IES Pare Vitoria: “Tenim una proposta d’un projecte global de centre, en que tot estiga enllaçat”
• IES Pare Vitòria aposta pel medi ambient, l’amplia oferta d’ESO, Batxiller i Cicles Formatius i pels projectes innovadors com els patis inclusius i la participació de l’alumnat en certàmens i concursos literaris i científics.
Parlem amb Toni González director de l’IES Pare Vitòria, la cap d’Estudis Anna Pascual i la cap dels cicles formatius Bea Viseras.
- Que té d’atractiu este institut per a que un alumne puga decidir per matricular-se ací?
– La nostra oferta formativa és molt amplia. Comencem en la ESO, de 1er a 4rt de la ESO, després també tenim batxillerat diürn i nocturn i després tenim cicles formatius de la família química i d’activitats mediambientals. A més, per exemple, en la ESO, a l’any que ve, anem a ser centre plurilingüe, això vol dir que algunes assignatures, per exemple, la biologia, la faran en anglés. És una aplicació pràctica de la llengua. De cara a l’any que ve també, anem a ofertar per a la ESO, optatives noves. Tenim per a 2on de la ESO, robòtica. Per a 4rt de la ESO tenim laboratori d’observació ambiental.
Una altra optativa nova que volem que isca és la iniciació a l’alemany, anem a ofertar-la en tots els cursos des de 1er de la ESO fins a Batxillerat.
Treballem amb l’Ajuntament i amb una sèrie d’entitats que es preocupen pel medi ambient i el que volem és recuperar la fauna i la flora del riu Serpis. Volem que l’alumnat s’implique en el que és cuidar el medi ambient, no sols d’una manera teòrica sinó pràctica. També anem a començar ací un hort escolar i fer un hort vertical. Lo que volem és revertir el centre.
Una altre aspecte important del centre és que som un centre Erasmus Plus, això vol dir que tenim formació en l’estranger, tenim estades en l’estranger, a nivell de FP, els alumnes fan pràctiques en l’estranger, eixes pràctiques són més llargues, poden estar d’un mes a tres mesos.
També tenim formació de professorat a l’estranger. En guany per exemple hem anat a Alemania, Gran Bretanya i Finlandia per a conèixer aquell sistema educatiu. I de cara a l’any que ve, em demanat un projecte per a que també vagen els alumnes. Aleshores començaríem una xarxa d’intercanvis en el qual estarien implicat quatre països. El coordinador és de Polònia, i els països són: Espanya, Dinamarca, Italia i Grècia.
- En quant a innovació.
Tenim projectes d’innovació i investigació aprovats per la Conselleria. El que tenim enguany en marxa és l’Observatori Mediambiental. És una aposta pel medi ambient d’una manera molt pràctica i cívica.
Per l’any que ve també volem fer un de patis inclusius. Es tractaria de millorar totes les instal·lacions interiors i exteriors que tenim per a que l’alumnat no estigua simplement jugant a la pilota, jugant al futbol o a voleivol. Si que em vist que açò passa des de fa uns anys a tots els centres, que en el pati els que juguen són els xics a la pilota i veus a les xiquetes un poc arraconades, o a la gent que no li agrada el futbol o el volei, no juga i estan pel pati per on poden.
Aleshores volem fer un centre còmode, amb espais per a sentar-se, en espais d’ombra, i tot açò entra dins de revertit. És un projecte global de centre, en que tot estiga enllaçat.
- Hi ha pressupost per fer tot això?
Nosaltres el demanem. El tenim ja per al projecte de fer un jardí. L’altre seria per a mobiliari extern, zones amb ombra amb espais blanets on puguen seure, etc. Alguna cosa que siga més bonica, que no siga simplement ixir al pati, que siga còmode i l’alumnat estiga a gust.
- Teniu a més una gran trajectòria de premis.
Sí, tenim molts premis a nivell d’ESO, Batxillerat i Cicles. Ens afecta de manera global a tots com a centre. Som un centre que es presenta a tot tipus de concursos científics i literaris.
Enguany estem molt orgullosos del tercer lloc que hem aconseguit en la lliga de debat perquè era una lliga a nivell de Països Catalans. També tenim alumnes que han guanyat el Sambori, en relats. En la prova Cangur, de matemàtiques, han quedat entre els 10 primers. També tenim un concurs dels millors relats breus juvenils. I vam tindre un premi de programació informàtica. Hem tingut també un premi extraordinari de Conselleria en un alumne de Cicle Formatiu Educació i Control Ambiental.
- Comente un poc més sobre este i altres cicles a destacar.
És un cicle molt nou i encara no té massa demanda però laboralment sabem que sí. En la província d’Alacant som els únics que oferim este cicle. És un cicle molt motivador perquè l’alumnat va per la natura i a més ja hi ha alumnes col·laborant amb l’Ajuntament com a tècnics.
Altres cicles, els de la rama de Química, que porten molt de temps, estan molt consolidats i tenen un 80% de col·locació, fins i tot, en època de crisi. El contingut és de química, física i microbiologia. I tenen molt a veure amb el control de qualitat, que ara està molt demandat.
- Quines experiències teniu a nivell internacional
A més som centre xarxa UNESCO, i això implica que el centre cada vegada que tracta un tema transversal. Ara estem treballant amb un projecte anomenat ‘Desplastificat’ que està molt de moda, els dos coordinadors són Vicent Romanç i Santi Vilora.
La UNESCO ací està molt activa i aleshores, per exemple, el dia 7 de juny vindrà una carpa d’ACNUR. Venen a contar que fan quan acullen als immigrants i serà molt pràctic perquè els alumnes entren a la carpa i els tractaran com si foren immigrants. És un taller vivencial.
I tenim també viatges culturals, per exemple, a Portugal i Extremadura.
- Quina previsió de matriculació?
Normalment s’ hem mantés però és cert que en les previsions hem observat un petit augment. Ara ens han donat una unitat més de batxillerat. La feina està traduint-se en una major demanda i a més estem molt contents en l’alumnat perquè són actius i responen. I en quasi totes les promocions tenim gent molt bona, per exemple, enguany han seleccionat a una alumna als Premis Amancio Ortega, per a fer batxillerat a EEUU. Però, també tenim alumnat d’altres nivells i intentem donar resposta a tots ells. I per la vesprada tenim molts programes de reforç, tant de ciències com de lletres.
Carmen Gosalbez: 
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Comenta i participa-hi