‘Sempre en Galiza’ de Castelao, el clàssic del nacionalisme gallec, per fi íntegre en català
Rebel Edicions publica la primera traducció completa al català de l’obra, a cura de Ricard Chulià
Rebel Edicions ha publicat la primera traducció íntegra al català de Sempre en Galiza, d’Alfonso R. Castelao, considerada la bíblia del nacionalisme gallec. Ricard Chulià Peris s’ha encarregat de la traducció, la introducció, les notes i l’edició d’un volum que incorpora pròlegs d’Ana Pontón, portaveu nacional del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), i de Quico Fernández, exalcalde de Sagunt per Compromís amb arrels familiars a Galiza.
L’edició no es limita al text de l’obra. Inclou també una introducció per a contextualitzar l’autor i el llibre, una cronologia biogràfica de Castelao i un centenar d’imatges amb reproduccions de fotografies i documents de l’època, així com pintures, gravats, vinyetes i caricatures del mateix Castelao i d’altres autors. A més, el volum compta amb prop d’un miler de notes al peu de pàgina, pensades perquè el lector català entenga les referències gallegues que podrien passar-li per alt, i amb un centenar de pàgines d’annexos, entre els quals hi ha articles i intervencions parlamentàries de Castelao i els llibres Idees que defensa el Partit Galeguista i Estatut de Galiza: text i comentaris.
Sempre en Galiza és un text construït des del desterrament, la guerra i l’exili. Es va editar per primera vegada a Buenos Aires el 1944 i una edició pòstuma ampliada va veure la llum el 1961. Va esdevindre prompte un text clau, la influència del qual encara perdura. Castelao hi recull la ideologia, la visió i el programa polític del galleguisme republicà, en un testimoni definitiu de la Galiza de la generació Nós, que va construir una idea de llibertat que només les armes del feixisme van poder destruir.
L’obra va començar a escriure’s a València el 1937, on Castelao s’havia refugiat amb les institucions republicanes després que Galiza caiguera en mans dels feixistes. Per això, segons destaca l’editorial, es pot rebatejar com el Nosaltres, els gallecs.
Ana Pontón ha destacat el vincle amb la ciutat: “Tinc la certesa que, allà on siga, [Castelao] sentiria una immensa alegria i orgull, de veure la seua obra més emblemàtica, el Sempre en Galiza, traduïda al català i publicada a la València que el va acollir en temps difícils. Una obra necessària per a la política actual, en què, com deia Castelao”. “El vertader heroisme consisteix a convertir els anhels en realitats, les idees en fets”.
Alfonso R. Castelao (Rianxo, 1886 – Buenos Aires, 1950) és una figura polifacètica i clau per a entendre la Galícia actual. Renovador de l’art gallec, es va fer un nom com a dibuixant i caricaturista en la premsa de començaments del segle XX i va retratar la Galiza del seu temps amb les estampes de l’àlbum Nós. Aquest ‘nosaltres’ va ser una constant en la seua obra i en la seua tasca política, i dona nom a la Generació Nós, articulada al voltant de la revista del mateix nom, de la qual va ser fundador, i de la qual van formar part Vicente Risco, Ramón Otero Pedrayo o Ramón Cabanillas.
Castelao també va publicar Un ull de vidre: memòries d’un esquelet (1922), Els dos de sempre (1934) i, sobretot, les seues Coses (1926 i 1929). Militant de les Irmandades da Fala des del primer moment, va ser el referent més destacat del Partit Galeguista, amb el qual va ser diputat a les Corts republicanes. Va salvar la vida, a diferència d’altres companys com Alexandre Bóveda, perquè l’esclat de la Guerra Civil el va sorprendre a Madrid lliurant l’Estatut d’Autonomia, aprovat poques setmanes abans en referèndum. Va continuar la lluita a l’exili fins a la seua mort. Sempre en Galiza va circular clandestinament a Galiza, on no es va poder tornar a editar legalment fins al 1977.
Més informació sobre l’obra i els pròlegs punxant en aquest enllaç.
Julia: 
Arbre Agulló i Guerra: 
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Comenta i participa-hi