Foradia

Els jubilats i la reconquesta dels drets perduts

• El Govern s’ha espantat, sap que si els jubilats s’organitzen, i ho estan fent, poden trontollar la seua governança i el model econòmic i social que està implantant • Si els jubilats continuen com ho estan fent, organitzant-se i tirant del carro de la protesta i la conscienciació, la resta de generacions anirà darrere d’ells.


Els jubilats han eixit un parell de vegades durant els dos últims mesos i el Govern de Rajoy ja està fent concessions socials: Montoro diu que els donaran alguns “beneficis fiscals” (deduccions d’IRPF). El Govern s’ha espantat, sap que si els jubilats s’organitzen, i ho estan fent, poden trontollar la seua governança i el model econòmic i social que està implantant, basat en l’enriquiment dels mercats a costa de l’empobriment de les majories.

El poder sempre ha actuat històricament de la mateixa manera: tendeix a acumular poder i explotar a la seua població. Quan n’hi ha un brot de rebel·lia organitzada es veu obligat a fer concessions, abans que se li vaja de les mans i ho perda tot. Potser estem en aquest punt. I potser siga irreversible.

Fa anys que, amb la caiguda del Mur de Berlín, es va instal·lar la idea segons la qual, s’havien acabat les ideologies i el conflicte polític i social: tot anava encaminat cap al progrés, tot futur seria millor per a tots. Però eixe mite ha caigut (o està en procés de caure).

Vivim l’època del neoliberalisme, on el sistema econòmic, que és qui dirigeix als partits politics (almenys als que tenen deutes milionaris amb els bancs), treballa fent més rics als rics a costa d’abusar del poder i de crear la misèria generalitzada. Ho veiem amb el funcionament dels bancs europeus, amb les apostes de la bossa o amb l’impacte social i econòmic de les empreses de l’IBEX 35, per posar tres exemples fàcilment demostrables i contrastables.

El silenci de les majories ha sigut l’escenari idoni perquè el poder retire ajudes socials, realitze retallades i privatitzacions dels serveis socials (aquesta és la qüestió de les pensions, no la insostenibilitat), faça retrocedir el model de treball (l’OCDE diu que vol fer becaris als majors de 45 anys) i regale els sectors estratègics nacionals als mercats (ho van fer amb Telefònica, Iberdrola, SEAT, Repsol…). La qüestió de les pensions pot ser la que trenque el silenci.

I la cosa no va a soles amb els jubilats, que també. La cosa va amb tota la societat. I quasi que amb els joves els primers, que són els que pitjor ho tindran si continuem pel camí de la despreocupació i el silenci social.

Si els jubilats continuen com ho estan fent, organitzant-se i tirant del carro de la protesta i la conscienciació, la resta de generacions anirà darrere d’ells. Les places s’ompliran i el poder s’espantarà, es veurà obligat a fer més concessions. Ho ha demostrat Montoro, està marcant el camí. És l’única manera de conquerir drets socials. En aquest cas de reconquerir.

També n’hi ha altra opció: que el Govern de Rajoy faça bé el seu treball: que aconseguisca comprar als jubilats amb “quatre eurets” i neutralitzar el que podria ser un cicle de reconquesta de drets socials. De moment, és el que pareix que intenta, ho aconseguirà?

Font: Rodrigo Paños./


Dóna’ns la teua opinió. El teu comentari serà llegit amb atenció.




Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *