Luís García Montero: “és fonamental reivindicar un periodisme decent”
· El poeta Luís García Montero ha visitat Alcoi, de la mà de la Universitat d'Alacant, per tal de compartir amb el públic alguns dels seus versos i de les seues reflexions · És molt trist veure com el periodisme clàssic, a la recerca de les audiències, està contaminant amb la idea del titular escandalós, la falsa notícia, la manipulació
El poeta Luís García Montero ha visitat Alcoi, de la mà de la Universitat d’Alacant, per tal de compartir amb el públic alguns dels seus versos i de les seues reflexions sobre el moment històric en el qual estem vivint. Aprofitem per a fer-li algunes preguntes que enriqueixen el nostre coneixement sobre diverses qüestions de transcendència pública.
– Bona vesprada Luís, dius que no pots separar la poesia de les preocupacions, quines són les teues preocupacions en aquest moment històric?
Jo identifique la poesia amb la possibilitat de buscar una consciència pròpia en un temps en el qual n’hi ha poderosíssims mitjans de control de les consciències. On s’imposen idees, s’imposen discussions i no es deixa temps per a meditar. Estem vivint també la mercantilització del temps, on se sacralitza l’instant ‘d’usar i tirar’, la qual cosa implica l’oblit, l’esborrar de la memòria. I esborrar la memòria és no poder comprometre’s amb el futur. En aquesta dinàmica de superficialitat ha caigut el descrèdit damunt de moltes paraules, com són la veritat, la bondat, la política… A mi em pareix que en el sentit ètic de l’actualitat la poesia pot servir per a reivindicar eixes paraules trencades i, així, tornar a donar un sentiment d’aposta per la veritat, la bondat, la justícia i per l’amor.
– Un dels valors que irrompen en l’actualitat amb força és precisament contrari als que comentes, que és la intolerància. La poesia pot servir per a combatre, d’alguna manera, la intolerància?
La literatura en general, i la poesia en concret, educa en la imaginació moral. Qui té imaginació moral pot comprendre l’alegria de l’altre, el patiment de l’altre. I això et permet una cosa més important inclús que la tolerància, que és el coneixement i el respecte. Perquè moltes vegades els tolerants diuen ‘jo tinc la possessió de la veritat no però tolere que altre estiga equivocat’. No obstant, el coneixement i el respecte ajuden a comprendre que existeixen altres punts de vista i que l’important no és estar en possessió de la veritat sinó conviure amb la resta de persones, compartir i conéixer el que senten, mentre que tu procures no mentir-te a tu mateix.
– Durant la teua intervenció has fet referència al fet que la democràcia i els drets socials estan actualment, en bona part, en perill…
Un mira el món i es troba amb Donald Trump als EUA, a Bolsonaro en Brasil, l’extrema dreta té molt poder en Itàlia i Hongria, està augmentant en França, en el Parlament alemany n’hi ha neonazis… A mi em sembla que vivim una situació que necessita ser meditada. Crec que el neoliberalisme ha creat tanta desigualtat, tant d’abisme entre les elits i les majories socials, que s’està fent impossible defensar un ideal democràtic de drets humans. Perquè les majories estan desemparades, tenen por, l’Estat no les acull i cauen fàcilment en la temptació de buscar una identitat tancada i de veure com a enemics a qui arriba de fora.
– Veiem alguns indicis de regressió política i social…
Això s’agreuja més encara amb el vertigen de les comunicacions i de les xarxes socials inciten a l’odi, a les pors, al crim… És molt fàcil que la gent reaccione des de la por: procurant tancar-se en entitats tancades i caent en postures racistes. Em sembla molt perillós. Estem en un temps en el qual defensar els valors dels drets humans i la democràcia quasi comença a ser un privilegi de classes mitjanes que es poden permetre el luxe de no ser manipulades per les elits mediàtiques, que juguen amb la indignació d’unes majories molt empobrides. Per això jo crec que estem en un moment difícil per a la democràcia i que hem de tornar a l’esperit que va haver-hi després de la II Guerra mundial i implementar mesures que generen cohesió i seguretat social perquè, si no, podem caure en l’irracionalisme més perillós.
– En un context en el qual la manipulació i la intoxicació mediàtica estan a l’ordre del dia, quin és el paper que han de jugar els mitjans de comunicació en aquest sentit?
Hem d’insistir en el fet que la informació no és la comunicació. El periodisme és un dels eixos de la democràcia, i està sent substituït per unes xarxes que comuniquen històries que poden ser falses, que no estan meditades, que no estan comprovades. Promouen en la majoria dels seus receptors un narcisisme de consumidor més que una consciència cívica. Existeixen molts filtres mediàtics que ens han fet una fixa i coneixen què és el que volem escoltar, ens engalipen per a apoderar-se de la nostra consciència.
– Què podem fer davant d’aquesta realitat?
Hem de reivindicar el periodisme. És molt trist veure com el periodisme clàssic, a la recerca de les audiències, està contaminant amb la idea del titular escandalós, la falsa notícia, la manipulació. Estan fomentant tot el que convida a la crispació i l’odi en lloc de la meditació i el coneixement. Per això em pareix que és fonamental reivindicar un periodisme decent, cosa que ha d’eixir del mateix ofici, ja que no es pot regular des de cap govern, perquè d’ací eixiria també la temptació de coartar la llibertat d’expressió, i ja hem comprat com qualsevol intent de censura acaba sempre en situacions horroroses. De manera que hem de demanar al periodisme un exercici d’autodignifiació per a eixir de la dinàmica de la mentida.
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi