Foradia

Ni un pas enrere

mirada al món per Ester Jordà

Fa un any de la gran vaga mundial de dones del 8 de març. Des d’aleshores les coses han canviat. I ja no em referisc a que per fi l’Alcoyano tinga un equip femení o que a les publicitats cada vegada es note més presència igualitària (el xampú H&S sembla haver descobert que les dones també tenen caspa i que practiquen esport) Allò ben cert és que les dones s’han unit per reivindicar uns drets que moltes vegades soles estan presents en els papers.

Però clar, cada moviment en una direcció provoca un altre en la contrària. Per una banda s’aconsegueixen xicotets avanços però per l’altra es trobem a una involució. Sí, una involució, o dit d’altra manera: anem cap arrere com els crancs!!!!

En 1933 van poder votar per primera vegada les dones després d’una llarga lluita de sufragistes com Clara Campoamor. Però amb la Guerra Civil este dret va quedar suspès per a totes les persones fins 1977. El dret al divorci va ser establert en 1932 i anul·lat en 1939. Finalment va tornar a contemplar-se a 1981. 

I una altra fita, la píndola anticonceptiva, va ser autoritzada a Espanya en 1978. La píndola va posar per primera vegada en les mans de la dona la possibilitat d’elegir ser mare quan ella volguera. Tota una revolució silenciada en la nostra història escrita pels homes. Per primera vegada una dona podia decidir si volia viure la maternitat o no. Fins aleshores no hi havia opció. O t’obries de cames amb el teu marit i amo o et violaven. I acabaves embarassada i havent-te de tragar el fill que portaves.

I això continua passant. Fa uns dies una companya em plorava amargament perquè la seua parella (que sospitava que les coses entre els dos no anaven be) punxava els preservatius per foradar-los. ¿Resultat? Quan ella es va decidir a deixar la relació ell li ho va confessar i va descobrir que estava embarassada. ¿Com vas a voldre un fill d’una persona que ha traicionat la teua confiança? Ella ha tingut que passar pel drama d’un avort (que no fa falta que el PP ni Vox ens expliquen lo dur que és) Ell a les poques setmanes començava una relació amb una altra xica.

No, senyors de la dreta més tancada i masclista, les dones no estem dispostes a tornar enrere. A 2004 el PSOE va aprovar la Llei contra la Violència de Génere que encara que dista de ser perfecta va suposar un gran avanç. A 2018 47 dones va ser assassinades per la seua parella, i en total portem 976 des de 2003 que va ser quan es van dignar en comptabilitzar-les. Vam entrar al s. XXI sense que tingueren en compte eixes morts a mans d’homes maltractadors.

Este 8 de març torna a haver vaga internacional de dones, existeix la possibilitat de fer-la de 24 hores o de 2 hores, però és important que ens mostrem unides davant les agressions de la política d’ultra dreta que està utilitzant els nostres drets com a un simple mode de captació de vot. Les dones continuem sense importar!!!

Milers de dones han mort (i segueixen morint en altres llocs del món) per que nosaltres pugam disfrutar dels drets que ara gaudim. Les nostres iaies i mares s’han sacrificat per un futur millor per a les seues filles. Jo no pense defraudar-les, este 8 de març reivindicaré els nostres drets, i a les eleccions del 28 d’abril tinc clar que aniré a votar i també a qui no votaré.

Que no juguen amb nosaltres!

Font: Ester Jordà Solbes./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *