Foradia elgrat

Vicent Andrés Estellés, un poeta inesborrable al cor dels valencians

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, València 1924- 1993) fou un escriptor, periodista i valencianista. Encara que aquest autor no necessita presentació, donat que és una figura arxiconeguda que ha aconseguit endinsar-se al cor dels valencians. Estellés amb els seus versos ens ha ajuntat a tots els valencians fent himnes amb les seues paraules i fent-se un lloc al costat dels grans poetes de la història.

No hi ha cap valencià, que alguna vegada en la seua vida, no haja fet seua una cita d’Estellés. El que ha fet aquest grandiós poeta ha sigut identificar amb les seues paraules eixe sentiment tan nostre amb frases, paraules i poemes que quedaran per sempre al nostre cor, com ell deia: “perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”.

Qui no s’ha emocionat en sentir allò de: “No hi havia a València dos amants com nosaltres”. La figura d’Estellés és única, mai no trobarà un substitut, mai ningú aconseguirà aplegar.a l’interior dels valencians com Estellés ho feia. Un home amb uns orígens humils, de família de forners, fins que va decidir explorar el món periodístic. Els seus primers passos a aquest món els va donar al diari Las Províncias on va fer reportatges i crítica de llibres i cinema.

Fou un poeta amb una vida trista, que no va fer ombra a la seua gran trajectòria literària. La seua obra poètica és aclaparadora, malgrat que la seua vida no va ser fàcil, dons va patir la Guerra Civil i va haver d’enfrontar-se a diverses morts de familiars. Un dels més tràgics moments va ser la de la mort de la seua filla que marcà per sempre l’escriptor.

Tot i això l’autor mai deixà de banda l’escriptura, sempre anava junt amb la seua màquina d’escriure. Encara que la mort va ser un tema recurrent i una constant a la seua obra poètica també va albergar la tasca de descriure la València de la postguerra un període fosc i sinistre en què es vivia amb por.

La seua poesia va ser una poesia des de i per al poble, donat que ell sempre remarcà la pertinença al poble valencià “Ací em pariren, ací estic./ Ací treballe i done besos./ Ací agonitze i ací em ric”. Però la poesia no va ser l’únic gènere que va conrear, sinó que també va escriure novel·la, guions de cinema i obres de teatre entre altres.

Tal vegada l’obra d’Estellés la sentim tan propera pél to tan intimista i sensual, el poeta versificava el fet quotidià i sembla curiós que tractara el sexe d’una manera tan oberta i sense mitigacions, quelcom que no passava a la poesia castellana o inclús a la literatura que s’escrivia en Catalunya. El fet que fora tan transparent en la seua escriptura ens ha permés gaudir de versos inèdits com ara: “No he desitjat mai cap cos com el teu./ Mai no he sentit un desig com aquest”.

Encara que el Llibre de les Meravelles (1971) és el més conegut, en té d’altres com ara Ciutat a cau d’orella (1953), L’amant de tota la vida (1966), Tractat de les maduixes (1985), La Parra boja (1988) o el que va dedicar a la seua dona, Sonata d’Isabel (1990), entre altres.

Tanta és la seua importància, i la seua estima arreu del País Valencià que cantautors com Ovidi Montllor, posaren ritme a les seues paraules i feren un homenatge al seu gran llegat. Encara que més recentment grups com ara Maria Amal i Marcel Bagés o Obrint pas han adaptat frases que han acabat sent mítiques: “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. També La Gossa Sorda ha tingut com a referent la figura d’Estellés amb la cançó “Camals mullats” o Pau Albajos amb”Sonata d’Isabel”.

Estellés va escriure fins als seus últims anys, l’última obra la va publicar a 1990, a més a més ha rebut premis i reconeixements, com ara el Premi d’Honor de les lletres catalanes (1978) i posteriorment el Premi d’Honor de les lletres valencianes (1990). També se li han donat premis a títol pòstum, és el cas de la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.

No hi ha paraules per descriure una figura tan rellevant a la nostra Terreta, és un poeta que ens ha donat molt i que fins i tot hui en dia trobem en murals, publicacions en xarxes socials o cites a les façanes dels carrers. Estellés no només ha aplegat al cor dels valencians, sinó que a través de traduccions a l’italià, castellà o l’anglés entre altres ha pogut arribar a més gent. El passat any 2018 amb motiu dels 25 anys sense Estellés, es dugueren a terme diverses activitats i commemoracions, doncs la figura d’Estellés continua sent rellevant entre els veïns i veïnes valencians.

El 1993, Estellés ens va deixar un buit als valencians, se’n va anar una figura molt important amb el mateix renom que tenien escriptors com ara Ausiàs March o Roís de Corella i prova d’açò és la quantitat d’homenatges, conferències i estudis que s’han desenvolupat al voltant de la figura d’Estellés.

Assumiràs la veu d’un poble/i serà la veu del teu poble/ i seràs, per a sempre, poble/ i patiràs, i esperaràs/ i aniràs sempre entre la pols/ et seguirà una polseguera./ I tindràs fam i tindràs set/ no podràs escriure els poemes/ i callaràs tota la nit/ mentre dormen les teues gents/ i tu sols estaràs despert/ i tu estaràs despert per tots./ No t’han parit per a dormir:/ et pariren per a vetlar/en la llarga nit del teu poble./ Tu seràs la paraula viva/ la paraula viva i amarga./ Ja no existiran les paraules/ sinó l’home assumint la pena/ del seu poble, i és un silenci./ Deixaràs de comptar les síl·labes/ de fer-te el nus de la corbata:/ seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera/ vida amunt i nacions amunt/ una enaltida condició./ No tot serà, però, silenci./ Car dirà la paraula justa,/ la diràs en el moment just./ No diràs la teua paraula/ amb voluntat d’antologia/ car la diràs honestament,/ iradament, sense pensar/ en ninguna posteritat,/ com no siga la del teu poble./ Potser et maten o potser/ se’n riguen, potser et delaten;/ tot això són banalitats./ Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble./ I tu, greument, has escollit./ Després del teu silenci estricte, camines decididament.

“Assumiràs la veu d’un poble”, Llibre de meravelles (1971)

Font: Miriam Quiles./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *