Les plagues de la cotxinilla del carmí amenacen les figueres de pala
• Des de fa mesos, hem observat que les figueres de pala pateixen una espècie de plaga. Li hem preguntat al respecte a Ares Jiménez, Llicenciat en Biologia, amb especialitat en Botànica, i Doctor en Biologia
L’espècie per excel·lència la Opuntia ficus-indica pel dolçor dels seus fruits./lesmuntanyes.com
Les figuera de pala és una espècie amb un alt valor etnogràfic i que forma part del nostre paisatge des de fa més de 500 anys. Actualment, la plaga està acabant amb elles. En el segle XVI, entre 1548 i 1570, amb les expedicions al Nou Món, va ser portada pels conqueridors espanyols, sent una de les primeres espècies americanes introduïdes a Europa.
La lluita contra el canvi climàtic ha de convertir-se en la nostra prioritat si no volem posar en risc la supervivència d’una altra espècie: la humana.”
Parlem al respecte a Ares Jiménez, Llicenciat en Biologia, amb especialitat en Botànica, i Doctor en Biologia.
Des de fa mesos, hem observat que les figueres de pala al voltant d’Alcoi pateixen una espècie de plaga.
Li hem preguntat al respecte a Ares Jiménez, Llicenciat en Biologia, amb especialitat en Botànica, i Doctor en Biologia. Ha investigat en diverses universitats espanyoles i de l’estranger sobre Biologia reproductiva i genètica de poblacions de diverses espècies de plantes amenaçades.
- Les figueres de pala són una espècie important per a la zona d’Alcoi i voltants?
Les figueres de pala (gènere Opuntia) són plantes originàries d’Amèrica i que van ser introduïdes a Espanya per a cultivar la cotxinilla del carmí. En la província d’Alacant hi ha unes poques espècies, encara que la més abundant és Opuntia màxima. Com que no són espècies natives manquen de valor en termes de biodiversitat, i les figueres de pala assilvestrades a Alcoi i voltants manquen també de valor econòmic, ja que no s’exploten ni per al cultiu de cotxinilla ni pels seus fruits (les figues de pala, que són comestibles).
- Per a què s’utilitzen les cotxinilles del carmí?
Abans eren cultivades a major escala per a produir carmí, un colorant de color roig d’etiquetatge I-120. Per a produir-ho, aquests insectes són dessecats i polvoritzats. Encara que se segueix utilitzant el carmí en els sectors tèxtil, cosmètic i alimentari, el seu ús està en retrocés davant alternatives més barates. També és polèmica la seua utilització en productes alimentaris, ja que de vegades provoca reaccions al·lèrgiques.
- S’estan veient afectades les figueres de pala en moltes zones per les cotxinilles del carmí?
Sí. Les cotxinilles del carmí són uns petits insectes del gènere Dactylopius que constitueixen l’enemic natural de les figueres de pala, de la seua saba s’alimenten fins a acabar amb la planta. L’augment general de les temperatures i les baixes precipitacions en els últims anys afavoreixen la seua recent proliferació per tot Llevant i Andalusia.
- I podrien afectar a altres espècies autòctones?
No, parasiten específicament a les figueres de pala.
- S’haurien de posar mitjans per a esmorteir els efectes de la cotxinilla?
En algunes zones d’Espanya on encara hi ha un aprofitament tradicional de les figues de pala, com és el cas d’algunes regions d’Andalusia, s’han plantejat actuacions per a detenir aquesta plaga. En llocs on les figueres de pala no tenen cap utilitat no sembla que tinga molt de sentit evitar que les cotxinilles acaben de manera natural amb aquestes plantes, les quals solen presentar un comportament invasor que desplaça a altres espècies natives.
No obstant això, en llocs com Alcoi, on els veïns aprecien el sabor de les figueres de pala, podria obrir-se un debat públic
No obstant això, en llocs com Alcoi, on els veïns aprecien el sabor de les figueres de pala, podria obrir-se un debat públic entorn de com compatibilitzar els aspectes positius de preservar les figueres de pala en el territori (recol·lecció ocasional dels seus fruits) amb els negatius (dany ecològic com a espècie invasora).
- Quines conseqüències pot tenir el fet de no actuar contra aquesta plaga?
Donada la seua capacitat de delmar les poblacions de figueres de pala, les cotxinilles serien capaces d’eradicar quasi totalment aquestes plantes del nostre territori. Però el més preocupant, des del meu punt de vista, és l’augment global de temperatures del que ja ens estan advertint fins a les mateixes cotxinilles. La lluita contra el canvi climàtic ha de convertir-se en la nostra prioritat si no volem posar en risc la supervivència d’una altra espècie: la humana.
Un fruit tan deliciós com són les figues podrien quedar en perill d’extinció.
La ràpida propagació d’aquesta espècie posa en perill una de les plantes típiques d’Alcoi, on hi ha un gran nombre d’aquestes per cada racó i són molt benvolgudes, ja que en aquesta època produeixen un fruit tan deliciós com són les figues, que podrien quedar en perill d’extinció.
La figuera de Pala figura en la normativa espanyola recollida en el “Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores” arreplegades pel Reial decret 630/2013, de 2 d’agost. I per tant vol dir que és una espècie exòtica invasora.
Les espècies exòtiques invasores són espècies foranes que han sigut introduïdes de forma artificial, accidental o voluntàriament per l’home, i que després de cert temps aconsegueixen adaptar-se al mitjà i colonitzar-ho amb major o menor velocitat. Per aquesta raó, encara que forme part del nostre paisatge i s’haja naturalitzat amb el pas dels anys, les Administracions no poden prendre cap mesura de protecció o manteniment de la chumbera davant una plaga.
En l’actualitat, aquest cultiu està en auge en altres països, on és consumit com a sucs, melmelades, usos medicinals, cosmètics, biocombustible i en diferents processos industrials. Hem de destacar principalment la importància que va tenir com a aliment per a moltes famílies en èpoques de sequera i pobresa. A més ha sigut utilitzada per a retenir el sòl de terrens escarpats o com a bogues entre parcel·les.
Arbre Agulló i Guerra: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Jean Baptiste BATALLER: 
Comenta i participa-hi