La precarietat i l’exclusió s’enceben amb els discapacitats amb major intensitat
Article per Jaume Brotóns
Recentment, hem tingut coneixement des del nostre Grup No+ Precarietat Alcoià- Comtat, de la notificació judicial de llançament (desallotjament) d’un habitatge de lloguer al Carrer Sant Mauro a Alcoi, d’una persona vulnerable a més discapacitada. Sordmuda de naixement, per això percep una Pensió No Contributiva d’Invalidesa. Viu autònomament, malgrat la seva minusvalidesa com altres persones en la seva situació, que intenten afrontar la seva vida diària amb la major normalitat possible si és el cas.
Aquesta persona rep els ingressos de la pensió esmentada, 628,80€ mensuals. Amb aquesta quantitat ha de fer front a un lloguer de 390E al mes, més despeses de llum, aigua, Comunitat i a més afrontar el seu suport diari. Sense comptar cap despesa excepcional, per medicaments que no entren sota recepta sanitària, perquè aquesta persona a més pateix malalties addicionals considerades greus.
Doncs abans de tot això i si ningú ho impedeix, el proper dia 15 d’octubre a les 12,00 del matí, es procedirà a l’esmentat llançament del seu Habitatge.
La seva família propera, també en circumstàncies de precarietat i exclusió, i vivint diversos membres al domicili habitual d’aquesta família, han de procedir a atendre’l si és possible en una situació molt difícil també per a ells, ja que han fet en nom seu les gestions oportunes davant l’Ajuntament -Serveis d’Habitatge al mateix temps que Serveis Socials- per impedir aquest desallotjament,
El preu desorbitat dels habitatges de lloguer a Alcoi, avui molt superiors al lloguer que ara paga la persona afectada, fa impossible ubicar-lo en altre lloc.
Els Serveis Municipals es diuen, que “No és possible ajudar-lo, per manca d’Habitatges propietat de l’Ajuntament per a persones necessitades”
La persona afectada fa molt de temps que és a les llistes d’espera per accedir a un Habitatge municipal per a persones en exclusió, sense que sapiguem que valoració i avaluació singular es fa d’una persona sola, malalta i amb una gran discapacitat, derivada de la seva sordmudesa congènita.
La família es veu davant aquesta situació impotent, ja que ni tan sols els esmentats Serveis Municipals es proposen, per arribar algun acord amb el Jutjat que porta el seu expedient pel motiu de no poder atendre el pagament del lloguer, i anar retardant en el mateix, donat els ingressos que posseeix i intentar paralitzar el llançament esmentat, adduint la seva situació personal d’exclusió i discapacitat.
Tot això ens porta a pensar, en la situació que viuen moltes persones excloses, precàries, que és un drama a la seva vida diària fins i tot sent discapacitats i tenint malalties greus.
La nostra Societat és insolidària majoritàriament, però més encara, són les Institucions que es mostren impassibles davant d’aquestes situacions, adduint que la demanda d’Habitatges socials a la nostra Ciutat és desorbitada i impossible d’atendre.
Tenim un Pressupost Municipal d’entorn a 70 milions d’euros anuals, més de la meitat dels quals són per a pagaments de personal, i entre ells prop d’un milió d’euros per a pagar als 25 regidors que componen el Consistori, sense comptar el sou d’assessors i d’altres.
Però per evitar el patiment, de persones carents de poder afrontar per si mateixos la seva complicada vida diària, a causa de la seva situació personal greu, no hi ha mitjans ni recursos.
Tant se val, continuarem denunciant, queixant-nos, però poc es farà o res, per evitar casos com aquest.
Per això, cada vegada més, moltes persones s’allunyen de la política i de les Institucions davant la fredor i la passivitat de les mateixes, atés els drames de tantes persones i els exclosos en són un exemple diari.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Juan: 
Comenta i participa-hi