Foradia

Una conversa amb Àlex Agulló: l’inici del seu activisme, el valencià i l’actualitat catalana

• Hem mantingut amb ell una extensa i rica conversa en la qual hem parlat, d’entre altres temes, dels seus inicis a Alcoi com a activista antimilitarista, l’actual estat de la llengua i la crisi territorial que viu Espanya.

Àlex Agulló i Guerra és escriptor, docent, activista i aprenent de persona, tal com s’autodefineix ell. A hores d’ara està jubilat i “amb un rastre de limitacions“, però continua amb la seua activitat en aquests àmbits. Com a escriptor, l’últim llibre que ha publicat és del 2016, “Laru i Tan”. Imparteix un taller d’entrenament mental per a persones majors (d’exercicis per mantenir o minimitzar el deteriorament cognitiu). Com activista, continua implicant-se en mampreses que retornen a les persones (especialment als col·lectius més desafavorits) el protagonisme i la dignitat en la seua vida, sempre amb paràmetres ecològics, creatius i solidaris. Els nostres trets identitaris com a poble, la democràcia, la pau, els drets humans, l’ecologia… formen part dels seus valors.

Hem mantingut amb ell una extensa i rica conversa en la qual hem parlat, d’entre altres temes, dels seus inicis a Alcoi com a activista antimilitarista, l’actual estat de la llengua i la crisi territorial que viu Espanya.
Primers anys d’escriptura, estudis i activisme durant el Franquisme.

Inicis del seu activisme

Nascut a Alcoi en 1953, Àlex sempre ha sigut defensor del pensament crític, “quan estudiava a la universitat laboral de Còrdova, als 14 o 16 anys, ja li discutia al retor”. Durant la seua adolescència han sigut molts els casos en els quals, durant el franquisme, ha manifestat, el seu rebuig al Règim.

La primera repartida clandestina de fulls, reivindicant el dia 1 de maig, la va realitzar amb 15 anys a la mateixa universitat. El professor recorda quan, pels anys 70, va realitzar el magisteri a Alcoi: “era el magisteri més avançat que n’hi havia. Ens deixaven total llibertat. De fet la gent no acabava de viure en llibertat”. Quan feien els murals educatius, per exemple, alguns dels missatges eren “no creem en un Déu que es casa amb els poderosos” o “no creiem en un Déu que prefereix la injustícia al desordre“.

Durant aquest temps, el germà d’ Àlex va estar en presó per ser objector de consciència enfront del servei militar, el segon de tota Espanya. Els primers escrits d’ Àlex, que els publicava a la revista editada al campament obligatori de final de magisteri, versaven a favor de l’objecció de consciència, sempre argumentant amb cites de la Bíblia: “Mitjançant escrits, xerrades, disc-fòrums… escampàvem el tema per Alcoi i pobles de les comarques”.

Recorda quan “un grupet que militàvem en la JOC (joventut obrera catòlica) vam organitzar una protesta contra el Consell de Burgos: una concentració durant la qual passejàvem en grupets de dues o tres o persones per “la bandeja”, compartint espai amb grupets de policies camuflats que tractaven d’escoltar, o veure res, que els portara a descobrir qui hi havia darrere de la convocatòria. Amb la mateixa discreció, prèviament, s’havia fet la repartida del full convocant a la protesta. Per una casualitat, la policia secreta no es va fer amb la màquina on havíem escrit el text quan ens van seguir i van descobrir on l’amagàvem. Això ens va salvar de la presó”.

Crisi territorial d’Espanya

Respecte al procés a Catalunya, no val simplificar, opina Àlex: té moltes lectures, aproximacions i interpretacions: i un tema tan delicat i a l’hora polièdric no es fàcil d’afrontar. D’entrada, i conscient de la nul·la incidència del que un ximple aprenent de persona puga dir (no conec cap persona que no estiga convençuda de tenir la raó), plantege uns elements per la reflexió.

Com ha estat possible que dos partits (PP i Convergència) aliats, en temes econòmics, fins fa no res, hagen arribat on han arribat? Què, qui i des de quan s’ha anat generant, en milions de persones, eixa animadversió cap a tot allò que sona a català? I, paral·lelament, què ha anat consolidant eixa desafecció per part de milions de persones cap a Espanya?”, es pregunta el professor, qui s’alarma també de que la resposta violenta, per part de l’extrema dreta espanyolista, està creixent i escampant-se més enllà de Catalunya.

El seu sentiment de pertinença amb un poble que compartiex llengua i cultura, en la seua experiència, no ha quallat en la conformació d’un sentiment independista: “ciutadà del món” per pròpia definició, està en contra de qualsevol frontera que separe persones.

A partir d’eixe sentiment de sentir-te ciutadà del món, però amb els peus ben arrelats a la terra i el país(atge) que t’la vist nàixer i créixer, pensa que tots els pobles del món, també el català, han de preservar i conrear els seus trets identitaris.

L’estat de la llengua en l’actualitat

Àlex ha sigut sempre un amant de la llengua. Els seus llibres, Brots i esclafits verbals d’Alcoi (1989) i Diccionari destarifat (2001), per exemple, ho demostren.

Les frases fetes constitueixen un dels elements més significatius del valencià per a ell, entre altres coses, per la seua potència expressiva. Ens convida a fer una prova: qui pot expressar de manera més potent, i amb el mateix nombre de paraules o menys, la idea que transmetem al dir res com per exemple “pegar a fugir cagant tomaques”?

Des del punt de vista d’Àlex, com a bon coneixedor i defensor de la llengua, estem en un moment on la població té el millor nivell de comprensió del valencià de la història. Però el fenomen és paradògic perquè la gent jove, encara que ho compren perfectament, no ho practica a penes: “jo escolte molt a la gent, sobretot a la gent jove, i de 70 joves, poden parlar en valencià 4”.

La conseqüència d’aquesta situació és que per a les següents generacions el valencià, si deixa d’ésser una eina de comunicació vivencial, perdrà molta força.

Classes d’exercici de memòria i altres

En consonància amb la seua visió del món, també està implicat en la Xarxa agroecològica. Un grup de gent que produeix i gent que consumeix productes ecològics i de proximitat. També forma part d’una cooperativa (Som energia), un grup de producció i consum d’electricitat de procedència renovable.

Una de les actuals activitats és el taller d’entrenament mental (la gent participant li diu el taller de la memòria). Ho fa a la llar de Pensionistes del carrer Oliver d’Alcoi, on cada dimarts s’ompli la biblioteca de gent que treballa i enforteix les seues capacitats cognitives amb els exercicis que Àlex proposa.

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Una resposta de Una conversa amb Àlex Agulló: l’inici del seu activisme, el valencià i l’actualitat catalana

  1. Arbre Agulló i Guerra 7 de desembre de 2017 en 8:25

    Bonica sorpresa!… He trobat aquesta entrevista navegant per internet. El meu germà estimat, comunica els seus sentiments. Vull dir als que vulguin escoltar que m’he canviat el nom, ara em dic: Arbre Agulló i Guerra.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *