Modificació climàtica: vivim una sequera provocada?

• El biòleg Jordi Brotons ens parla de la modificació climàtica • Ha estat investigant les sequeres provocades • Assegura que açò compromet a les generacions properes.

Jordi Brotons, biòleg, amb formació en agricultura ecològica i en sobirania alimentària, matèria de la qual imparteix xarrades informatives. Treballa actualment com a masero al mas del Potro, projecte col·lectiu que du a terme els valors ecològics i la sobirania alimentària.

• Has estat investigant sobre el tema de la modificació climàtica. Explica’ns en què consisteix.

L’enginyeria climàtica procura incidir en els patrons climàtics i meteorològics. Aquest interés per part de l’ésser humà data des de rituals màgic-religiosos antiquíssims de danses de pluja i altres. En el segle XIX, està documentat l’ús de canyons antigranís disparant pólvora i acetona a Centreeuropa, la primera patent de modificació meteorològica (un mètode per produir pluja), data de 1891. En l’any 1946 Bernad Vonnegut, conegut meteoròleg nord-americà, va descobrir que injectant iodur de plata en els núvols es podia produir pluja artificial, augmentant el nombre dels nuclis de condensació les partícules d’aigua s’agreguen a eixos nuclis; i al agregar-se moltes partícules, per pes, es provoca la precipitació en forma de pluja. Per altra banda n’hi ha moltes patents de modificació climàtica. Es poden corroborar en l’oficina de patents dels Estats Units: modificació de la ionosfera i la magnetosfera terrestre, de dispersió de boires, d’incrementació de pluja mitjançant aerosols, ionització, etc. També tenim patents de supressió de tempestes i de modificació d’huracans. Amb això vull dir que la intervenció en els núvols es antiga i evident.

• Quin tipus d’ús s’ha fet d’aquest tipus de tecnologia? 

En l’àmbit bèl·lic, en la dècada del 70’, en Vietnam per exemple, els EUA van prolongar els monzons durant 50 dies durant 1967-1972 amb l’objectiu d’inundar la ruta Ho-Chi-Minh. Van aconseguir destruir la collita d’arròs i inundar tota la ruta fent-la intransitable. Aquest és un antecedent important. Però hi ha molts més casos, l´any 1970 l’exèrcit nord-americà va practicar sembra de núvols sobre Cuba per produir sequera i arruïnar els monocultius de canya de sucre. M’agradaria citar un poderós informe de les forces aèries dels Estats Units que es diu ‘Posseint el clima per a l’any 2025. El clima com a multiplicador de força’ (document desclassificat, produït en 1995). En aquest document, fet per la universitat d’Alabama, es comenten els beneficis que la modificació climàtica pot donar als EUA. Per exemple, la supressió o intensificació de les pluges per desestabilitzar economies. Aquesta poderosa arma bèl·lica permet fer la guerra, tant a l’amic com a l’enemic, sense que aquest s’adone. També assenyala que el marc per a dur a terme aquestes operacions seran organismes internacionals com l’OTAN i l’ONU i formarà part de la defensa estratègica dels EUA.

• Es suposa que la justificació de la modificació climàtica ha sigut la influència positiva sobre el clima i les precipitacions.

Clar en un pla oficial públic l’OMM, organització Mundial Meteorològica, assessora als països que vulguen fer modificació climàtica. Hi ha tres usos oficials: increment de la precipitació, supressió de boires i lluita contra el granís. N’hi ha 50’ països que han reconegut estar fent programes de manipulació climàtica, emparats per l’OMM. Cite alguns: EUA, Aràbia Saudita, Xina, Israel, Espanya, Itàlia. En les Olimpíades de 2008, van suprimir la pluja tirant de diatomita sobre el nucli de la tempesta, amb aeronaus i coets, així es van assegurar un cel ras i assolellat. Això és informació oficial que va eixir en tots els mitjans d’informació, en El País, El Mundo, etc. Aquestes són dades oficials. Però després està la realitat. Amb la modificació climàtica poden desestabilitzar paios sencers o poden influir en els mercats financers. La possibilitat de crear inundacions o sequeres pot tindre moltes repercussions en els mercats.

• Modificació climàtica com a negoci especulatiu?

En la Bossa de Chicago, per exemple, s’especula amb el menjar i les matèries primeres. Pots comprar les collites a dos anys-vista. Els emporis empresarials, les grans companyies agroquímiques i grans empreses d’alimentació ho fan. Aquestes corporacions tenen el desig de controlar l’alimentació global, a soles cal observar l’estratègia de Monsanto, de Carguill, o de qualsevol de les 6 empreses globals que controlen el sector alimentari a nivell global. Aquests emporis podrien fer aquestes costoses intervencions sobre el clima i, al tenir una informació privilegiada, especular amb els aliments i guanyar molts diners.

Estem comprovant que tots els intents de pluja i de tempestes són suprimits en aquesta àrea mediterrània

• Podria ser que al nostre territori estiguera afectant la modificació climàtica?

A l’estat espanyol, del 74’ al 79’ es van dur a terme campanyes experimentals de sembra de núvols mitjançant injecció de iodur de plata dins dels programes de lluita contra el granís. Això també és oficial, va ser finançat pel Ministeri d’Agricultura de l’època i per l’empresa Agroseguro: es va practicar en zones d’Espanya com Alacant, Albacete, Múrcia i Lleó (agricultors d’Almeria i Múrcia han estat denunciant durant més de 30 anys l’ús d’avionetes que disgregaven la pluja). Sabem que el programa va començar en el 74’, però no sabem quan acabarà, perquè la informació no és transparent. Estem comprovant, mitjançant filmografia, fotografia i estudis d’analítiques de sòl, que tots els intents de pluja i de tempestes són suprimits en aquesta àrea mediterrània. No hem d’oblidar que el Mediterrani està més calent que mai, a les hores devia haver-hi més humitat ambiental i quan bufara el vent de llevant és lògic que es produïren precipitacions. Però estem cansats de veure com venen els fronts tempestosos i es desfan. A soles cal observar com plou ara: de manera intermitent i pluges dèbils. Ja no plou tres o quatre dies sencers. No és el comportament natural del mediterrani, el clima del mediterrani es caracteritza per una sequera d’estiu, però és que ara no plou ni en tardor ni en primavera ni en hivern. De fet ara intenta ploure en juliol.

• Quin és l’objectiu que hi ha darrere?

Si mirem quina ha sigut la inversió més cara en la història de l’agricultura, descobrim que en l’any 2008 l’empori Monsanto i BASF van invertir juntes 1500 milions de dòlars i en 2010 van invertir mil milions més en desenvolupar llavors transgèniques patentades resistents al canvi climàtic. Varietats resistents a elevades temperatures, a períodes prolongats de sequera, a la radiació ultraviolada i a les inundacions. Europa no vol transgènics, menys Espanya que som el país d’Europa que més transgènics planta, el 80% de producció de transgènics europeus. El 42% dels camps experimentals de transgènics d’Europa estan en Espanya. Estem al segle de la modificació, es modifica l’àtom, el genoma i ara el temps també. Si som territori experimental de transgènics perquè no seríem també un camp experimental de clima?

• Què podem fer els ciutadans per evitar això?

Prendre consciència del problema, fomentar l’esperit crític, qüestionar la informació dels organismes oficials de meteorologia, pressionar als polítics i a les universitats perquè s’investigue el tema, i sobre tot mirat al cel i veure el que està passant, açò compromet a les generacions properes. L’aigua és necessària per a la vida i ens l’estan furtant. Això va molt de pressa. Hem d’actuar.

Notícies que també el poden interessar

Exposició d’art militar al Museu de la Festa

Jordi Silvestre: “celebrem la sentència del Tribunal Superior al nostre favor”

L’IVACE inverteix 12 milions en els polígons industrials de les Comarques Centrals