Foradia

Historia d’un arbre de l’Alameda (ara Alameda Camilo Sesto)

mirada al món per Ester Jordà

Han passat moltes coses des de que a l’Avinguda José Antonio, durant l’època franquista, es van plantar nous arbres. La coneguda arteria comercial d’Alcoi ha tingut tot tipus d’arbres plantats al seu carrer (abans reservat per a xalets de famílies industrials de ‘puntet’)

Però farà uns 50 anys que els arbres que coneixem actualment van ser plantats. Encara que invisibles per a la majoria, excepte que tingues gos, ells estan ahi. Donant refugi al pocs pardalets que encara s’atreveixen a viure a un dels carrers de més trànsit de la zona. I és que fins i tot els coneguts teuladins han deixat de vores als nostres carrers. La contaminació atmosfèrica i fins i tot les radiacions de mòbils i wi-fi han reduït dràsticament la seua població. Seo Birdlife denunciava que en 10 anys la població de teuladins ha patit un descens del 21%, més de 30 milions d’aus perdudes.

I és que els arbres de ciutat són uns autèntics herois encara que ningú ho reconega. Han de suportar nivells de soroll que mai hauria de fer a un bosc, la contaminació lumínica que els dificulta saber l’època de l’any en la que estan i altes temperatures incrementades per aparells d’aire condicionat de les botigues i balcons de vivendes que instal·len els ventiladors directes al pobre arbre. També els pipis de gossos que dia darrere dia cremen l’escorfa del tronc a l’igual que la sal que es tira en hivern. 

I el subsol?  Un estudi de la Universitat de Ruhr de Bochum demostrava que contràriament al que es pensava els arbres de ciutat no busquen clavar les seues arrels en les canalitzacions cercant aigua o abono. El motiu de fer-ho és perquè als voltants de les canalitzacions la terra no està compactada i els resulta més fàcil créixer. A més, amb les seues arrels tan apretades i menudes li resulta impossible aguantar una forta tronada. Pensem que a plena natura les arrels d’un arbre adult poden arribar fàcilment als 700 metres quadrats. A la ciutat el cepelló no passa dels 50 centímetres.

Però malgrat les dificultats a les que s’enfronten els arbres de ciutat ahí els tenim, donant ombra, netejant l’aire que respirem, amortiguant el soroll i regulant la temperatura del carrer. 

Farà uns 10 anys em vaig dedicar a prestar atenció a un dels arbres de l’Alameda situat per la Rosaleda. Després d’aguantar el canvi de la preciosa plaça a esta bèstia de formigó actual, a la que ningú sap com tornar l’encant que tenia, el pobre arbre va haver de suportar una cosa més: la maldat humana. Pels matins o a poqueta nit una dona abocava un líquid al seu tronc. Cada dia, durant setmanes i mesos aquella dona abocava aquell líquid transparent a l’arbre innocent. Què seria?

Àcid clorhídric, conegut com salfumà. Eixe era el regal diari d’un ésser humà per agrair el seu esforç per sobreviure en un entorn tan hostil.

Un dia li preguntaren perquè ho feia, ella tan mona, tan cuca, tan ben vestida, tan arreglada de perruqueria va contestar que l’arbre li tapava el lletrero del seu negoci i que no ho podia permetre. Com que l’Ajuntament no volia tallar-lo va decidir secar-lo. Aquells que ho vam escoltar li vam reprovar la seua actitud però ella, tant senyoreta, va alçar el cap i es va negar a canviar la seua conducta.

Però el ‘karma’ torna allò que dones. I afortunadament no vam tardar en vore el lletrero de ‘cierre’ al seu negoci. A dia de hui ningú recordarà aquell negoci que va estar durant un temps a eixe lloc i l’arbre, totalment recuperat, continua donant ombra a tots els vianants que passem per baix de les seues generoses rames.

Font: Ester Jorda./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *