Rubén Sanchis: “Ho vull dedicar a les cinc dones de la meua vida”
El fester, Abanderat Moro de la Filà Bequeteros, assumeix un càrrec pensat i decidit en família i dedicat als seus
Rubén Sanchis no parla d’un moment concret en què es va assabentar que seria l’Abanderat Moro d’enguany, perquè, com ell mateix explica, “no és que em vaig adonar, és que em vaig presentar jo”. La decisió, diu, es va prendre en família, quan a casa van decidir “pegar eixe pas” i llançar-se a l’aventura amb certs nervis, però amb ganes.
Per al contestà, el càrrec suposa una mena de tancament simbòlic d’un recorregut llarg dins de la filà. Ha passat per molts papers al llarg dels anys: preparar encàrrecs, publicar la filà, arrancar diana, ser cap de filà, i ara arriba un pas més que, sense ser un final, sí que li permet dir “tot el que havia de fer jo en la meua vida com a fester, ja ho tinc fet”. A l’orgull personal se suma, sobretot, la il·lusió de viure-ho “amb tot, amb les meues filles i la meua dona, que són les que més m’han insistit a fer-ho”.
La part més emotiva arriba quan parla de qui dedica el càrrec. Rubén ho fa a set persones: la seua mare Conchi, la seua germana Gema, la seua dona Ana, les seues filles Maria i Aitana, i també a dues persones que ja no hi són: Maria, germana d’Ana, i el seu amic Vicen, “que encara el tenim molt en el record”, ja que va faltar fa poc més d’un any.
Preguntat pel moment que més espera Rubén ho té clar: l’Entrada, “pel que significa”, i sobretot l’Alardo, l’acte que confessa que més li agrada de totes les festes, encara que reconeix que normalment ell no és d’eixir a l’Entrada, sinó de Diana.
Sobre el vestuari, el disseny és obra de Javi Sellés, mentre que la confecció ha anat a càrrec de Saúl Santonja. La idea de fons, explica Rubén, naix del desig de fugir del vessant més guerrer: “Volíem que fora més festiu que guerrer”. Junt amb el seu amic Juanfran, van trobar un fet històric real de l’any 956, durant el califat d’Abderramán III: un abanderat enviat des de Còrdova per a dialogar amb l’Imperi Germànic i evitar una guerra entre ambdós imperis. Eixe viatge diplomàtic, de pacte i no d’enfrontament, és el que Rubén representa enguany. Ix amb la peça ‘Almanâ’, de Francisco Valor.
El desig de Rubén és senzill: “Que passem bones festes i que ho gaudim tots molt”. I, amb un somriure, afig una última petició: “Que la calor es porte bé”.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Rafaela: 
Comenta i participa-hi