lasarga participatius

‘Guia AIJU 2020-2021’ serà finançada per la Conselleria d’Economia Sostenible

És la trentena edició d'aquesta guia que està centrada en la situació del temps d'oci i a més, parlarà sobre com ha afectat la pandèmia en el joc

La Conselleria d’Economia Sostenible, mitjançant l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), ha finançat la trentena edició de la ‘Guía AIJU 2020-2021’, que enguany està centrada en la situació del temps d’oci i la influència de la pandèmia en el joc dels xiquets i xiquetes. La guia analitza el temps de lloc durant el període previ al confinament, durant el confinament, i postconfinament.

La guia ha comptat amb una ajuda de l’Ivace de 184.000 euros, que estan dins de la línia de fons de la Generalitat.

Rafa Climent, conseller d’Economia, ha assistit a la presentació de la guia AIJU, i ha declarat que: “durant trenta anys ha sigut capaç d’adequar-se a les necessitats i demandes de les famílies fent costat a les empreses que estan fent joguets de qualitat segons les tendències socials i tecnològiques més innovadores del mercat”.

A més, Climent també ha destacat la importància del joguet i ha traslladat el se suport a la indústria joguetera de la Comunitat “perquè continue creixent a escala nacional i internacional, i així contribuïsca a la recuperació econòmica”.

El conseller també ha pogut visitar, acompanyat per la directora general de l’Ivace, Júlia Company, el director d’AIJU, Manuel Aragonés, i el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguets (AEFJ), José Antonio Pastor, la sala de jocs d’AIJU – Toy Lab, amb una selecció dels 126 productes que estan avalats per aquesta guia, i que procedeixen de 31 grups d’empreses.

Manuel Aragonés, director d’AIJU, ha explicat que en aquesta guia “només hi ha recomanacions d’aquells joguets que superen estudis pedagògics i d’adequació a l’ús que inclouen proves amb usuaris”.

Per a elaborar la guia s’ha fet un estudi amb més de 2.500 famílies d’Espanya. 1600 d’elles van participar en el període de preconfinament, 650 durant el confinament, i altres 635 durant el postconfinament.

Les conclusions assenyales que durant el confinament, els xiquets i xiquetes han tingut més temps lliure que s’ha traduït en un augment del seu temps de joc en 1 hora i 30 minuts de mitjana, temps que s’ha dedicat, fonamentalment, a treballs manuals, jocs de taula, construccions i nines.

Per a AIJU açò demostra la importància dels joguets com a element fonamental de refugi, evasió, aprenentatge i distracció durant aquestes etapes.

El 56% dels més xicotets continua jugant amb joguets més que abans de confinament, especialment fins als 9 anys.

Pel que fa al temps d’oci a l’aire lliure, abans del confinament, el 82% dels xiquets i xiquetes jugava d’aquesta forma menys temps del recomanat. Aquesta situació s’ha vist empitjorada durant el confinament i desconfinament.

L’estudi també ha analitzat si els xiquets i xiquetes juguen en solitari (59%), amb els pares o mares (67%) o amb els germans i germanes (46%).

A més, una altra de les conclusions és el creixement exponencial dels videojocs en aquesta pandèmia i l’excés de temps davant de les pantalles. Així, tauletes i mòbils s’han convertit en reis de les pantalles.

Els videojocs són la categoria de joc preferida per al 35 % dels xiquets i xiquetes, que va augmentar el temps de joc de 25 minuts abans del confinament a 55 minuts en el confinament, i s’ha vist consolidat durant el període de postconfinament.

A partir dels 7 anys, han jugat al voltant d’una hora o una hora i mitja diària durant el confinament.

Si bé abans del confinament el 61 % de menors passava més temps del recomanat davant de les pantalles, aquest percentatge ha augmentat al 95 % durant el confinament.

En vista d’aquestes dades, Pablo Busó, coordinador de l’àrea d’Investigació Infantil en AIJU, ha explicat que “d’una banda, els xiquets i xiquetes tenien més temps lliure, i d’una altra, els pares i mares trobaven dificultats a l’hora de transformar sa casa en el lloc de treball, la qual cosa va fer que foren més permissius amb el temps que passaven jugant a videojocs”.

Els estudis elaborats mostren com la pandèmia ha reduït les relacions socials dels xiquets i xiquetes. No obstant això, gràcies a la tecnologia, han pogut relacionar-se a través de videotelefonades i joc virtual, ja que pràcticament la meitat de menors que juga a videojocs ho fa de manera virtual amb altres xiquets i xiquetes.

TikTok ha esdevingut un dels grans canvis en aquest període. El 60% dels xiquets/es utilitza aquesta xarxa social tant per a visionar com per a crear contingut públic i privat.

L’augment del valor de l’activitat física és una altra de les tendències. Els pares i mares són conscients de la importància de l’activitat física. El 75 % dels xiquets i xiquetes practicava alguna activitat física en el període previ a la pandèmia.

Durant el confinament aquesta situació va canviar, ja que el 23 % dels xiquets i xiquetes ha deixat de fer extraescolars esportives durant el confinament.

Pel que fa a les tendències de la campanya de Nadal, hi haurà tres fonamentals: el vincle entre el món digital i el joguet, els joguets dedicats a causes mediambientals i que estan relacionats amb la sostenibilitat, i els joguets ‘Be You’ que són les que ressalten la diversitat de persones i la inclusió.

Els joguets que apareixen en la guia AIJU estan analitzats per un equip de persones expertes d’AIJU, el Centre de Referència Estatal d’Autonomia Personal i Ajudes Tècniques (CEAPAT) i l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), que analitzen l’accessibilitat dels joguets que són seleccionats aplicant l’eina europea TUET.

Font: Redacció./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *