Foradia ivaceext

La importància de tenir veu pròpia

Perquè em dóna la gana! columna per Teresa Mollà

Tradicionalment les dones hem optat pel silenci als espais públics o a parlar amb veu baixa deixant que les veus dels homes ocuparen eixos espais. No ha estat una qüestió de vergonya o de por al ridícul. No, ha estat la conseqüència d’una socialització diferenciada que, des de temps immemorials, ha mandatat eixe silenci.

Aquest silenci imposat té molt a veure amb els discursos patriarcals transmesos enquè la figura femenina sempre té un paper secundari. Per exemple:

“Las mujeres cállense en las asambleas; que no les está permitido tomar la palabra, antes bien, estén sumisas. Si quieren aprender algo, pregúntenlo a sus propios maridos en casa; pues es indecoroso que la mujer hable…Pablo (14,34-36).

Textos com aquest, apareixen en la Bíblia i mostren que aquesta por a parlar en públic o a exposar les nostres opinions no és una por infundada, és una por a conseqüència de l’herència patriarcal rebuda.

Una altra forma per mantenir-nos callades són els refranys que se segueixen utilitzant en massa ocasions per ridiculitzar les dones.

Afirma Ana María Fernández Poncela en el seu text ¿Cómo son las mujeres en el refranero popular?  

“Se riñe a la mujer que habla o da su opinión, cuando hay hombres presentes, dueños al parecer de la palabra, mientras que las mujeres son convidadas al silencio y la obediencia. Por otra parte, las mujeres charlatanas además de eso suelen ser caracterizadas con otros atributos de conducta también considerados negativos. Y finalmente, dicho defecto les conllevará el quedarse solteras pues nadie las querrá. Se las regaña, aconseja y ordena, todo un mundo de señalamientos a seguir. La funcionalidad práctica de este mensaje estriba, a través de la crítica, en inducir a las mujeres al silencio. La contradicción extrema: el lenguaje que silencia; esto es, a través del habla se induce al mutismo.”

I posa alguns exemples per a il·lustrar les seues paraules:
“Por ese hablar tan suelto, habrás de perder casamiento”.
– “ Donde hay barbas, callen faldas”

A més, grans pensadors de totes les èpoques, han contribuït al fet que les dones seguissin sent incultes i silencioses, a més de submises, és clar. Alguns exemples:

“El fuerte de la mujer no es saber sino sentir. Saber las cosas es tener conceptos y definiciones, y esto es obra del varón”. Ortega y Gasset

“A las niñas no les gusta aprender a leer y escribir y, sin embargo, siempre están dispuestas para aprender a coser”. Rousseau

 “La mujer no necesita escritorio, tinta, papel ni plumas. Entre gente de buenas costumbres el único que debe escribir en la casa es el marido”. Molière

Com podem veure en els exemples exposats, recuperar la veu i la paraula en qualsevol dels seus vessants ha estat i segueix sent una dura tasca per a les dones. I,precisament per això , és més que necessàri que les dones ens apropiem de la nostra veu i l’alcem en la forma que considerem més oportuna en cada moment.

Perquè fer-nos escoltar o llegir ha de ser un objectiu. Perquè tenim coses a dir i a aportar per a la construcció d’un món més equitatiu i més just.

 

Font: Teresa Mollá Castells./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *