Foradia elgrat

Que visca el conte!

Els contes ens mostren el món i com moure'ns en ell (...) En els relats clàssics predominava l'anècdota abans que la psicologia dels personatges; actualment tendix a ser al revés, encara que hi ha excepcions (...) Obrir en canal al llop per a traure les cabres i omplir-ho de pedres era una manera d'insensibilitzar als futurs caçadors

Una de les formes en què coneixem el món, adquirim valors i aprenem les normes socials és a través dels contes. Els contes ens mostren el món i com moure’ns en ell.

cuentos

La humanitat és conscient d’això i porta des de l’inici dels temps utilitzant els contes per a ensenyar a enfrontar-se a la realitat. Ja en el segle IV d.C els hindús van arreplegar per escrit tota esta tradició oral en el Pachatantra i els àrabs en la cèlebre ‘Les Mil i Una Nits’. Molt més tard els europeus van fer el mateix en el s. XV amb ‘El Conde Lucanor‘, el ‘Decameron’, ‘Els contes de Canterbury‘… i no va ser fins al s. XIX que van arribar els famosíssims contes dels Germans Grimm.

Però els contes han evolucionat. En els relats clàssics predominava l’anècdota abans que la psicologia dels personatges; actualment tendix a ser al revés, encara que hi ha excepcions. A més, tradicionalment el conte començava pel principi i acabava pel final però ara es pot anar en qualsevol direcció del temps o procedir de manera cíclica tornant a l’inici. També en relació amb el mòbil de l’acció, abans els motius que impulsaven l’acció d’un relat tenien la condició de problema que havia de ser resolt pels protagonistes i en canvi en els actuals no són estranys els relats en què no succeïx res. La missió dels contes també és diferent en la mesura que les nostres necessitats han canviat, ara no lluitem per la supervivència com els nostres avantpassats, no busquen fer-nos immunes al dolor ni que ens conformem amb la classe social en què hem nascut. Els contes actuals inspiren al canvi, al respecte, a botar-nos les barreres dels nostres límits.

Els contes actuals inspiren al canvi, al respecte, a botar-nos les barreres dels nostres límits.

És per això la importància de triar contes coeducatius, no sexistes, amb valors d’igualtat, valors no racistes ni homófobos, valors feministes (recorde que el feminisme busca la igualtat entre sexes, no la superioritat femenina) és una part bàsica de la criança que últimament coneixem com a “criança conscient”. La criança conscient és prendre CONSCIÈNCIA de com funciona el món, com ens movem en ell, com parlem, mirem i escoltem. Una criança conscient posa en relleu no sols la mamella, els portabebés i els joguets de fusta sinó tot l’entramat social masclista, racista i desigual en el que vivim per a educar d’una nova forma i així, en el futur visquem en un món millor, més igualitari, més respectuós, més empàtic.

Fa uns dies repassava algun dels contes de la meua infància i recordava tant que m’agradaven uns i el poc altres. Mai m’havia agradat ‘L’Aneguet Lleig’. Perquè estar trist per ser diferent? Perquè tènia que buscar sa mare biològica? La veritat és que els contes (com les sèries actuals) intenten normalitzar conductes que ens poden resultar estranyes. Recordeu ‘Les Set Cabretes’? Obrir en canal al llop per a traure les cabres i omplir-ho de pedres era una manera d’insensibilitzar als futurs caçadors. Per no parlar dels contes populars de dones barbudes que pregaven perdre la seua bellesa i fugien per a no caure en les mans dels seus pretendents ‘impetuosos’. Aleeeeee vaaaaaa, que damunt que amagaven un intent de violació feien paréixer més viril al canalla.

En definitiva, els contes tradicionals (excepte algun) estan molt bé per a conéixer aquella època, entendre com vivien… però utilitzar-los com exemplaritzants em pareix una manera de continuar la roda dels extensos errors que arrossega la humanitat des de la seua creació.

 

Font: Ester Jordà./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *