‘Dibuixos per la bona gent’ exposició de Miquel Ripoll
• Presenta la seua exposició al Club d’Amics UNESCO el divendres 5 de febrer ‘Dibuixos per la bona gent’ • Retrats de figures públiques com Ovidi Montllor, Serrat, La Pasionaria; la resta, dedicats a la denúncia social • Miquel Ripoll ja va publicar en el seu primer llibre al 2002, ‘Des de la vida’
Miquel Ripoll, presenta la seua exposició dedicada a la denúncia social./ lesmuntanyes.com
El dibuixant Miquel Ripoll, veí actiu d’Alcoi, presenta la seua exposició al Club d’Amics UNESCO el divendres 5 de febrer. ‘Dibuixos per la bona gent’ conté els millors dibuixos que ha realitzat des de fa 50 anys. Alguns en honor a la Ciutat d’Alcoi, als seus carrers, els seus paisatges i als seus voltats; altres són retrats de figures públiques respectades, com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, La Pasionaria; la resta, dedicats a la denúncia social.
Amb el seu estil puntillista ens ajuda a comprendre i ens sensibilitza sobre diverses qüestions. La manca de solidaritat Europea respecte als immigrants; la guerra d’Irak, “que no sabíem si hi havia armes de destrucció massiva o no, però sí que sabíem que hi havia xiquets”; la denúncia de les misèries i de la fam del món que ens deixa la globalització, “que es podria arreglar però no volen, perquè diners sí que n’hi ha de sobra per a fer-ho”.
els que es preocupen i treballen per resoldre els problemes de la societat sense ànim de lucre”
‘Dibuixos per la bona gent’. Però qui és la bona gent? “els que es preocupen i treballen per resoldre els problemes de la societat sense ànim de lucre”. Parlem en eixe sentint de diferents associacions socials, com Salvem l’Aqüífer del Molinar, plataforma en la qual participa Miquel, de polítics que treballen dia a dia per la gent, d’activistes que lluiten contra les injustícies, de la gent decent.
I, a les hores, qui és la mala gent? “els que volen assassinar el Molinar per qüestions especulatives, les empreses que es beneficien de les necessitats i dels recursos bàsics de la gent (com succeeix amb la privatització de l’aigua o amb la instal·lació d’antenes cancerígenes), els polítics que estafen a la gent per tal de fer guanys privats, els que s’aprofiten dels diners i els espais públics per interessos privats (com va passar amb els projectes de Serelles, la Rosaleda, etc.)”.
Miquel Ripoll ja va publicar en el seu primer llibre al 2002, ‘Des de la vida’. I al 2015 va publicar el segon: ‘D’allò bo que hem fet, alguna cosa quedarà’, una obra que compila més de 100 dels seus dibuixos amb textos de diferents persones: Don Francisco Aura, a qui recorda amb moltíssim respecte per ser un alcoià supervivent del camp d’extermini alemany Mauthausen, Jose Antonio Blanes, Tirs Llorenç, Pep Torró, etc.
Una obra realitzada amb el gust d’un xiquet que juga i amb la llibertat d’un home que pot expressar-se del que el preocupa: perquè, citant la cita de Shiller que li agrada a Miquel, “l’home només és lliure mentre juga, perquè a les hores es pot inventar les seues pròpies regles”.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi