Foradia

L’autèntic mon universitari amb el cas Cifuentes. De putes i filles.

mirada al món per Ester Jordà

Els rectors de les universitat espanyoles no haurien de posar eixa cara de sorpresos. Ho saben massa, les universitat espanyoles són empreses d’auto col·locació. Encara que es mostren interessats pel tema i demanen una comissió d’investigació el ben cert és que el cas de la presidenta de la comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que sembla que té un títol d’un màster al que no va aparèixer ni un dia és sols un cas. Eixiran més.

Quan jo estudiava a la Universitat d’Alacant tenia classes amb la filla del vicedegà, el núvio de la filla del vicedegà i la ‘amigueta’ del degà. Amb l’amiguet del degà i la núvia de l’amigasso del degà. I el millor de tot és que no tenien massa idea de l’assignatura que donaven.

I és que, al contrari que a la resta de centres educatius, a les Universitats hi ha molt professor ‘associat’, és dir, accedeixen sense opositar. Un bon nom paraigües que aprofita per enxufar a tot a qui interessa. I com que tampoc existeix inspecció educativa com als col·legis i instituts amprant-se amb el tema de llibertat de càtedra tenim les universitats plenes d’inútils malfaeners que s’escuden donant unes classes de matèries de les que no tenen ni idea i no acudint de vegades ni al 50% de les hores presencials.

Però el millor de les universitats espanyoles és quan un bon rebolcó amb el mestre et puja la nota, o et dona eixe lloc on fer les pràctiques que volies. Ah! I no accedir a eixe ‘dret de pernada’ pot suposar quedar-te sense director de tesis per al teu doctorat, per example.

Sí, senyores i senyors, viva la vida universitària!! On t’ensenyen que les dones som valorades per de qui eres filla o el que tardem en obrir-nos de cames. On persones amb càtedres, doctorats i un llarg etcètera no són més que ‘viejos verdes’ que s’escuden en uns coneixements científics que amaguen no saber que és l’ètica. 

El ‘saber’ universitari, els estudis, ser una persona ”llegida’‘ no et converteixen en millor humà. Les universitats estarien plenes de pederastes si en lloc de tindre 18 anys entraren els estudiants amb 15 anys.

I els masters? Em mate a riure. Els masters són una mafia. Si pagues accedeixes (o al menys pots olorar) eixe món que t’està prohibit, eixe mon elitista al que o accedeixes per sang o per puta. I què passa? Que de vegades no tot el món està dispost a pagar eixos 3.000 eurets que et demanen per 1 o 2 anys fent l’imbècil amb assignatures que haurien d’haver-te donat a la teua carrera. Així que la solució es matricular ‘amiguetes i amiguets’ que tenen diners però no temps ni ganes i necessiten omplir el seu curriculum amb màsters per demostrar que a més de bords i lladres són intel·ligents.

Benvinguts a la vida universitària! 

Font: @soc_arcaris./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *