lasarga ajualcoitel

Necessitat de pedagogia política

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Aquest cap de setmana passat les xarxes socials cremaven davant la foto de Pablo Iglesias xerrant i rient amb Inés Arrimadas i amb Espinosa de los Monteros. La gent feia crítiques ferotges a aquesta actitud relaxada i, fins i tot divertida, dels tres representants del poble a la celebració del Dia de la Constitució. I de veritat que no ho entenc.

Si torne a recordar el sentit de l’expressió que em van ensenyar a l’escola, democràcia vol dir “el poder del poble”, i crec que això s’estava fent al moment de les rialles d’aquestes persones a qui el poble, amb el seu vot sobirà, el va atorgar una representació legítima de la seua voluntat.
No cal recordar que la ciutadania és ben diversa socialment i políticament i que, per tant, les persones que ens representen també han de ser de diverses formacions polítiques però tots ells i elles amb la mateixa legitimitat.

Està clar que no ens agraden les mateixes posicions a totes les persones, però, per damunt de tot hi ha valors com l’educació i el respecte que són més necessaris que mai en política. Perquè no podem oblidar que aquestes tres persones són companys de feina i què, com en totes les feines, hi haurà companys i companyes que et cauen millor que altres, però això no exclou que en un moment donat puguem compartir rialles o algun acudit.
Traure de context aquest moment com s’ha fet, és per a mi, una clara evidència del camí que encara ens queda per recórrer fins a aplegar a tindre una verdadera relació política democràtica. La gent que no entén que això pot ser normal a qualsevol democràcia del món no podrà entendre tampoc, segurament, que la pluralitat i la diversitat social ens enriqueix com a societat i com a persones lliures.

El respecte al diferent mai pot convertir-se en pors o recels o desconfiances. Les diferències haurien de sumar en saviesa i tolerància per a després triar quines opcions et venen millor o pitjor en cada moment.

En qualsevol cas i, almenys per a mi, les rialles d’aquestes persones són un clar exemple d’educació i de cortesia entre els tres i les crítiques que han rebut per part de molts mitjans i de part de la ciutadania fiquen de manifest la necessitat de contínua pedagogia política per construir una democràcia forta i duradora. Una democràcia on càpien totes les opcions polítiques amb respecte i tolerància entre elles on, fora del debat polític, sempre necessari, puguen tractar-se entre elles i ells amb normalitat i naturalitat. Són persones i, per tant, com a tal deuen tractar-se i ser tractades, més enllà de les seues responsabilitats polítiques actuals.

Les pors a la política o a mostrar les nostres preferències polítiques encara és una herència del franquisme que hem d’anar desterrant de les nostres vides per poder aconseguir un major grau de llibertats personals i socials. I això comporta, ineludiblement, combatre els sectarismes i deixar de portar-los als espais personals, encara que siga dins de les mateixes organitzacions.

Continua fent falta molta pedagogia per superar pors i entendre que un correcte tractament de les diferències pot i deu sumar qualitat democràtica.

Font: Teresa Mollà./


ajualcoiturisme

culturalcoi

 

mascaretes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *