Foradia

Homenatge a Paco Barrachina

• L'associació de Sant Jordi ret homenatge al pintor Paco Barrachina amb una exposició en el MAF que reuneix unes 50 obres en diferents formats i diversitat de tècniques: dibuixos, pastís, aquarel·les i olis.

El passat 9 de Juny 2017 es va apagar la flama d’un dels millors artistes de la segona meitat del Segle XX, ens deixava el pintor de Benifallim Paco Barrachina, qui com alcoià de convicció fa vacances al costat de molts grans artistes, entre ells el creador d’aquesta manera tan bonica de descriure la mort com va ser l’Ovidi, però que en el cas de Paco Barrachina, a la primera persona que buscaria seria al gran pintor Ramón Castañer, que va ser qui el va fer pintor.

Paco Barrachina se n’anava ple d’actualitat, donat que en Crevillent sense anar més lluny es va fer una exposició antològica de la seua obra que va començar el 10 de Maig i que la seua cloenda va coincidir en l’adéu del pintor de Benifallim. Igual que va coincidir en la inauguració d’un nou estudi per part de l’artista Ignacio Trelis qui acomiadava al pintor dels coloms i flors, reconeixent que ens havia deixat orfes. Temps enrere vam tindre la sort de compartir taula i tovalles amb Paco Barrachina qui va fer un ràpid repàs de la seua vida, que arrancava al si d’una família d’agricultors en Benifallim i que al cap de 15 anys ja el va dur a Alcoi on de la mà de Ramón Castañer intentava explicar a tots que el seu món era la pintura.

Els primers anys d’ensenyança van ser a l’escola de belles arts de València, per a després crear en Alcoi alguna cosa que encara perdura com és l’escola d’art d’Alcoi que inicialment es va ubicar al col·legi de la Uxola i que de nou tenia com cap visible a Castañer mentre que Barrachina figurava entre els alumnes destacats. Paco va fer un pas més endavant marxant a Madrid i compatibilitzant la seua passió, la pintura amb allò que els pares veuen com a necessari, que és tindre una feina segura i de futur per tant i tractant d’acontentar a tots, Paco Barrachina va aprovar les oposicions a Correus, i fins i tot va treballar uns tres anys com a funcionari, fins que ja de manera definitiva va decidir dedicar-se a pintar on ja començava a tindre un nom reconegut com a artista.

Barrachina pintor incansable es dedicava a treballar pel de matí mentre que la vesprada la dedicava a la seua passió. Ja amb la seua carrera artística encaminada i al cap d’uns 8 anys d’haver marxat a Madrid tornava cap a les nostres terres, on en la seua vida personal el casava el 1975 amb Carmen Ibáñez, també de Benifallim a la que pintava amb freqüència, igual que als fills que van adoptar primer una parella de germanets Pablo i Juan , encara que lamentablement aquest últim va morir de seguida i van decidir adoptar a la seua gran musa, Alejandra, qui a més a més li va donar l’única néta de l’artista. En el pictòric va estar altres 10 ó 12 anys treballant la pintura comercial durant prou temps per a Vila en Alcoi, i torna a Madrid a seguir pintant comercial per a poder donar-li una viabilitat econòmica , guanyar-se la vida com ell ho definia.

Paco dia que la pintura requeria dedicació, ja que ell considerava que perquè la inspiració arribara, havies d’estar vora 12 hores pintant al dia. Al marge del seu mestre per excel·lència, Ramón Castañer, tenia a un pedestal a Laporta, Emilio Sala o Cabrera per a ell els pintors alcoians referència, i ell es considerava un dels últims pintors alcoians. També era un gran defensor dels pintors valencians, en contra del corrent que per eixa época destacava als pintors francesos i l’impressionisme; per a Paco Barrachina sobretot Sorolla era incomparable, i amb altres artistes com Navarro, Fortuny, Benlliure, etc., eren per a ell molt millors artistes. En 2001 pinta el cartell de festes d’Alcoi, amb el Sant Jordi, el cavall i com no, la seua paloma.

Ressalta en política la bona relació que va tindre amb el polític de l’època alcoià Miguel Valor o el que era alcalde de Banyeres José Barceló, com a persones que el van ajudar a exposar en Gravina en Alacant vora 80 quadros en el que per al pintor de Benifallim era l’exposició que més a dintre recordava, en una època la de l’actual segle XXI on les seues exposicions a tot arreu d’Espanya eren una realitat, també a la seua terreta. De fermes conviccions, i possiblement més prop de l’esquerra que de la dreta, reconeixia que els polítics de la dreta alcoiana d’aleshores es van portar molt bé amb ell com ara Trini Miró o Sedano. Quan es va fer el canvi polític sobretot en l’àmbit local, també polítics actuals com ara Raül Llopis van agafar el testimoni perquè Paco Barrachina arribara al moment de fer vacances content a més no poder d’haver sigut allò que volia, artista Gràcies Paco Barrachina i fins a sempre.

L’associació de Sant Jordi inaugura una exposició en el MAF que reuneix unes 50 obres en diferents formats i diversitat de tècniques: dibuixos, pastís, aquarel·les i olis, en homenatge al pintor Paco Barrachina.

 

Font: José Carlos Plà./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *