Foradia

Exercitar la ment amb la lectura

• Amplia els coneixements generals, la capacitat de comunicació, desenvolupa la creativitat, l’empatia, exercita la memòria, augmenta els recursos per a enfrontar el dia a dia, enriqueix les experiències personals... • A tots els beneficis que aporta l’hàbit de la lectura li sumem l’experiència del plaer

Vivim en una societat que dóna molta importància a la salut física. Practicar exercici físic i diferents esports per a mantenir el greix corporal, per a enfortir i tonificar els muscles; menjar una dieta saludable, equilibrada en components alimentaris, per a mantenir l’energia del nostre cos; dedicar al somni entre sis i vuit hores diàries. Són pràctiques socialment establides. Perquè la ciència i l’experiència diuen que aquestes pràctiques ofereixen salut, força i benestar (físic i anímic).

De molts programes de televisió, anuncis publicitaris o pel·lícules es desprén la importància de tindre un bon estat físic. És una idea socialment establida. Hi ha, més enllà, una tendència a acudir al quiròfan per tal que la cirurgia millore l’aparença de determinades parts del nostre cos.

No succeïx el mateix, emperò, amb altre tipus de salut, la mental. La nostra societat, altament influïda pels grans mitjans de comunicació, no li dóna la mateixa importància a la salut mental que a la física. Quan en veritat, els experts ho diuen: el més recomanable a nivell de salut és cultivar el cos, però també i la ment.

Amplia coneixements generals, capacitat de comunicació, creativitat, empatia, la memòria

La lectura és una pràctica extraordinària pel que fa al treball mental. Igual que l’exercici físic repercuteix en el benestar del cos, la lectura treballa la musculatura del cervell i la ment. Llegir enforteix les habilitats mentals i cognitives, són centenars els estudis científics que ho ratifiquen. I per aquest motiu, no estaria de més que s’establira com una activitat diària en les persones, jóvens i majors.

Mentre estem llegint aquestes paraules, el nostre cervell està exercitant tota una sèrie de mecanismes neuronals. Per a comprendre i desxifrar els significats d’aquesta línia, les paraules i els conceptes entren dins del cervell i en ell, mitjançant connexions neuronals, es produeix la comprensió. Aquest procés implica una gran quantitat de beneficis per a la salut mental.

Quan llegim ampliem el nostre vocabulari, ja que, a més de descobrir paraules que no coneixíem, incorporem altres que sí que coneixem però que normalment no utilitzem. Així, l’ús i domini de la llengua adquireix nivells superiors.

El mateix ocorre amb les fórmules sintàctiques (les formes de les frases). Coneixem i assimilem formes d’expressió que enriqueixen la comunicació i augmenten les habilitats oratòries i comunicatives: per a parlar bé, primer cal llegir bé.

Les idees generen noves idees: quan aprenem alguna cosa nova, i sempre que llegim ho fem, inconscientment la introduïm en altres àmbits del nostre coneixement, provocant així una fricció entre idees o conceptes que generen creativitat. Una creativitat que pot desembocar, per exemple, en produccions artístiques (inclús les converses quotidianes estan plenes de produccions artístiques) o, possiblement, en la captació de la manera de resoldre un problema. O simplement en el plaer estètic.

Una de les habilitats que desenvolupa la lectura és la concentració: la lectura obliga la nostra ment a mantenir-se atenta obviant la resta d’estímuls que ens rodegen. Tindre una ment capaç de mantenir la concentració és sinònim de tindre una ment forta, potent.

Llegir enforteix les habilitats mentals i cognitives

La capacitat de retenció d’informació i de memòria és altra destresa que s’adquireix amb la lectura. Igual que un corredor adquireix més resistència en cada entrenament, un lector adquireix més memòria amb cada lectura. En aquest sentit, els metges recomanen la lectura com una pràctica habitual per a prevenir i minvar malalties com l’alzheimer.

Llegir, per descomptat, augmenta el bagatge cultural: en qualsevol text podem aprendre conceptes, cites, xifres o nocions científiques, artístiques, històriques, geogràfiques, biològiques… Referències que s’incorporen al nostre saber general.

Hi ha molts tipus de lectures, i cadascuna treballa diferents zones cerebrals. Per exemple, llegir una notícia ens aporta coneixement respecte al món reial i la societat. Ens ajuda a comprendre millor el món i l’entorn en el qual vivim. I llegir ficció ens transporta a realitats que no existeixen, ens convida a introduir-nos en realitats i experiències que estimulen la imaginació i les noves experiències.

Les persones que lligen històries on els protagonistes viuen certes experiències s’habituen a identificar els sentiments i les emocions dels altres. Perquè d’alguna manera vivim les mateixes emocions que els personatges de les històries. Diversos estudis demostren que la lectura estimula l’empatia, la capacitat de comprendre com se senten les altres persones.

El nostre cervell està exercitant tota una sèrie de mecanismes neuronals

A més a més, investigacions científiques demostren que recrear mentalment una experiència activa les mateixes connexions neuronals que viure la mateixa experiència. Per tant, llegir experiències d’altres és, d’alguna manera, incorporar-les a la nostra.

I no podem deixar de destacar que els beneficis de la lectura no repercuteixen a soles en les persones. També ho fan sobre la societat. Perquè una societat acostumada a la lectura és una societat amb ferramentes per a interpretar el món i aportar solucions als problemes col·lectius. A més, és una societat que no resulta fàcil d’enganyar i de manipular. Per tant, una societat lectora s’aproxima més a una societat sana que una que no llig.

En definitiva, dedicar una part del temps de cada dia a la lectura resulta ser un hàbit saludable, tant a nivell personal com a nivell social. Amplia els coneixements generals, la capacitat de comunicació, desenvolupa la creativitat, l’empatia, exercita la memòria, augmenta els recursos per a enfrontar el dia a dia, enriqueix les experiències personals… Els avantatges són nombrosos i importants.

Per descomptat que quan no està instal·lat l’hàbit de llegir, les lectures resulten lentes i complicades, igual que l’exercici físic, requereixen esforç i tenacitat per a acostumar-se a elles. Però a mesura que s’adquireix pràctica, l’esforç necessari disminueix i s’aconsegueix fluïdesa lectora. I arriba el moment que el plaer que produeix compensa el treball.

El cas és que si a tots els beneficis que aporta l’hàbit de la lectura li sumem l’experiència del plaer. No n’hi ha excuses per a no invertir una mica d’esforç i de temps diari al món de les lletres i les paraules.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *