Exposició ‘Ballar el moro’ a l’IES Pare Vitòria
A l'IES Pare Vitòria aquest mes de març, continuen les activitast al voltant del 85è aniversari del centre i 50 anys del seu edifici vell, amb l'exposició "Ballar el moro" fins el 30 de març • Segons les darreres estimacions, més de mil dues-centes poblacions al món celebren avui dia festes en les quals és present la figura del moro, sol o acompanyat de cristians
A l’IES Pare Vitòria continuen les activitats al voltant del 85è Aniversari del centre i 50 anys del seu edifici vell, aquest mes de març amb l’exposició ‘Ballar el moro’ vinculada a las Festes de Moros i Cristians, danses típiques d’aquestes festivitats, així com la seua implicació cultural al llarg de Catalunya, Illes Balears i País Valencià.
‘Ballar el moro’ finalitzarà el 3o de març amb una conferència per part del seu comissari, Raül Sanchis Francés. “Ballar el moro”, i és una producció del Museu Etnològic de Barcelona i l’Associació Cultural Joan Amades. L’exposició està oberta al públic general en horari del centre, 8:00 a 22:00 h.
Ballar el moro explica la mescla d’elements polítics, religiosos, ètnics, socials i culturals ha confluït en un ventall d’imatges al·legòriques sobre el moro que oscil·len entre la realitat i la llegenda, entre la maurofòbia i la maurofília, entre la història i el mite…
L’exposició també examina la gran quantitat dels topònims referits al moro que localitzem als territoris de parla catalana, els quals es troben a cavall entre la significació històrica i el rerefons mític. Des dels dolmens i els poblats talaiòtics i ibers fins als mausoleus i les necròpolis romanes, els castells, els ponts o les alqueries medievals, l’apel·latiu del moro està relacionat amb un horitzó temporal ancestral i, de vegades, ben allunyat del musulmà. Coves, roques, fonts i cims completen un univers que evoca contes i llegendes d’un món màgic i misteriós.
Posteriorment, en l’imaginari cultural europeu, com si fos un calidoscopi, s’ha creat al llarg dels segles una polièdrica figura al voltant del moro que inclou sota un mateix concepte àrabs, mauritans, sarraïns, musulmans, andalusins, mudèjars, berbers, turcs, barbarescos, moriscos, etc., però també cultures, pobles i elements totalment deslligats del fet musulmà.
Aquesta mostra és un viatge a la història, la mítica i el folklore que envolta l’univers festiu de moros i cristians.
Arbre Colibri de la Pau: 
Andreu: 
Comenta i participa-hi