplicat una llei abusiva aborde. Això també vol dir que si es produïx un crim a la nau serà la legislació d’eixos països la que te s’aplicarà. A més, el 40% de les naus té més de 20 anys el que suposa una minva per a la seguretat dels passatgers.

I per suposat els treballadors dels creuers estan també encadenats a eixes legislacions tan obertes on els poden exigir 70 hores de faena setmanal sense cap dia de descans. 9 mesos de contracte en unes condicions duríssimes amb molt de temps per descansar.

I per l’altra part estan els abocaments a l’oceà sense control. Pensem que en una setmana un creuer amb 3.000 passatgers produeix 75.000 litres de rebutjos humans, més 370.000 litres d’aigua dels banys i llavaplats i unes 8 tonellaes de brossa sòlida i altres tòxics procedents de llavar la roba.

En definitiva, una nau militar està sotmesa a una legislació moltíssim més estricta que qualsevol dels immensos creuers que veiem.

I que diuen les navieres respecte a això? Respecte al tema d’evasió d’impostos miren cap a altre lloc però en quant als drets dels treballadors sí que reconeixen que la legalitat laboral a la que acollir-se és un poc ambigua i ofereixen als seus treballadors la possibilitat d’un arbitratge, però clar, un arbitratge pagat per la pròpia naviera. Quant als danys mediambientals assenyalen que tenen firmat un codi de bones pràctiques però que no els obliga més que moralment.

La veritat és que, vist així, quan observes un d’estos titans de ferro no saps si considerar-ho com una gran obra d’enginyeria dedicada a l’oci o, sense més, un muntó de brossa que flota.

Font: @soc_arcaris./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *