Cocentaina va viure amb emoció les seues Festes de Moros i Cristians 2026
El poble va tancar una setmana festera intensa marcada per l'Entrà, l'Alardo i el sentiment fester compartit, tot i que el mal temps va deixar sense alguns dels actes previstos per a l'última jornada
Cocentaina ha viscut, entre el 31 de juliol i el 13 d’agost, una nova edició de les seues Festes de Moros i Cristians, amb l’Entrà, les ambaixades i la Trilogia Festera com a moments centrals d’una setmana que va tornar a omplir els carrers de la vila d’il·lusió i emoció festera.
La Nit de l’Olla va donar el tret d’eixida a la setmana gran, amb la participació de totes les filaes en una jornada que, com mana la tradició, va marcar l’inici del compte arrere cap als actes centrals de la festa.
Dissabte 8 d’agost va arribar la Primera Diana, amb l’alçada de les banderes de l’Ajuntament per part dels quatre càrrecs festers i l’arrancada de la diana a càrrec de la Filà Almogàvers. A la vesprada va tindre lloc un dels moments més esperats de tota la festa: l’Entrà, en què els quatre càrrecs van posar sobre la taula tot allò preparat durant mesos: boatos, carrosses, ballets i vestuari, davant d’un ambient d’il·lusió i emoció ben palpable entre els festers i festeres. Mateo Sala va eixir amb la música ‘Nÿda’, l’Abanderada Cristiana amb el pasdoble ‘Ana Micó’, Fernando Pascual amb ‘Maria Peremarch’ i Rubén Sanchis amb ‘Almanâ’.
Cada carrossa va tindre el seu propi relat. Mateo va desfilar en solitari, acompanyat d’un ballet en homenatge a la mort de Jaume I. Ana ho va fer en una carrossa representativa d’un trabuc contrabandista, acompanyada de la seua favorita, la seua germana menuda, i d’un ballet que representava la manta contrabandista. Fernando va eixir amb la seua dona com a favorita, mentre que Rubén Sanchis ho va fer acompanyat de la seua dona i les seues dues filles, amb un ballet que representava la llum de la lluna deixant arrere un camí d’esperança.
El diumenge 9 d’agost va concentrar el nucli religiós de la festa. La jornada va començar amb la Segona Diana i va continuar amb l’ofrena de flors, la Missa Major en honor a Sant Hipòlit i la Presentació d’Armes als quatre càrrecs en acabar l’ofici. A la vesprada va tindre lloc la Processó, i ja de nit, la tradicional Retreta, en què totes les filaes es van disfressar seguint una temàtica pròpia i van protagonitzar el clàssic desfile burlesc pels carrers de Cocentaina.
Dilluns 10 d’agost, el Dia de l’Alardo, va tancar la setmana gran amb l’Alardo matutí i, al migdia, l’Ambaixada Mora, la primera de les lluites de la jornada, amb victòria per al bàndol moro. Després va tindre lloc l’Ambaixada de les Tomaques. Per desgràcia, les condicions meteorològiques adverses de la vesprada van obligar a suspendre els actes de l’Alardo vespertí i l’Ambaixada Cristiana. En el seu lloc, es va dur a terme una recreació simbòlica de la petició de rendició del bàndol cristià al moro dins la Sala d’Ambaixadors del Palau Comtal, amb la presència únicament dels quatre càrrecs festers, membres de la Junta de Festes i els banderins de les filaes. En aquesta ocasió, no es va arribar a cap acord i la lluita es va tornar a representar, amb victòria final per al bàndol cristià. L’acte es va tancar amb el trasllat de càrrecs de cara a l’any vinent, juntament amb el trasllat de Sant Hipòlit, posant punt final a unes festes que, malgrat el contratemps meteorològic de l’últim dia, van tornar a deixar Cocentaina bolcada amb la seua festa major.
Arbre Colibri de la Pau, Agulló i Guerra: 
Juan: 
Comenta i participa-hi