Foradia

Associació Contra l’Assetjament Escolar: comprendre i prevenir el problema

• Parlem sobre l'assetjament escolar, les seues característiques i algunes claus per a prevenir-ho. • Resulta molt important el control parental respecte a programes de televisió, d'estils de música... Però el més important per al xiquet és el model més proper que tinga, que són els pares.

L’assetjament escolar és un procés social que està adquirint amb el temps un major pes en interés públic. Una preocupació que s’està materialitzant tant en una major visibilització com a anàlisi de la problemàtica i solució professional.

A final del curs anterior es va constituït una Associació Contra l’Assetjament Escolar a Alcoi i les comarques. Per a tractar el tema, hem parlat amb alguns dels seus membres, Estela Abad, psicòloga professional de l’associació, Noemí Roldán, presidenta, i Rosa María Monllor, secretària.

Parlem amb elles sobre el sorgiment de l’associació i l’activitat que realitza, així com sobre l’assetjament escolar, les seues característiques i algunes claus per a prevenir-ho.

– Què és l’assetjament escolar?

Es produeix quan un company d’escola es fica amb un altre company o ho discrimina de forma deliberada. És la intenció de denigrar a l’altra persona de manera perllongada en el temps. Normalment se sol produir contra les persones que són més febles.

– Qui són els actors que intervenen en el procés?

Normalment hi ha un agressor i una víctima. Però també hi ha persones secundàries, que poden ser amics de l’agressor, o poden ser observadors que, per tal que no es fiquen amb ells, s’alineen amb l’actitud de l’agressor. Però en principi sempre hi ha un líder que inicia l’acció i els altres el segueixen.

Bona comunicació amb el centre educatiu, l’educació en valors…

– Com va sorgir la iniciativa de crear l’Associació Contra l’Assetjament Escolar?

Sorgeix d’un grup de pares preocupats i sensibilitzats amb l’assetjament escolar. Van contactar entre ells, es van ajuntar i van formar l’associació. Una vegada formada, la direcció es va posar en contacte amb professionals, que ara mateix són: una psicòloga, un advocat, una mestra i un treballador social.

 

– Sembla que són molts els casos…

Sabem que és una problemàtica que s’ha accentuat amb el temps. Abans acabava el col·legi a l’estiu i s’acabava el problema, però ara, com estan les xarxes socials (Facebook, grups de classe…) encara que arriba l’estiu el problema de l’assetjament es perllonga amb ciber-assejament.

– Les xarxes socials accentuen el problema?

L’assetjament escolar pot ser en l’àmbit físic, verbal, social… Ara, amb les xarxes socials l’assetjament es produeix també a través d’elles, és a dir: no solament es produeix en el context escolar sinó que s’àmplia i les víctimes no poden desconnectar.

– Hi ha més casos ara que abans d’assetjament escolar o ara és més visible perquè hi ha més sensibilització?

L’assetjament escolar sempre ha estat, ara sí que és veritat que hi ha major sensibilització. Però com ara han aparegut noves eines, sí que s’ha incrementat el nombre de casos, ho confirmen estudis que s’han realitzat a nivell de Comunitat Valenciana.

– Quines dueu a terme per a combatre el problema?

Des de l’àrea psicològica el que fem és intervenir tant amb la víctima com amb l’agressor. També treballem molt amb els observadors, la resta de companys de la classe, fem xarrades, i activitats amb aqueixos grups

– Comenteu-nos una mica sobre la figura de l’observador

Treballem molt amb els observadors. Són els que diuen “no si jo no m’he ficat mai amb ell, encara que algunes vegades m’he rigut”. L’observador pensa que no fa gens dolent, però ajuda a perpetuar el conflicte.

– Les famílies supose que també tenen molt a veure en el procés

Sí, de fet, treballem també amb les famílies de les víctimes i dels agressors. Perquè pot passar que una víctima isca de la situació d’assetjament, però l’agressor pot derivar l’assetjament cap a una altra persona.

El més important per al xiquet és el model més proper que tinga

– Teniu contacte amb els centres educatius?

El que fem en els col·legis que mostren interés és donar formació al professorat, resolució de conflictes, intervencions en diferents tipus de situacions, prevenció de riscos…

– Existeixen elements culturals que fomenten l’actitud de l’agressor, programes de televisió, música…?

Sí que existeixen aquests elements, cançons, programes… però és un tema que cal agafar amb pinces. A voltes succeeix que xiquets xicotets reprodueixen situacions d’assetjament escolar, i és que moltes vegades, els pares de manera inconscient parlen malament d’altres persones davant dels fills. Per açò resulta molt important el control parental respecte a programes de televisió, d’estils de música… Però el més important per al xiquet és el model més proper que tinga, que són els pares.

– Quins consells donaríeu als pares per a evitar o superar el problema?

Cal diferenciar la prevenció, perquè no s’arribe a donar el cas d’assetjament, de quan hi ha assetjament i es requereix una intervenció. El que sí que és recomanable en qualsevol cas és tenir una bona comunicació amb el centre educatiu, l’educació en valors amb els fills i la comunicació en general amb ells. Com més confien els fills en els pares, major possibilitat hi ha que els expliquen la situació. Si els pares ho interpreten com una situació de pati, el xiquet pensarà “per a què, si no em tindran en compte“.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *