Foradia

Al·luvió de comentaris amb la mort de Botín

L'envergadura de poder que aglutinava Botín era ingent. Efectivament, tot un exemple de persones que governen un país sense haver-se presentat a les urnes. Pablo Iglesias, per la seua banda, diu trobar a faltar crítiques públiques. Tampoc ha faltat l'humor entorn del tema.

BotinLa mort d’Emilio Botín ha provocat un al·luvió de comentaris públics. La majoria d’ells, i principalment en els grans mitjans de comunicació, en paraules de lloança i en la línia de Mariano Rajoy, que ho ha assenyalat com:

«gran exponent del talent empresarial espanyol».

I és que l’envergadura de poder que aglutinava Botín (que ara ha sigut heretat a la seua filla, Ana Botín) era ingent. Ramón Tamames, en La Razón, escriu sobre ell:

«Emilio Botín és un cas clar de com des del poder econòmic pot influir-se en el polític, i com aqueix poder significa un marc en el qual han d’inserir-se moltes accions empresarials».

Efectivament, tot un exemple de persones que governen un país sense haver-se presentat a les urnes. Doncs, ja ho diu Rosa Maria Artal des d’Attac:

«Clau dels diners i de crèdits en circumstàncies crítiques, partits i mitjans han girat sota el seu égida. I s’ha notat. Molt. Ell portava la batuta».

Fins a ell mateix ho va reconèixer bromejant aquest divendres passat en el sopar que va tenir amb alguns periodistes:

«He descobert que puc ser president sense treballar»

Juan Tortosa es refereix a ell des de publico.es com:

«El rei de la previsió, el pioner a engegar en la banca tècniques innovadores per a traure’ns millor les diners, l’amo entre els amos d’aquest país».

Perquè no podem oblidar que en 2011 la família Botín va ser perseguida per la Fiscalia anticorrupció per tenir més de 2.000 milions de € ocults a Suïssa. Encara que el govern de Zapatero posteriorment li va regalar el indult. Per aquest motiu periodistes com Julia Pérez ho sobrenomenen «el banquer impune».

Hi ha crítiques més moderades, com Miguel Ángel Revilla, que diu que

«era un home obsessionat amb el banc i amb el benefici».

I unes altres, com la de Ada Colau, més contundents:

«Botín ha mort sense ser jutjat ni retornar el robat. Que ningú es confonga, el seu banc manté el deute i no pararem fins a cobrar-la».

En qualsevol cas, com sosté Belén Carreño, d’Eldiario.es, «Les veus crítiques que s’han alçat en aquests anys han sigut escasses». I ara que les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació deixen pas a dir «la veritat encara que dolga», Jiménez los Santos no ha pogut contenir-se:

«L’esquerra cainita insulta a Botín. Hi ha molts més que han aconseguit una casa gràcies a un crèdit de l’@bancosantander que desnonats».

Des de la mateixa trinxera, Salvador Sostres salta des d’El Mundo per a defensar al magnat de les finances:

«Si encara tens algun dret, oh «quejica» de cada pancarta, és perquè Botín t’ho paga. Qui crees que manté la socialdemocracia? Qui crees que finança les conquestes socials?».

Pablo Iglesias, per la seua banda, diu trobar a faltar crítiques públiques al que ha significat Botín per a la història recent d’Espanya:

A l’hora de valorar una figura històrica cal valorar què va fer per un país i la seua responsabilitat davant els ciutadans, que estan patint els excessos del sistema del que va ser responsable“.

Per descomptat, tampoc ha faltat l’humor entorn del tema. Ací una vinyeta de eljueves:

botin2

Font: Rodrigo Paños./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *