Foradia

Dones per canviar el món

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

El passat dijous set de juny el nou President del Govern va nomenar també un nou Govern. Un equip conformat per onze dones i set homes incloent al propi Sánchez.

 Segurament hi haurà molta gent que no estiga d’acord amb eixa presència majoritària de dones al nou equip de Govern, però serà el seu problema.

Per primera vegada al món a un Govern hi ha més dones que homes i això vol dir que el feminisme, encara que siga poc a poc, va avançant. I com a contrapartida el patriarcat perd, també poc a poc, part dels seus privilegis històrics.

Alguna gent de la que ja ha eixit a criticar este nou Govern, en realitat el que em sembla que pot estar criticant és la seua absència al mateix. El pal a les rodes ja va quedar manifest des d’abans de prometre els seus càrrecs les ministres i els ministres.

Quan un nou equip polític, siga del color que siga, comença a caminar tradicionalment se li han donat els cent dies de cortesia. Bé això passava quan governava la dreta perquè pràcticament o exigia així. I també quan eixa dreta era una dreta moderada i va governar el PSOE. Però des de que la dreta va girar cap al radicalisme això ja no passa.

En varem començar a adonar quan a les últimes eleccions municipals i autonòmiques la ciutadania, farta de tanta corrupció i de tant de nepotisme del PP va decidir treure’ls de despatxos que, majoritàriament ells tot i que també hi havien elles, pensaven que serien per sempre seus.

I, sobretot en aquelles grans ciutats com Madrid i Barcelona on a més, per pactes i acords es varen situar una dona al front de cada alcaldia, els atacs i el qüestionament varen ser immediats.

Però així de fastigosos són tant la caverna política com la mediàtica. I la nova dreta que els fa el joc i no coneix el que és la coherència política és més del mateix.

Jo no sóc ni votant ni militant del PSOE, però he de reconèixer que m’ha fet especial il·lusió veure com hi ha dones feministes a eixe Govern, que com tots i sempre, cometrà errades. Però com a ciutadana de a peu, considere que se’ls deu donar eixos cent dies de cortesia per a poder començar a demanar-los responsabilitats pels seus actes.

I poca o ninguna aportació se li fa a la riquesa democràtica anomenant-lo “Gobierno de pasarela” com ha fet ja el portaveu del PP al Congrés. El respecte que deuria predicar este “senyor” i que l’ha exigit sempre per als seus correligionaris, dóna una mostra de quina dreta ens ha estat governant als últims sis anys a l’Estat Espanyol. Una dreta rància, insolidària, corrupta perquè així ho ha afirmat la sentència de la Gürtel, classista, poc amiga de cap pacte o negociació que no els acabara beneficiant i encara menys amiga de cap veritat que no fora la seua.

Ara toca un poc d’il·lusió. Encara que només siguen els primers cent dies. Perquè com he dit en varies ocasions estos dies i com diu el meu admirat Llach “…malgrat la boira, cal caminar.

 

Font: Teresa Mollá Castells./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *