Foradia ivaceext

L’atzar a peu de carrer

• El jove Xavi es dirigeix ansiós i enèrgic a una sala d’apostes del barri. Camina emocionat i encoratjat pels anuncis que les pantalles li ofereixen durant tot el dia • En aquesta vida els diners són l’únic valor important, és el missatge que li arriba a Xavi des de tots els llocs

El jove Xavi es dirigeix ansiós i enèrgic a una sala d’apostes del barri. Encara no coneix molt bé les tècniques, però els colegues que veurà a la sala li les estan ensenyant. A eixes hores hauria d’estar en classe, però es va deixar els estudis perquè no li agradava l’institut, no li agradava estudiar. Ni l’escola ni la família no van saber desenvolupar el seu potencial lògic i creatiu, despertar la seua curiositat per les coses de la vida, ensenyar-li que el coneixement enriqueix l’esperit i serveix per a millorar, sinó tot el món, almenys el seu.

Camina emocionat, i encoratjat pels anuncis publicitaris que les pantalles li ofereixen durant tot el dia, cap al dispositiu on deposita la seua il·lusió. L’altre dia va perdre 20 euros que va aconseguir de sa mare, però ahir va guanyar 15. Imaginant la possibilitat de poder guanyar diners jugant alimenta el seu desig: li han comentat que n’hi ha gent que guanya molts diners apostant, gent que s’ha fet rica jugant. Molta gent famosa ho fa: esportistes d’elit, presentadors de televisió, famosos de reality shows…

Durant els últims dies, Xavi ha vist la llum en aquest tipus de joc. De quina altra manera podria fer-se ric? Treballant d’obrer? De cambrer? De mecànic? De dependent? No, el seu pare ha estat treballant així tota la vida i, als seus 55 anys, està cansat, són treballs que requereixen moltes hores d’esforç per a fer pocs diners.

Almenys el seu pare va trobar un treball estable i segur. Altrament, les condicions de vida de Xavi previsiblement seran pitjors que les del seu pare, a no ser que tinga un colp de sort extraordinari: eixa és l’esperança. En aquesta situació es troben milers i milers de joves com Xavi, víctimes de les condicions socials, polítiques, económiques i culturals que han heretat de la revolució neoliberal que va començar en els anys 70, a través de la qual les elits poderoses van trencar el contracte social que garantia les oportunitats de vida i d’ascens social.

Mentre arriba a la sala, al seu cap, voleteja una cançó d’una cantant mediàtica: “if you ain’t getting no pesos, ¿qué estás haciendo?/ Stack it up like Legos, quiero dinero”. En aquesta vida els diners són l’únic valor important, és el missatge que li arriba a Xavi des de tots els llocs: cadascú mira pel seu interés, no existeix la solidaritat social, la vida és un mercat, el món està en venda. Si fora dona, inclús tindria la possibilitat de llogar el seu ventre a un tertulià de televisió que bromeja dient que el seu fill comprat s’anomenarà “altagama, perquè m’ha costat com si m’haguera comprat un cotxe d’altagama”.

Xavi no ho sap, però la seua vida és el reflexe de l’avarícia dels mercats, que dirigeixen aquest món neoliberal. L’avarícia de les elèctriques, dels inversors, dels bancs, dels polítics que són capaços d’estafar al seu poble, de generar odi entre germans, de provocar guerres. L’avarícia dels especuladors de la borsa. I eixe és el desig que s’ha instal·lat en la ment de Xavi: aconseguir ser un gran jugador d’apostes, un gran especulador que sàpiga invertir al cavall guanyador, sense mirar que al seu pas, el cavall està xafant cadàvers de tot qui es queda darrere.

Font: Rodrigo Paños./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *