El públic idiota
Mirada al món per Ester Jordà
Quantes voltes havem escoltat que la televisió és brossa perquè el públic ho demana? O que és brossa perquè el públic sols és receptor i no té possibilitat d’elegir altre tipus de contingut? També està la teoria de que ens han educat a consumir eixe tipus de telebrossa i per tant, ho assimilem sense analitzar el que realment estem veient.
Difícil saber qui té la raó en esta constant discussió que al mes de setembre, amb les noves programacions de televisió, sorgeix a infinitat de tertúlies dels medis de comunicacions.
Però hui, amb internet, tenim més opcions. Ja no som un públic receptor estàtic sinó que interactuem i elegim els continguts. Per posar un exemple, a YouTube tenim vídeos des de com entendre la física quàntica fins a com netejar eficientment les tecles d’un teclat d’ordinador. Nosaltres elegim entre l’àmplia oferta d’informació existent a quina dirigir-se. I quins són els vídeos amb més visualitzacions? Els de gatets. Els gats a la xarxa guanyen adeptes cada dia que passa siga quina siga la nacionalitat del públic. A Europa, a Xina, a Japó, a EE.UU… els vídeos de gatets (i sobretot de matinada) no tenen competidor.
I qué ens aporten el vídeos de gatets? Tenim clar que informació rellevant poca però sí tenen molta càrrega emocional. Són vídeos on et rius i et deixes portar per l’espontaneïtat dels peluts, vídeos per desconnectar i animar-te. En definitiva, són vídeos que et fan la vida (i la nit) més lleugera.
Però al ‘mare magnum’ informatiu de You Tube també hi ha coses malvades amb milers de seguidors. Encara que Google, propiètaria de You Tube, elimina diàriament tots els vídeos que detecta amb violència expressa no resulta tan senzill detectar-la sempre. De fet, ni molts humans són capaços de detectar-la.
El cas més conegut és el del canal de You Tube ‘DaddyOFive’ (…) es dedicaven a trencar coses i tirar la culpa als seus fills que desesperats negaven haver fet res.
El cas més conegut és el del canal de You Tube ‘DaddyOFive’ on el matrimoni Michael y Heather Martin es dediquen a fer bromes pesades als seus fills de 9 i 11 anys. Majoritàriament es dedicaven a trencar coses i tirar la culpa als seus fills que desesperats negaven haver fet res. Als vídeos es podien vore a dos pobres crios xillant desesperats jurant i perjurant no haver-ho fet. 700.000 seguidors d’eixe canal es divertien veient vídeos de Cody i Emma plorant histèrics negant una culpa que no era seua o observant com els pares els trencaven algun joguet pel simple fet de riure’s d’ells. Fins i tot, van arribar a pegar-los algun que altre colp per a que sangraren i gravar-los la reacció davant la seua pròpia sang… 700.000 persones es feia gràcia vore açó!!?? Una parella de pares tarats amb vídeos vists per 1.000.000 de persones idiotes que suposaven ganàncies en publicitat per a alimentar a eixes bèsties que sols veien en els seus fills el mode còmode de guanyar diners i fama. Afortunadament una associació de protecció de menors va denunciar el cas.
Així, els pares han estat condemnats a pagar una multa a més d’estar 5 anys en presó condicional i haver perdut la custòdia dels seus fills que estan en tractament psicològic.
¿És que la broma suposa una excusa per a practicar la violència sense que passe res? Si ara estàs en la cua del mercat i venen i et peguen una bufetada ¿què passa? ¿i si després et diuen que és una broma? Aleshores, si t’enfades, eres tu el que no té bon humor.
Contínuament veiem tanta violència a la televisió que sembla que s’immunitzem a ella. Vore dia rere dia imatges violentes ens fa posar-nos una coraça al cor i allunyar-nos de la realitat de qui la pateix però eixa no és la solució. Estos xiquets no tenien cap escapatòria davant d’uns pares malvats que abusaven d’ells en pro de la fama youtuber. El món no es farà millor compartint missatges de Paulo Coelho, el món es farà millor actuant contra les injustícies.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi