Juan I. Torregrosa: “La universitat no pot ser un lloc de treball intern”
Juan Ignacio Torregrosa, director del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València • Analitzem l’educació i la innovació a la ciutat i al conjunt del territori valencià
El director del Campus de la UPV a Alcoi atén a El Grat / lesmuntanyes.com en el seu despatx. Analitzem el passat, present i futur d’un dels eslabons més importants de l’educació i la innovació a la ciutat i al conjunt del territori valencià, que afronta la seua tasca amb la responsabilitat i cura que mereix la Politècnica
- Amb la conformació imminent del nou govern valencià: li preocupa on pot quedar l’Educació? Què hi demana als nous representants?
El primer que em ve al cap és la incertesa sobre de què va a dependre el tema universitat: si continuarà dins una Conselleria d’Educació, junt amb Primària, Secundària i Batxillerat, o si tindrà una entitat pròpia lligada, com en altres ocasions i casos, a Indústria i/o Innovació. El meu desig personal, crec que seria bo que Universitat ‘penjara’ d’una Conselleria que tractara específicament aquest àmbit. Perquè considere que els problemes de les universitats són distints a altres etapes preuniversitàries, pel que crec que paga la pena que hi haja un conseller o consellera que unisca tot açò amb les polítiques d’Industrialització i Innovació. Per tant el meu desig és poder veure un representant que tinga una conselleria on aparega la paraula ‘universitat’. No obstant, sóc conscient de què tota l’Educació ha d’estar coordinada, per suposat.
- – Hi ha moltíssim a destacar al Campus d’Alcoi de la UPV quan gairebé arribem a final de l’any acadèmic.
En la part més tradicional, podríem dir, del Campus, és un any, de nou, de rècords. Hem omplit tots els títols; tenim pràcticament totes les aules plenes. Tants els graus com els màsters estan funcionant perfectament. Seguim mantenint la identitat amb l’entorn, amb una gran quantitat d’acords amb empreses i institucions per potenciar la presència de la universitat al territori. Tot això ens permet apropar els nostres coneixements –ciència, tecnologia i negocis- a l’àmbit preuniversitari, a instituts i col·legis, per tal de fomentar aquestes àrees i conèixer millor als centres de formació de Villena, Mutxamel, Xàtiva, Ontinyent, entre d’altres. I això està anant molt bé, perquè la universitat no pot ser un lloc on l’acadèmia treballa solament de manera interna, de manera que així podem veure com funcionem millor en l’entorn i també podem rebre d’ell. També ha hagut un rècord en aquest sentit i la quantitat d’activitats desenvolupades al respecte.
Estem especialment orgullosos del nostre compromís en el tema de la dona-Enginyeria: hem participat en moltes activitats i volem seguir fomentant que les xiquetes s’incorporen a aquest àmbit, el de la tecnologia. També estem contents perquè hem alliberat l’oferta de reptes educatius pels alumnes preuniversitaris, concurs de robòtica, de programació, de negocis, amb una alta participació. Això vol dir que a la gent jove li interessen la ciència i la tecnologia, i fem que les aprenguen com un joc, perquè el més important és com ho contes per a fer-ho interessant. Internament, després de rebre la visita del vicerector d’alumnat, destaquem un aspecte en el que estem treballant des de fa temps: la formació a través de reptes, la generació espontània, que se’n diu. Es tracta de tots aquells alumnes que s’uneixen per participar a reptes nacionals i internacionals, com la fabricació de vehicles de baix costum, les motocicletes de competició, la robòtica o el disseny de mobles intel·ligents. Accions que eixen un poc de la lògica acadèmica, i que responen a una manera d’aprendre fent, dins d’un estil modern i innovador, un aprenentatge distint. Ens marca un poc el nostre model a seguir, basat més en allò que l’alumne aprén mentre ho fa, apropant-se i resolent problemes com un repte professional real, i s’allunya del model més tradicional de classes magistrals.
En este sentit, destacar que tornem a tenir més de 600 pràctiques a l’any remunerades: és satisfactori parlar amb els empresaris, que et diuen que, encara que els costa diners contractar a un dels nostres alumnes, volen fer-ho perquè són bons. Vol dir que el nostre futur egressat, primer, podrà practicar a una empresa i, segon, que l’empresariat confia en la nostra gent. A nivell d’Erasmus, tampoc cap dels nostres alumnes es queda fora: no sols rebem gent que ve, Espanya suposa un gran atractiu, sinó que estem enviant a més d’un centenar d’alumnes a estudiar fora. Açò configura currículums d’èxit, facilita la contractació. A més a més ara hi ha tres títols, dobles, amb universitats estrangeres, com ara Finlàndia o Suècia: els alumnes poden treure-se’l ací, o bé allà. Això també dóna un valor, ja que no es tracta d’una experiència Erasmus, en aquest cas, sinó de cursar un any fora i obtindre un títol que pot aportar coses distintes per part dels socis europeus, amb especialitzacions considerablement diferents de les que hi ha a Espanya, i també a l’inrevés. El nostre objectiu és aconseguir estendre esta oportunitat a tots els títols, i en vàries universitats, de llocs diferents. Aquest seria un dels nostres grans reptes.
- – Un altre arriba de la mà de la matriculació, com cada any, de cara al mes de setembre. Quants alumnes s’esperen i com es troba el període de sol·licituds?
Com els darrers anys, el nostre període de matriculació comença a partir de la resolució dels exàmens de la PAU, el 14 de juny, la setmana consecutiva. Tots han estat molt nerviosos per saber si han aconseguit la nota que els cal per entrar en el títol que volen. Entre grau i màster, -on ja està oberta la preinscripció, que ix una mica abans- oferim l’entrada a vora 550-600 alumnes cada curs. Normalment, l’oferta es divideix i deixa 500 que van als títols de grau, i 100 als màsters. El Campus d’Alcoi de la UPV té uns 2.200 alumnes en total. Eixos són els números. Fins meitat de juliol no tenim els resultats d’eixes preincripcions per tal que l’alumne puga saber les seues primeres, segones i terceres opcions, i poder dirigir-se cap a un lloc o altre.
- – S’acaba de celebrar un encontre i ja en teniu un altre a la vista, al Campus.
Fa uns dies, vam tenir un encontre d’investigadors a nivell europeu d’oxidació avançada, que va arribar per primera vegada a Alcoi gràcies a un dels nostres professors. El 17, 18 i 19 és la data fixada pel CUIEET, Congrés d’Innovació Docent en les Enginyeries Tècniques. Amb 27 edicions a les esquenes, reuneix als especialistes de primer nivell d’aquest àmbit d’escoles de tota Espanya per tal de compartir models docents basats en aprenentatges disruptors. L’objectiu: pensar i reflexionar per veure cap a on anem, sobretot les universitats públiques, a través dels tallers i ponències. Els nostres reptes són els mateixos que té el país, assegurar els drets i l’educació al ciutadà. Ja en setembre, acollirem el Congrés Nacional d’Estadística i Investigació Operativa que, encara que sol fer-se a capitals de província, el portem ací. S’esperen 400 participants, de tota Espanya, i també de Portugal, perquè és ibèric, l’encontre. Ens fixem en la necessitat de crear talent, i no conformar-se en què ja el tenim: cal adoptar aquesta permeabilitat per tal d’afavorir que la gent vinga, i compartir l’espai i el coneixement. La nostra voluntat és continuar tenint dos, tres esdeveniments d’aquest tipus a l’any. Pel vinent, ja ens han confirmat les jornades de Robòtica, que van ser un èxit l’any passat.
- – Parlant de valors de futur: quins es marca la universitat?
A nivell general, estic molt satisfet d’haver pres la decisió de tindre una Subdirecció d’Igualtat i Assumptes Socials, necessària per aconseguir una visibilitat en aquestes polítiques. Tot el que signifique ser solidaris amb l’entorn, sobretot en els espectres socials més necessitats, i poder implantar les polítiques d’Igualtat de la UPV al Campus d’Alcoi, és molt important. Una dada: a les Enginyeries, en general, la mitjana és que més del 70% són homes, de vegades, el 90%. Tenim una responsabilitat ací. A més, està començant-se a treballar en un nou pla estratègic, als preliminars: ahí hem de plantejar aquest i altres reptes, si l’oferta és adequada o s’ha d’ampliar, i quin ‘calat’ hauria de tenir. Si em preguntes, jo dic sí: l’oferta ha d’ampliar-se. Hi ha altres campus on el d’Alcoi hauria de tenir presència. En l’àmbit d’Enginyeria i Tecnologia està havent un canvi important, des de la seguretat, l’automatització, la robotització, davant el que aquest Campus ha de desenvolupar una capacitat de resposta. Ahí és on ens haurem de moure en el futur.
Carmen Linares: 
Exposición en Xàtiva – PÉREZ CONTEL – ESCULTOR: 
Arbre Colibre de la Pau: 
Comenta i participa-hi