‘El rei del Mides’ de Silvestre Vilaplana, un thriller sobre la ludopatia juvenil
L’escriptor i professor alcoià teixeix una història d’intriga amb un marcat component de denúncia social
Silvestre Vilaplana, escriptor alcoià i professor de secundària, ha guanyat el 45é Premi Enric Valor amb ‘El rei del Mides’, una novel·la que combina la intriga pròpia del gènere negre amb una mirada crítica cap a una de les problemàtiques més silenciades entre la població jove: la ludopatia.
La novel·la gira al voltant de dos amics. Un d’ells cau, pràcticament sense voler, en el món del joc, i tota la trama avança al voltant d’aquesta davallada i dels intents de l’altre per ajudar-lo. “És una història d’intriga, però també una història social, perquè té un punt de denúncia”, explica Vilaplana. L’autor reconeix que la idea va nàixer de la seua pròpia experiència a l’aula: “Tinc alumnes menors d’edat i sé que juguen”. Després va començar a buscar dades i va descobrir que al voltant del 9% de la població entre 14 i 18 anys ja té problemes amb els jocs d’atzar. “Són persones que en teoria no podrien ni jugar i ja tenen aquesta droga del joc en les seues vides”, afirma.
A partir d’ací va decidir construir una novel·la juvenil, encara que escrita des d’una mirada adulta, amb personatges joves que permeteren posar el focus sobre aquesta problemàtica sense caure en el to moralista. Vilaplana subratlla que vivim en una societat que normalitza i fins i tot incentiva el joc: “La televisió, l’ordinador, la ràdio… en tot moment estan incitant-nos a jugar, a tots, adults i joves”. Segons l’autor, els més vulnerables davant d’aquesta allau publicitària són precisament els adolescents.
Un dels aspectes més singulars de la novel·la és el punt de vista narratiu. La història no la conta el protagonista que cau en l’addicció, Biel, sinó el seu amic Joan, des d’una posició testimonial. “Qui conta la història és un personatge intern, però secundari”, explica Vilaplana. Aquesta decisió li ha permés evitar una visió excessivament patètica del personatge addicte i, alhora, apropar més el lector a la trama: “Açò pot passar-li a qualsevol, podem tindre qualsevol amic o company que estiga en aquest problema”.
Pel que fa al procés d’escriptura, l’autor reconeix que va requerir una investigació importat, tant a nivell estadístic com psicològic. “M’interessava molt la part psicològica del personatge, com una persona arriba a tindre eixa necessitat de jugar, eixa sensació de que és més important gastar diners en una màquina que poder donar menjar als seus fills”, explica. Vilaplana destaca que, encara que no tota aquesta documentació apareix de manera explícita a la novel·la, és imprescindible per a construir una història “realista i fiable”.
Durant la conversa, l’escriptor ha fet també una referència literària que li resulta especialment curiosa: la novel·la ‘El jugador’, de Dostoievski, escrita pel mateix autor rus (ludòpata reconegut) per a poder pagar els seus deutes de joc. “Aquestes coses les llegeixes, t’atrauen i de vegades les aprofites en la novel·la”, comenta Vilaplana, qui insisteix en la importància de tractar el tema amb rigor: “Estem parlant del que passa dia a dia, de cases de joc que ací mateix, a Alcoi, no compleixen la normativa de distància respecte als centres escolars”.
A banda de la ludopatia, ‘El rei del Mides’ també aborda altres temàtiques com els primers amors no correspostos, la diversitat funcional o les dificultats econòmiques familiars. Per a Vilaplana, aquests elements no són un simple decorat, sinó part de la voluntat de construir personatges que s’assemblen als joves d’avui: “Són models de personatges que podrien ser els nostres fills o els nostres nebots”. L’autor també qüestiona certes dinàmiques socials que s’han normalitzat entre la joventut, com l’oci basat en el ‘botellón’: “No podem oferir res més com a societat a la gent jove?”.
Pel que fa al missatge que vol transmetre als lectors, especialment al públic juvenil, Vilaplana ho té clar: primer, que la novel·la es llegisca i es gaudisca, que enganxe com a història d’intriga. I, en segon terme, que quede aquest missatge d’alerta: “Alerta amb els jocs d’atzar, amb les sales de joc que et prometen molts diners, amb el mòbil que s’està convertint en un petit casino que sempre portem damunt”.
Sobre el premi, l’autor confessa que va ser una sorpresa, tot i la confiança que tenia en la novel·la i en el tema, reconeix que un premi sempre depén de factors que no es poden controlar, com en una ruleta. El 45é Premi Enric Valor, que convoquen l’Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent des de 1980, suposa per a Vilaplana un reconeixement important que ajuda al fet que l’obra arribe més fàcilment als lectors: “Si hi ha un jurat que ha valorat el llibre i diu que és bo, açò fa que arribe un poc més”.
Quant a la seua trajectòria, l’autor, que ha conreat poesia, assaig i narrativa tant per a joves com per a adults, explica que alternar gèneres l’ajuda a no encapsular-se: “Cada novel·la que faig és un repte. Prove coses noves, com canviar el narrador o el punt de vista, perquè la literatura és comunicació i has de fer arribar el missatge pel canal adequat”.
‘El rei del Mides’, publicat per Edicions del Bullent, ja es pot trobar a les llibreries d’Alcoi.
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Pedro J.Sanahuja: 
Comenta i participa-hi