foradia becasivace

La gent amb compromís com a esperança de futur

• Si avui podem parlar de drets polítics, socials i civils és perquè els nostres avantpassats els van defensar, lluitar i conquerit • El futur no està escrit. El tren en el qual viatgem pot esdevindré, amb el temps, en un vehicle més deshumà i malaltís o en un altre més humà i saludable

Viatgem en un tren d’alta velocitat que va cap a no se sap molt bé a on. I que, a més, va deixant caure vagons pel camí.

Si avui podem parlar de drets polítics, socials i civils és perquè els nostres avantpassats els van defensar, lluitar i conquerit. Però qui ens garanteix que els progressos assolits durant les últimes dècades no dibuixaran un canvi de sentit? De fet, tenim damunt de la taula diversos reptes que amenacen amb desbordar-los.

Un d’ells, fonamental, és la desconnexió dels avanços científics i tecnològics de les necessitats socials. És a dir: els avanços científics i tecnològics, que evolucionen a ritmes exponencials, estan supeditats, en gran mesura, al sistema econòmic (amb més precisió, als mercats) i no a les necessitats humanes i mediambientals.

Un exemple: els progressos psicològics que ens descobreixen àmbits tan disruptius com la neurociència, a grans trets, no s’utilitzen tant com caldria per promoure felicitat social i per evitar comportaments psicopàtics en la societat. La seua aplicació majoritària es concreta en el món de la publicitat i del màrqueting, que moltes vegades necessiten dels conflictes psicològics i de la infelicitat humana per a funcionar.

Un altre exemple: les noves tecnologies industrials han aconseguit augmentar els nivells i quantitats de producció descomunalment durant els darrers anys. Aquesta millora ha repercutit positivament en els beneficis empresarials, però no en el sistema laboral, cada vegada més exclusiu i precari per a les majories socials.

En aquest context, el compromís de les persones per un món millor pot ser determinant. I aquesta és l’esperança. Perquè, encara que la cobdícia i el nihilisme tenen un protagonisme excessiu en la nostra societat, afortunadament abunden les persones que aporten sentit comú, solidaritat i altruisme al nostre món.

Totes les persones i entitats que dediquen part del seu treball o del seu temps d’oci a millorar coses que redunden en el bé comú. Qui es preocupa per l’educació de les noves generacions, qui treballa per la salut i el benestar de la comunitat, qui utilitza el seu poder per a causes justes, qui reivindica millores col·lectives, qui denuncia abusos i atropellaments, qui ajuda als desfavorits… En definitiva, qui es preocupa de la “cosa pública” i, dins de les seues possibilitats, intervé en ella pensant més enllà de l’egocentrisme.

El futur no està escrit. El tren en el qual viatgem pot esdevindré, amb el temps, en un vehicle més deshumà i malaltís (com apunten molts factors) o en un altre més humà i saludable (com hauria de ser, si és que existeix vida intel·ligent al planeta Terra). Entre tots hem de revisar el bon estat de les peces del tren, regular la seua velocitat i decidir cap a on volem que ens porte.

Font: Rodrigo Paños./


ivace

campusgandiaupv

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *