Teresa “Jo ja no veig les notícies perquè ja em torne boja”
En l’ambient es respira certa esperança del fet que aquesta època obscura de la política de la corrupció arribe al seu final • Ara falta saber si Espanya veurà un nou govern • Anem a comprovar com interpreta la situació la gent del carrer parlem amb Teresa
A qui no defrauda escoltar una vegada i una altra nous casos i casos de corrupció política? Hi ha tanta informació al respecte que sembla que la política siga això: corrupció. Ara sabem que el PP de València ha estat anys governant en clave de corrupció. La bona notícia és eixa precisament: que ho sabem: que ja no ho poden ocultar: que hi ha corrents d’aire fresc.
Per això, en l’ambient es respira certa esperança del fet que aquesta època obscura de la política de la corrupció arribe al seu final: els nous partits han arribat per a quedar-se, això vol dir que, a més d’aportar noves idees per evitar que la política estiga al servei personal dels que la fan, la fiscalització entre uns i altres va a fer molt difícil el fet que algú fique la mà en la butxaca pública.
Ara falta saber si Espanya veurà un nou govern, a la força liderat pel PSOE, en els pròxims dies. Les negociacions entre partits estan dilatant-se més del que la gent voldria i més del que la necessitat espanyola reclama. En qualsevol cas, les possibilitats estan obertes. Anem a comprovar com interpreta la situació la gent del carrer.
Parlem amb Teresa./ lesmuntanyes.com
els meus pares eren socialistes i jo també ho sóc. A mi m’agradaria que governara el PSOE.
“Jo ja no veig les notícies perquè ja em torne boja. Estic disgustada. Estic ja farta de tanta mentida, de tant de lladre. I que diga Rajoy, ‘d’ara endavant ja s’ha acabat’. No hi ha dret. Que tornen els diners que ens furten!”.
Teresa es preocupa no a soles la situació d’injustícia que hi ha ara, sinó de la manca d’un futur digne per a les noves generacions: “Jo estic disgustadíssima perquè us deixem als jóvens un món molt, molt roín. Jo no sé com acabarà tot això”.
Els pactes de govern tenen a Teresa marejada: “que si un vol, que si altre no, que si ara no vol que entre aquell, no s’aclareixen”. Però ella ho té molt clar: “els meus pares eren socialistes i jo també ho sóc. A mi m’agradaria que governara el PSOE. Però veig que ho tenen mal perquè han de pactar amb els altres. I si entren els nous, jo crec, anem a perdre molt”.
Amb catorze anys, en comptes de jugar, jo estava treballant catorze hores al dia en el tèxtil”.
A la indignació política de Teresa se suma el fet que el govern de PP li llevara la paga extraordinària. Per la seua part el seu marit “ha cotitzat quaranta-tres anys i ara amb vuitanta-tres anys està cobrant sis-cents Euros. Amb tant que han furtat i furtat… No hi ha dret!”. Però Teresa es lamenta més pel futur que tindran les noves generacions, les quals, si la situació no canvia, no tindran dret a cap pensió.
“Amb catorze anys, en comptes de jugar, jo estava treballant catorze hores al dia en el tèxtil. Però ara ja no queda res. Això s’ha de solucionar”.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi