Foradia

Gràcies donants. Gràcies per salvar-nos.

mirada al món per Ester Jordà

Júlia

Comencem desembre l’época del Nadal, de pau, amor i felicitat.  ¿?  ¿Pau? ¿amor? Més be dit serà d’anuncis de joguets, perfums, vins, caves i centres comercials. Després del ‘Cyber monday’ y del ‘Black Friday’ ha arribat el moment de… consumir més encara! I quan més consumim més buit et sents i més necessitat de consumir hi tens. Tens un mal dia? Consumeix. Has perdut la faena? Consumeix. Has discutit en la teua parella? Consumeix. Has suspés un examen? Consumeix. Tot s’arregla consumint. ¿Veritat?

Millor connectem-se un ratet a alguna xarxa social. Posem bona cara i ‘fotaso’, li apliquem uns quants filtres i una frase de Paulo Coelho i a rebre comentaris i ‘me gusta’. Estem fets uns xufa però dona igual, a les xarxes socials apareixem com estreles de cine.

Però ni anar-se’n de compres i ni rebre 150 ‘me gusta’ de la nostra foto semblen tindre efecte quan arriba la nit. La nostra ànima està buida perquè no em dedicat cap de temps a pensar sobre el que ens afecta, a viure eixa tristor i comprendre-la. I com no sabem fer-ho la nostra millor opció és una pastilleta que ens atordeix. 

Jorge

Faenes que ens consumeixen, poc a poc, t’alces a les 4 de la matinada i vas a la fàbrica. Injecció de plàstics, fa fred, la màquina no para ni tu tampoc. Estàs fent uns cercles blaus de plàstic que ni siquiera saps per a que serviran. El teu encarregat et diu que t’espaviles, que si no vas més apresa contractarà un ‘machu pichu’ que cobrarà la mitat que tu. No et deixen eixir a dinar, has de fer hores extres sense cobrar-les perquè no estan contents amb el teu rendiment.

Arribes a les 19 hores a casa. Estàs rebentat. Com no tenim quasi vida social de qualitat es dediquem a enviar ‘memes’ per What’s App i pel Facebook. Bromes sobre emigrants (que són tots uns malfaeners), bromes sobre els catalans (que són tots un traïdors a la pàtria) i fotos de la bandera espanyola fins i tot en el teu perfil. Si Franco alçara el cap… Espanya seria ‘grande y única’. No tens ni idea de qui era Franco perquè eres molt menut quan va morir però tens clar que tot era més bonic amb un dictador. Les dones feien el que tenien que fer les dones, estar a casa disponibles per als homes. No hi havien negres. La vida era més senzilla.

Júlia i Jorge són dos dels exemples més comuns de persones que semblen coexistir actualment. Senten que tenen una vida desgraciada i o be intenten aparentar ser els més feliços del món o be verteixen odi a la societat en forma de ‘memes’ o notícies falses.

Amb este panorama l’arribada del Nadal no és massa esperançadora. Estem buits, ple d’odi, som incapaços de gestionar les nostres emocions. Quin tipus de Nadal anem a viure quan la nostra ànima és obscura?

Aleshores, un dia, decideixes anar a donar sang. Fa un temps vaig necessitar tres bosses de sang i estic disposada a tornar-les. T’esperes a ser atesa per un auxiliar i una metja que molt amablement et passen un qüestionari per vore si eres apta. I mentre estàs ahi, en una sala en poca llum, en un sótan, mires la gent que hi ha. Hi ha gent jove amb motxilla, un operari amb el mono de faena, una dona major, un xic amb tratge que no deixa el mòbil però que ens somriu. Al meu costat està assentat un senyor d’avançada edat, coixetja però entra a donar sang. Quan acaben les extraccions la gent torna eixir, amb quasi mig litre menys de sang, però amb un somriure.

Visitar un centre de donació de sang és tota una experiència per a qui no ha donat mai sang. Durant unes hores sembla que totes les persones alli presents estem fora d’eixa voràgine malvada que ens envolta. Es respira tranquil·litat, es respira bondat, es respira màgia. Tots ells són uns herois perquè estan salvant vides. Han salvat la meua però també van salvar la de l’home que tenia assentat al meu costat quan era un xiquet. 

Des d’aleshores, quan perd l’esperança en la nostra espècie m’acoste a una sala de donació de sang. Alli em carreguen les piles per seguir lluitant contra l’odi que cada dia sembla guanyar terreny.

Font: Ester Jordà./





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *