lasarga mediamborganica

Sigueu benvingudes al decreixement (el vulgueu o no)

Mirada al món, per Ester Jordà

Hola persones lectores! Com ha anat tot? Quin canvi des de que em van llegir per última vegada. Se’n recorden de la nostra vida anterior? Quan podíem quedar amb els amics sense mesures de seguretat, quan anàvem a passejar per les botigues simplement per mirar, quan es quedàvem xarrant en la barra del bar hores i hores, quan abraçàvem als nostres familiars sense por, quan anàvem al teatre i es rèiem colze amb colze amb el desconegut del costat…

La vida no és com era, ni ho serà en molt de temps, pot ser inclús que per a la gent com jo, no ho torne a ser mai. Perquè la gent amb un salari per sobreviure no pot esperar res més en esta crisi que fer-se més pobra. Feia uns mesos parlàvem del decreixement, que el planeta no aguantava este ritme de creixement i que anava a saturar-se. Doncs be, eixe moment ja ha arribat, i òbviament no ens ha agradat. Tenim un virus que està ací per alleugerar la terra de nombre d’habitants, massa humans per mantindre. Dur i dolorós, però el ritme de vida, de creació de brossa, d’esgotament de recursos… va anar parant-se poc a poc per tornar a una economia de poc més que de subsistència.

Durant el confinament l’empobriment de les classes treballadores a estes comarques ha segut demolidor. Molts empresaris han enviat als seus treballadors i treballadores a ERTES en contractes de mitja jornada amb un sou de misèria, és clar, abans els tenien fent 8 horetes però tot a pagar-ho en negre. I això per no parlar dels canvis de contracte a punta de pistola. O firmes que deixes de ser indefinit o et faré la jornada partida, o firmes per a ser personal discontinu o t’envie a treballar a la fàbrica més llunyana que tinc… Els sindicats han anat desbordats.

I tot açò en que es tradueix? En que treballarem per menjar i com a molt unes vacacions en Benidorm com als anys 70. S’han acabat vols a Camboia, s’han acabat els grans viatges i les grans despeses, s’ha acabat la renovació completa de l’armari en cada temporada, s’ha acabat una vida de consumisme irreflexiu.

Després de llegir-me supose que pensaràs que a esta escriptora li ha entrat el pessimisme. Però, realment, una vida amb menys gastos no suposa per força una vida pitjor. Este estiu hem aprés a passar-ho bé a la caseta d’uns amics, en que anar a les Covetes dels Moros de Bocairent pot ser igual de divertit que visitar Siena, auto convidar-se a l’apartament d’uns cosins pot acabar sent una nit meravellosa i fer la ‘volta als ponts’ de xarraeta amb els nostres pares el millor regal.

Siga com siga, tinga raó o no, venen canvis, en la nostra mà està decidir com els afrontem.

Font: Ester Jordà./

ajudesparentalcoi

 

ua


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *