Foradia

Internet i el negoci privat de les nostres dades personals

• Internet ha propiciat que estiguem vivint un canvi civilitzatori. •Són quatre les empreses que monopolitzen les dades privades i personals. • la societat té pendent la redacció urgent d'uns drets cibernètics.

960x0

Internet ha propiciat que estiguem vivint un canvi civilitzatori. Es tracta d’un instrument que, des del seu (en el context històric) recent naixement, no ha fet sinó desenvolupar-se exponencialment: d’una connexió experimental entre unes poques computadores ha passat a ser una eina de la qual depenem milers de milions de ciutadans en el món per a fer el nostre dia a dia.

I és que aquesta peculiar tecnologia fa possible que qualsevol tipus d’informació arribe instantàniament a l’altre costat del món. D’aquesta manera, al llarg dels anys, el desenvolupament científic, tecnològic, comercial, comunicatiu, artístic, etc., s’ha disparat.

I la seua descomunal potencialitat ja no està solament en l’avantatge que ens brinda de transferir informació sense límits, sinó en la capacitat per a emmagatzemar-la. Perquè amb tota la informació que emmagatzema, ja podem considerar internet com la biblioteca de la humanitat: rares són les obres artístiques o científiques a les quals no es pot accedir per la xarxa de xarxes. Totes les respostes a les quals ha aconseguit accedir la humanitat, siguen d’índole històric, antropològic, sociològic, físic, matemàtic, etc., es poden trobar en internet.

Tot aquest coneixement està ací, a l’abast de tots. I ja no és el que hi ha, sinó el que està per arribar. Les possibilitats que ens brinda aquesta tecnologia de cara a un futur immediat quasi pertanyen a l’imaginari que molts cataloguem dins de la ciència-ficció.

avanços científics capaços de realitzar millores socials inimaginables”

Una de les claus del futur d’internet ens ho ofereix el denominat Big Data, que no és ni més ni menys que l’emmagatzematge massiu de les petjades i dades que cadascuna de les persones anem deixant cada dia en la realitat virtual. Cada vegada que clickeiem una pàgina, cada vegada que instal·lem o utilitzem un programa, cada trucada que realitzem, cada correu que enviem, cada missatge que compartim en una xarxa social. La freqüència amb la qual ens connectem, el temps que dediquem a cada informació, els contactes que tenim. Tota aquesta informació queda emmagatzemada al Big Data.

Amb totes les dades que registra la xarxa de xarxa sobre nosaltres, els analistes del Big Data, a través d’estadístiques i algorismes, poden deduir amb una precisió alarmantment creixent els nostres patrons de comportament, gustos estétics, poder adquisitiu, capacitats cognitives, personalitat, idees polítiques… Els estudis de neuromàrqueting treballen amb afany per aconseguir predir els nostres comportaments i decisions comercials. I, fins a cert punt, ja ho aconsegueixen.

I no solament s’obtenen dades a nivell individual sinó també a nivell de societat. El Big Data, per exemple, ajuda a predir epidèmies de grip abans que succeïsquen. En el Mundial de Brasil del 2014, Microsoft va encertar 15 de 16 partits eliminatoris. El Big Data és com el subconscient de la humanitat.

En un futur imminent, l’ús del Big Data aplicat en la salut, l’educació i la psicologia, per exemple, podria donar amb avanços científics capaços de realitzar millores socials inimaginables. Ho exposa molt bé Paul Mason en la seua obra “Postcapitaismo: hacia un nuevo futuro”.

estem oferint a les corporacions les nostres dades i petjades”

El problema és, com en quasi tot, que el seu ús fins al moment està subjugat a l’àmbit dels negocis. Els serveis de Google i Facebook, així com les aplicacions que usem en el dia a dia, no són gratuïts: a canvi utilitzar-los estem oferint a les corporacions les nostres dades i petjades. Aquestes empreses després els venen a altres empreses per conéixer-nos millor i vendre’ns els seus productes i serveis. Fan negoci amb les nostres dades.

Són quatre les empreses que, en la seua major part, monopolitzen les dades privades i personals més rellevants que la societat diposita en internet, les GAFA: Google, Amazon, Facebook i Apple. Són els propietaris del Big Data. D’alguna forma, es pot dir que aquestes empreses tenen accés al subconscient de la civilització. I el pitjor és que poden fer ús d’ell (ja ho estan fent) amb finalitats merament lucratives, en detriment, per descomptat, del ben comú.

En aquest sentit cal realitzar-se les següents preguntes, si tot el que fem amb internet queda eternament registrat, i per tant susceptible de ser revisat per algú, on queda el dret a la llibertat i la privadesa de les persones?

Ja ho adverteix Ignacio Ramonet en el seu últim llibre, El imperio de la vigilancia, si volem un futur en el qual algunes empreses (fins i tot possiblement els governs) no siguen les propietàries de les nostres dades (que, per tota la informació que comporten, quasi vénen a ser les nostres consciències), la societat té pendent la redacció urgent d’uns drets cibernètics que garantisquen la llibertat i la privadesa de les persones.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *