Foradia

Temps disruptius, de gran desconcert

• Durant les tres últimes dècades el món ha viscut més canvis que durant els últims mil·lennis. La vida s’accelera. • Els temps que vivim són disruptius, d'incertesa i desconcertants, però també apassionats.

Vivim temps disruptius. Temps on moltes coses estan canviant, i canviant-nos com a societat, a grans velocitats. La ciència i la tecnologia avancen cap a la longevitat de l’ésser humà; el món virtual resulta ja inseparable del món físic; l’economia virtual (diners digitals) guanya terreny enfront de l’economia reial (diners físics); la robòtica augmenta la productivitat i estalvia treball humà; els recursos naturals de la Terra s’esgoten a poc a poc…

Durant les tres últimes dècades el món ha viscut més canvis que durant els últims mil·lennis. La vida s’accelera. Comprendre aquest món i els canvis que transitem no resulta senzill.

No resulta senzill, entre altres factors, perquè la desinformació regna les pantalles de les nostres cases. Els telediaris, programes d’informació i debats, ens subministren, salvant excepcions, els temes que interessen als poderosos; i si es veuen obligats a informar-nos sobre temes que no interessen als poderosos, els enfoquen de manera parcial, interessada. El periodisme viu moments crítics.

Internet ha vingut per a trencar amb aquesta visió distorsionada de la realitat i per engrandir les nostres possibilitats informatives. Però també n’hi ha greus dificultats: les grans corporacions líders del sector virtual (Google i Facebook, per exemple) també volen controlar la nostra informació: treballen algoritmes que condicionen la informació que apareix a la nostra pantalla (i ni tan sols ens ho comuniquen). No parlem dels nuclis virtuals d’informació tòxics i la cultura cunyat.

El resultat de tot això és un gran desconcert. Un gran desconcert sonant al nostre voltant que impedeix comprendre grans qüestions que afecten les nostres vides, al nostre municipi i a la nostra societat.

Alguns d’ells: conflictes i interessos geopolítics generant grans moviments migratoris i terrorisme internacional; gestions fraudulentes de la cosa pública fomentant guanys i privilegis privats a les elits i deutes i despeses a la població; lobbies empresarials milionaris creant un model d’ocupació precària; oligopolis que obstaculitzen l’avanç cap a models socials sostenibles; indústries repuntant a força de mercantilitzar la natura i els drets socials…

S’ha de fer un gran esforç per a documentar-se de l’actualitat amb criteri. Entre altres raons perquè això implica, a més d’exercici intel·lectual constant, trobar les fonts que ens ajuden realment a comprendre aquests i altres grans temes. La velocitat de vida que promou la nostra societat, on tot ha de ser rendibilitat i consumisme, no ens ajuda. La cultura del mínim esforç, tan ben arrelada, tampoc.

Però fer l’intent d’estar ben informat és quasi una obligació ciutadana, perquè a soles si som capaços de comprendre el nostre món, amb un bon diagnòstic, sabrem en quina direcció hem de treballar per un futur en consonància amb el bé comú. A més, resulta apassionant, perquè els temps que vivim són disruptius, d’incertesa i desconcertants, però també apassionats.

Per contra, sense aquest esforç estem condemnats a ignorar la realitat que vivim. I el que és pitjor, condemnats a ser enganyats.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *