«me’n vaig a Alcoi»
Que el llenguatge està viu, i amb el seu ús evoluciona, és inqüestionable. Per esmentar alguna mostra d’aquesta vitalitat mencionaré un parell de frases ubicades a Alcoi -disculpeu les persones d’altres localitats, però, són de les que he viscut directament: De ben menudet, era d’allò més habitual escoltar molta gent major -que vivia, com jo, […]
Àlex Agulló i Guerra presenta el seu nou treball ‘Diari Ω Diari ω’
Àlex Agulló i Guerra presenta el seu nou llibre, ‘Diari Ω Diari ω’. A través de 106 pàgines, i a partir de dos diaris antagònics, Agulló conta com una persona major, amb deteriorament cognitiu, va llegint, recordant i constatant com ha rodat el món. Aquest món que es retrata en aquests diaris estaven escrits per una jovençola […]
Cultura de Pau
És possible, continuar defensant les propostes no-violentes? Si habitualment ja tinc clar i català que ni tinc, ni aspire a tindre, la raó, en el tema aquest menys encara. A més a més, com de costum, tampoc no espere que cap persona, amb capacitat i ganes per a empassar-se tot l’escrit, vaja a modificar mínimament […]
Carta oberta a tots els nobles (II)
Jo, si haig de dir-vos veritat, també tenia els meus dubtes. Us podrà sonar estrany, però si ells, amb quatre comoditats i rosegant-los la boina als seus servents, han aconseguit que una quarta part de la riquesa de cada país continue, com Déu mana, en mans del 0,5%, mentre que la meitat de la població […]
Carta oberta a tots els nobles (I)
Disculpeu l’extensió de l’escrit, però paga la pena llegir-lo. No podria negar que jo també estava en punxes. M’havia arribat el rumor, com a vosaltres, que no massa lluny de les nostres terres, un escamot de serfs, està reclamant més llibertat i escampant proclames absolutament irreverents com: Volen que reajustem la pràctica tradicional de recaptar […]
El sistema, xino-xano
Unes poques persones viuen en mansions amb un rastre d’habitacions immenses. Per contra, altres, difícilment accediran a la propietat de cap habitatge. O que el jornal no els hi arriba per a pagar-se un lloguer. I no parle, tan sols, dels milions de persones de classes baixes. També persones, que han accedit a un treball […]
Deixa de dir-li a la gent el que ha de fer i dediqueu-vos a viure
“Deixa de dir-li a la gent el que ha de fer i dediqueu-vos a viure M C i tu” Amb aquesta recomanació m’alliçonava un conegut quan el saludava poc després de la perduda d’un familiar. Mai no he acabat de digerir eixa lacònica sentència. D’entrada, em van pegar una bescollada les primeres paraules: “deixa de […]
“Un melòman col·lecciona melons”
Després de cinc anys atrafegat amb la matraca del “pixant fora de lloc”, m’ocorre com a Vivaldi. I no parle del seu reconeixement universal per la “Primavera”, ni tampoc per la ignorància popular de com sonen les altres tres estacions. Parle de sensacions, més exactament de la sensació d’estar repetint el mateix pixant cada mes. […]
“Culligans”
És necessari, imprescindible diria jo, reconéixer que tu i jo, que totes les persones, som filles d’un temps, d’un espai i d’unes circumstàncies endògenes (factors biològics i genètics no modificables… de moment) i d’unes circumstàncies exògenes (“que no naixem amb elles incorporades”) i la barreja de totes dues circumstàncies ens fan úniques i diferents. Per […]
