La moda del paper…i els mitjons
Hi ha coses que no canvien, com la moda, que sempre és igual, però cada cop diferent. Ara torna, ara se’n va. Però el concepte no deixa de ser el mateix. Si ens posem a aprofundir, el primer a què vos convidem és a centrar-vos en la imatge de dalt, el leitmotiv d’aquesta columna d’opinió. […]
Què va passar realment a Serelles?
Un incendi sempre és un esdeveniment colpidor per a una societat que estima els seus paratges naturals, com és el cas d’Alcoi amb la serra de Mariola. Hem de pensar que en l’incendi de Serelles del 12 de juliol de 2012 es van cremar zones molt sensibles del parc natural; ni més ni menys fou […]
Paga un i n’ixen quatre
Les conseqüències estrambòtiques del trage femení a les festes d’Alcoi. Hem sentit casos ben extranys sobre vestits femenins a la festa. Començant per la vergonya que fa que, excepte en un parell de filaes, el teu marit t’haja de donar permís per a que pugues portar-lo. Hi ha filaes amb dos dissenys: el vestit femení […]
L’affair PP-PSOE
Quan va esclatar lehman brothers al 2008, els amos del planeta es van conjurar perquè foren els de sempre, la immensa majoria, qui pagara la festa dels més rics. El sistema es va enrocar per salvar els beneficis d’uns pocs. La factura ja la pagarien la resta. És així com la crisi financera va esdevenir […]
Primer els bancs??
Vull expressar la meua disconformitat amb la política econòmica que el senyor Rajoy i el senyor Montoro ens estan imposant als ajuntaments. No és raonable que els romanents positius de Tresoreria dels consistoris siguen únicament destinats al pagament del deute als bancs. Em declare disconforme amb el fet que els ajuntaments que complisquen l’objectiu […]
No todo Vale
Estos últimos días hemos podido ver como se ha producido una situación un tanto extraña, por calificarlo de alguna manera, en la política municipal de Alcoy. Y digo extraña porque no me esperaba que IU acusase al PSOE de repartirse a su antojo los sueldos asignados a la Corporación Municipal, y no me lo […]
El lindy hop alcoià, “comèdia” i peus a terra
Quan vaig arribar a Alcoi, pensava que em moria. I del fàstic. De veritat. Tornar d’una ciutat tan gran a una molt més petita no era allò que m’havia imaginat, ni allò que la meua utopia m’havia promés. Malgrat aquest fet, el drama es va anar esfumant, amb ritme, per sort i per esforç, modestia […]
(Des) govern de conveniència i destí necessari
Dilluns passat vam viure un Ple a l’Ajuntament (i uns dies previs amb acusacions creuades entre PSOE i EU) digne d’una pel·lícula de Berlanga. L’aplicació de la Llei de Reforma local de Rajoy ha obligat als Ajuntaments, del tamany d’Alcoi, a limitar a 15 el número de regidors amb dedicació exclusiva (sou i seguretat […]
Com un elefant en una catxarreria
Hi ha una tàctica cada volta més freqüent en la forma de fer de la majoria dels responsables polítics actuals: embolicar les temàtiques per desviar l’atenció dels ciutadans d’allò realment important. Si tu em dius blanc, jo et parle del sexe dels crancs de riu en primavera per acabar dient que el que vols en […]
Catherine Perelló Scherdel: 
Arbre Agulló i Guerra: 
