Foradia

Antonio Estañ: “hem de canviar el model productiu valencià”

• Parlem amb Antonio Estañ, secretari general de Podem, sobre l’actualitat del País Valencià: el Pacte del Botànic, el model productiu, la indústria, el turisme, l’agricultura, la nova Radiotelevisió Valenciana, la Renda d’inclusió social...

Antonio Estañ exerceix com a secretari general de Podem de la Comunitat Valenciana i com a diputat de les Corts Valencianes per Alacant. És graduat en filosofia, finalitzant la llicenciatura de dret, i està especialitzat en filosofia política. Per altra banda, té un ample currículum com a activista pels drets humans i la democràcia: entre altres, ha participat del Moviment 15-M, en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i en la iniciativa legislativa popular a favor de la renda bàsica i la dació en pagament.

Parlem amb ell perquè ens trasllade la seua visió sobre l’actualitat del País Valencià i sobre la seua gestió: el Pacte del Botànic, el model productiu, la indústria, el turisme, l’agricultura, la nova Radiotelevisió Valenciana, la Renda d’inclusió social…

Pacte del Botànic

El que aconsegueix el Pacte del Botànic és un enteniment, no a soles entre les tres forces polítiques, Podem, Compromís i PSOE, sinó també amb la societat valenciana per a posar el fre de mà del tren del PP, que ha estat governant durant 20 anys. El model que havia desenvolupat el PP en el País Valencià està basat en la corrupció, el treball precari, la bambolla immobiliària i la bambolla turística, i està completament esgotat: ja no era capaç d’esprémer més i ha entrat en implosió. El Pacte del Botànic posa les bases d’aquest canvi de model.

Model productiu valencià

En la Comunitat Valenciana es va impulsar la liberalització del sòl per a desenvolupar la bambolla immobiliària, que va anar acompanyada d’una orgia de crèdit que va acabar també passant-nos factura, perquè La CAM i La Caixa, per exemple, van acabar desapareixent. El sector financer, controlat per amics del PP, va quedar pràcticament arrasat, exceptuant, per exemple La Caixa Ontinyent, que no es va ficar en la bambolla. Això va aconseguir canviar totalment el paisatge, va acabar amb la poca indústria que quedava, i va deixar de valorar l’agricultura.

Els valencians teníem un sector industrial relativament gran, però es va dirigir tot cap a la bambolla immobiliària i el turisme. Això genera una ocupació de molt baixa qualitat, precària, que no competeix per innovació sinó retallant en despeses salarials laborals. Així, una de les comunitats més riques està ara mateix econòmicament per davall de la mitjana estatal.

Una de les prioritats de Podem és canviar el model productiu antiquat per un altre que valore més els sectors que donen riquesa al territori com l’agricultura i la indústria. Que es potencie la inversió i la innovació.

Turisme

Cal desestacionalitzar el turisme perquè no depenga exclusivament de l’estiu. I cal combinar el turisme de costa amb el d’interior, això passa també per promoure el comerç local, l’agricultura local, formes que estan relacionades amb el cooperativisme… En el País Valencià tenim un gran percentatge de territori rural. Ací hem bolcat el mapa cap a la costa, ara es tracta de valorar també l’interior.

Urbanisme

Cal frenar la construcció per la construcció, perquè el sòl és un recurs escàs i perquè el model que s’ha dut a terme fins ara no ha beneficiat a tots, sinó a uns pocs. Hem de construir de manera sostenible amb l’entorn i amb el medi ambient. També necessitem trobar bosses d’ocupació per a les persones que s’han dedicat i es dediquen a la construcció. Per exemple s’ha de potenciar la rehabilitació d’infraestructures: fer-les més resistents a la temperatura, energèticament sostenibles, incorporar elements d’energia fotovoltaica, fer que siguen capaces de resistir els canvis de temperatura i així lluitar també contra la pobresa energètica.

Economia submergida

Tenim alts nivells d’economia submergida: molta gent ha de treballar en negre. Un dels primers objectius ha de ser acabar amb aquesta generant l’ambient legal perquè puga aflorar: això passa per la inspecció, però també controlant millor on van les subvencions (ha passat molt que s’utilitzen els diners de les subvencions per ampliar els beneficis però no per a innovar). Hem d’avançar també cap a la reconversió i formació de bona part del nostre empresariat.

El finançament de les PIMES

Hem de treballar per assegurar a la gent que pot començar a invertir sense la necessitat d’arriscar-ho tot. Per a això tenim l’IVF, Institut Valencià de Finances, que ha de fer les funcions de banc públic. La primera opció és sanejar-lo, perquè té deutes, per exemple, amb tots els grans clubs de futbol de la Comunitat i arrossega tot l’ús que ha fet d’ell el PP. Hem de fer d’aquest una ferramenta que servisca per a potenciar la mitjana i petita empresa. Per altra banda, hem de revisar els criteris de finançament i subvenció: que es potencie el cooperativisme, clàusules de tipus social…

Podem vol una auditoria del Pacte del Botànic

Els canvis de futur del Pacte no han de vindre a soles per l’acció del Govern, sinó per una intervenció de tota la societat. Crec que no s’ha avançat cap a la generació d’instruments de participació i rendició de comptes per a la societat. Els vint anys del PP no a soles ens han portat una ruïna econòmica, sinó un retrocés social i democràtic, per això un altre objectiu és recuperar les administracions. Això també passa perquè la gent sàpiga què s’està fent i que no, i així poder demanar responsabilitats i espentar cap a on s’ha d’anar. Per això demanem ara una auditoria del Pacte del Botànic.

El deute i la infrafinanciació no ens permeten fer-li un gir de 180 graus al model social però sí que podem treballar per canviar el model de governança del PP, passant de l’opacitat a la participació i la rendició de comptes, amb una societat civil que espente.

Diputacions

Hem de fer que els diners de les diputacions s’utilitzen amb criteris de racionalitat i de democràcia. Volem descentralitzar decisions de les diputacions, portar-les als municipis i a les comarques. No podem eliminar les diputacions des de La Generalitat però sí que podem eliminar-les competències. Pensem que és la millor manera d’economitzar recursos.

El sector públic

El nostre sector públic ara mateix no és eficaç i no ha sigut transparent, s’ha generat una xarxa d’empreses que el PP ha utilitzat de manera clientelar, i que s’ocupen de coses molt importants, per exemple, Vaersa, que s’ocupa de les brigades forestals, fons europeus, agricultura, residus…

La Radiotelevisió Valenciana

És important tindre una eina que proporcione el dret a la informació constitucional, una eina de comunicació que t’informe sobre el teu territori, també com a eina que normalitze la llengua, perquè la gent assumisca el valencià com una llengua seua. També per una qüestió econòmica, la de mobilitzar el sector audiovisual. Hem de posar en marxa una televisió moderna, que no reproduïsca el model del PP, que la va unflar i l’utilitzava com a propaganda.

La llei electoral

Tenim una de les barreres electorals més elevades de tota Espanya. Hem de baixar el percentatge d’entrada a la representació institucional valenciana.

Pressupostos generals

Estem en el tercer any de legislatura, el que no es faça des d’ara és possible que no es faça. Fem especial esment en l’eliminació dels barracons, construcció d’ocupació, remodelar el SERVEF perquè siga una eina útil per a l’ocupació, les residències per a les persones dependents… Una sèrie de prioritats que encara no s’han dut a terme, que sí que és de veres que s’han millorat, perquè veníem del pitjor escenari possible, però que s’han d’avançar.

Renda d’inclusió

S’està treballant una renda d’inclusió social. Volem aconseguir que aquesta renda siga més pareguda a una renda bàsica universal. Els objectius han de ser: disminuir els problemes de pobresa que existeixen i que siga un pas per a avançar cap a una renda bàsica universal. És molt important. Part dels problemes de l’aplicació d’una renda d’aquest tipus no són els recursos sinó de mentalització: comprendre que l’ocupació ja no garanteix els drets bàsics (perquè pots tindre treball i ser pobre).

Finalment, Antonio Estany recomana algunes obres per a comprendre un poc millor el moment històric en el qual vivim i com afecta el nostre territori i les nostres vides:

Encara no és tard”, d’Andreu Escribà, parla de superar el canvi climàtic, un dels reptes que tenim com a societat. “La fàbrica del emprendedor”, sobre com està canviant el model d’ocupació, de Jorge Moruno. I “El despertar valencià”, de Víctor Maceda, que tracta sobre el model de Govern valencià del PP i sobre com s’ha trencat.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Una resposta de Antonio Estañ: “hem de canviar el model productiu valencià”

  1. Manuel Vidal 16 de setembre de 2017 en 13:15

    Animo compa Antonio. Has dicho muchas cosas en poco espacio. Ahora vamos a desmenuzarlas en cada secretaría y área. Tenemos que tenerlas claras cada militante para trasladarlas a la sociedad y para ello nos falta algo de formación . Tenemos que crear ya un núcleo de prioridades y lanzarnos hacia ellas. El 2019 está a la vuelta de la esquina y para mañana es tarde. Un abrazo.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *