Balanç de legislatura: 24% beneficis IBEX 35, 30% pobresa i exclusió
El ric siga cada vegada més ric i el pobre més pobre (...) Les grans empreses, aquest any han obtingut un 24% de beneficis més (...) Escandalosa tendència a la desigualtat.
Sempre es diu que s’estan aplicant polítiques que contribueixen al fet que el ric siga cada vegada més ric i el pobre més pobre. Però què té de veritat aquesta afirmació? Si analitzem els beneficis que estan obtenint les grans empreses del IBEX 35 i la banca, ens adonem que, en efecte, cada vegada són majors.
Les grans empreses, aquest any han obtingut un 24% de beneficis més que l’any anterior, que ja van ascendir a 33.000 milions d’Euros. Els beneficis de la gran banca han sigut similars als de l’any anterior, aproximadament 10.000 milions. I els de les elèctriques superen els 7.500 milions.
Segons pareix, als fets em remet, aquests descomunals beneficis no serveixen per a crear més llocs de treball, ni per augmentar el sou i les condicions laborals dels treballadors; tampoc per a facilitar préstecs a interessos moderats als autònoms i a les pimes; ni per abaratir la factura de la llum.
Però… llavors? On van a parar tots aquests beneficis? Als directius de les grans empreses, que estan cobrant una mitja de 10 milions d’euros anuals cadascun. Xifra més que desorbitada tenint en compte que la vida d’una persona normal i corrent, amb una qualitat de vida digna, pot transcórrer perfectament amb un milió d’euros.
Algú pensarà: “bé, però és inevitable que la societat es beneficie d’alguna forma d’aquests guanys que, efectivament, resulten descomunals”. Pel que demostren els fets, rotundament no. Les xifres del risc de pobresa i exclusió de la població espanyola augmenten, igual que els beneficis multimilionaris, cada dia. Ara per ara, ja afecten 1 de cada 3 espanyols, al 30% de la població. Feia un parell d’anys afectaven 1 de cada 4 espanyols, el 25%.
Aquest contrast ens porta a concloure que sí, és veritat, els rics són més rics i els pobres més pobres. Però aquest fet no és una casualitat universal, ni el desig d’un ser superior, ni un destí inexorable. Tampoc un accident. És el fruit de les polítiques d’austeritat. Que, com demostren les xifres, resulten ser d’austeritat per als més dèbils i d’abundància sobredimensionada per als més poderosos. Així tanca la legislatura el nostre govern: amb una escandalosa tendència a la desigualtat.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi