Pascual Gomes: Creador d’obres excepcionals
Quan parlem de Pascual Gomes, parlem d'un artista conceptual dels més creatius, un artista que va néixer el 14 d'agost de 1958, originari Canet d’En Berenguer, i que al llarg de tot el recorregut com a artista espera grans col·leccions que fan del seu art un art ple de creativitat i memòria
En conjunt, l’obra de l’artista segueix una trajectòria molt lineal, principalment a nivell tècnic, encara que la seva fidelitat per l’abstracció és ben òbvia, fet que confirma una manera de treballar que podríem asseverar com a metòdica i reflexiva, sempre a la recerca del passat. Les seves pintures evoquen records de la seva infància i alhora són plens de poesia. Una poesia plasmada mitjançant el color, la llum i la forma, o el que és el mateix, un compendi de creativitat.
Les seves pintures mostren gran tradició popular pel que fa a la part tècnica de l’obra, ja que una vegada més amb grans col·leccions com Viaje a la memòria a la galeria Ronda de Barcelona o els seus mosaics de colors on ens mostra gran concepte d’admiració cap a les seves pintures orígens i sobretot ens mostra una tècnica única on apreciem l’originalitat de l’artista, la seva imaginació a l’hora de crear una obra amb una gran funcionalitat recordativa i admirativa. A més, Una de les seves obres més importants va ser el Mosaic del País Valencià, on exposa una obra plena d’encant i alhora d’evocació a la retentiva; es tracta d’un mosaic elaborat a partir de petits llenços quadrangulars elaborats a partir de làtex i terra d’en total 355 pobles del Paí valencià, fent referència a l’increïble poema del poeta Vicent Andrés Estellés on relatava cadascun dels pobles que l’artista exploro i dels quals va recollir petites mostres de terra per fer aquest preciós i commemoratiu mosaic; una de les obres més increïbles de la seva carrera artística elaborada a partir de làtex i una petita quantitat d’aigua més la terra de cadascun d’aquests pobles que graellada i filtrada per quedar igual de fina que la sorra de la platja i així poder servir d’aglutinant.
Increïble, però cert; una vegada més l’artista se supera amb escreix fent exposicions com aquesta que li donen a la seva llarga carrera artística un gran toc de creativitat que el converteixen en un gran poeta urbà, fent-l’ho participi de la seva pròpia imaginació que ha sortit per enlluernar el públic amb toc creatiu, un públic il·lusionat per veure una obra tan commemorativa alhora que admirable, es podria dir que fins i tot patriòtica; un artista enlluernat per la terra on viu, pels versos que s’hi escriuen i que realcen la seva bellesa, atractiu i encant.
Sens dubte ens trobem davant d’un artista reflexiu que porta la seva passió per la terreta dins seu, un artista metòdic alhora que reflexiu cercador d’empremtes emblemàtiques entre viatges, poemes i exegesis pictòrics que el converteixen en el que és; creador d’obres excepcionals.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi