Pop catòlic i tornada a l’espiritualitat
Mirada al Món per Ester Jordà
La història és cíclica, tot el que puja, baixa… En fi, que no sols Rosalía amb les seues al·lusions cristianes està marcant tendència, sinó que millor dit la cantant reflectix el sentir de la seua generació (Generació Z o de ‘cristall’, dels 18 als 30 anys) L’associació eclesiàstica Hakuna va sorgir durant la Jornada Mundial de la Joventut de Riu de Janeiro (2013), és present en 25 païssos, i a través del seu grup de pop catòlic ‘Hakuna Group Music’ plena estadis. Les enquestes assenyalen que sobre el 31% dels jóvens creuen en alguna mena de realitat espiritual o força vital, un 29% diu creure molt o bastant en l’astrologia i un 23% en la vidència.
En països com Irlanda, el Regne Unit, els Estats Units, França, Alemanya, Hongria i Suècia s’està produint un nou interés espiritual entre els jóvens, un ressorgiment silenciós. I a Espanya també, només que ací la tendència és més espiritual que practicant. A Anglaterra i Gal·les el percentatge de jóvens que s’identifiquen com a cristians practicants va passar del 4% al 21% en sis anys.
La situació global del catolicisme, és que en el conjunt del món creix, sobretot a Àfrica i Àsia. Però tot evoluciona i encara que el Papa Francesc va acostar l’Església als jóvens, el Papa Lleó XIV i les seues respostes pacifistes a Donald Trump i a tot el seu gabinet en contra de la guerra amb Palestina i l’Iran estan ajudant-lo a pujar com a líder espiritual respectat entre tots aquells que busquen respostes davant un món tan convuls i ràpid. Es parla del Papa Lleó XIV com en el seu moment del Dalai Lama. Líders d’opinió influents més enllà de la religió que professen i lideren.
No osbtant això, la religiositat canvia. Als EE.UU s’ha documentat que són els hòmens jóvens els que acudixen a les litúrgies enfront de la visió tradicional on sempre han sigut les dones les més proclius ha assistir a les cerimònies eclesiàstiques. També cal no oblidar que les noves generacions busquen sobretot espiritualitat, per damunt de pertanyer a l’un o l’altre grup religiós. I, atenció, si pensavem que a les xarxes socials els treien partit els hackers russos… perquè hi ha altres segments de la societat que li han enxampat el punt: les religions. Les xarxes socials TikTok i Instagram impulsen a través d’imatges i vídeos una nova visió religiosa dels esdeveniments mundials i també personals. Eixe nou discurs que busca omplir les ànimes que les xarxes socials han buidat prèviament té una gran tirada entre els jóvens que han crescut amb Facebook.
I dada curiosa, 2025 va ser l’any que més Bíblies es van vendre en la història de la humanitat. Les editorials anglosaxones assenyalen un augment del 106% en tot just 2 anys (només als EE.UU es van vendre 19,5 milions de còpies l’any passat). La Bíblia, defenen molts, té les respostes que ens omplin d’esperança, respostes que ens mostren com viure amb valentia en un món dur, ple de veritats amargues i inevitables. Al final, com els relats d’Homer, continuen parlant dels grans problemes de l’ésser humà, dels seus desitjos i de les seues flaqueses. I com tot gran llibre, és capaç de ser reinterpretat una vegada i una altra, a gust de cada lector que busca trobar en eixes paraules respostes a les seues desventures.
Podríem dir que no podem afirmar que hi haja un retorn massiu a la fe, però si no una visibilitat cultural del religiós. El que abans era antiquat, ara és el més actual. Serà que estem en l’era Aquarius? L’era del coneixement i l’espiritualitat segons l’astrologia? En fi, costa creure quan al país (més poderós?) s’ha votat a un President que lluïx per la seua ineptitud.
Jesús Eduard Alonso López: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Carme Romia.: 
Comenta i participa-hi