Foradia ajualcoitel

Un any electoral entre reptes i tensions

Recordem els fets més relevants a Alcoi en aquest any 2019. Alcoi tanca 2019 amb la vista posada en el desenvolupament de grans projectes com el de Rodes i el del Molinar · El nou mapa polític local, amb un PSOE reforçat, es caracteritza per l'obertura de fronts crítics per part del PP i Guanyar

En qualsevol anàlisi que es faça sobre el balanç de 2019 a Alcoi cal tindre en compte que l’exercici que ara acaba va ser un any electoral. Dos processos electorals -les municipals del mes de maig i les autonòmiques avançades d’abril- han tingut una influència decisiva sobre els esdeveniments que s’han produït en els últims dotze mesos i sobre els que es produiran a la ciutat en el futur més pròxim. Els comicis locals van marcar continuïtat, amb un PSOE reforçat a la vora de la majoria absoluta i amb una oposició fortament fragmentada. A nivell autonòmic, una nova victòria del pacte d’esquerres del Botànic, sota la presidència de Ximo Puig, assegura les línies de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament. En un panorama polític sense canvis substancials, es mantenen els diferents temes de l’agenda alcoiana: projecte per a l’illa de Rodes, recuperació del Molinar i revitalització del centre històric. 

La cita electoral del passat 26 de maig deixava un mapa polític a Alcoi que li assegurava la continuïtat de Toni Francés al capdavant de l’Alcaldia durant altres quatre anys. Els resultats de les urnes suposaven un clar reforç a la gestió de l’alcalde, que se situava a la vora de la majoria absoluta amb 12 regidors. La claredat d’aquesta aposta contrastava amb el terratrémol polític que es produïa entre els partits de l’oposició. Sis forces polítiques diferents es repartien els escons d’esquerres i de dretes en el saló de plens. L’enfonsament de Ciudadanos, la forta penitència pagada per la presentació de candidatures diferents de Guanyar i Podem i l’aparició de Vox eren notícies destacades després de la nit electoral. Un PP estancat en quatre regidors es convertia de rebot en el primer partit de l’oposició. Teòricament, tot apuntava al fet que Toni Francés podria governar amb absoluta tranquil·litat durant quatre anys més, en obrir-se-li un ventall molt gran de possibilitats per a acords puntuals.

Paral·lelament, en les eleccions autonòmiques es revalidava la victòria del pacte d’esquerres del Botànic, amb la presidència d’un Ximo Puig reforçat després d’aconseguir la victòria. S’assegurava d’aquesta forma la continuïtat de l’entesa entre els governs de la Generalitat i de l’Ajuntament d’Alcoi, una col·laboració que resulta fonamental per al desenvolupament dels principals projectes de la legislatura que ara comença.

Si la influència de les eleccions autonòmiques resultava positiva per als interessos d’Alcoi, no es pot dir el mateix de la inestabilitat política que s’està vivint a nivell nacional. La situació de bloqueig del Govern central i la paralització de la resolució del problema del finançament autonòmic han sigut dues qüestions molt negatives, que amenacen amb paralitzar les línies de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament. Tots els projectes de futur de la ciutat passen necessàriament per l’existència d’uns fons públics que no arribaran fins que es cree un nou model per a augmentar les disponibilitats econòmiques dels governs autonòmics.

Nova dinàmica

Set mesos després de les eleccions municipals, ha quedat molt clar que Alcoi ha entrat en una nova dinàmica política. En el dispers mapa de l’oposició, dos partits -el PP i Guanyar- han mostrat amb rapidesa una línia crítica molt forta amb les accions del govern socialista. Mentrestant, la resta de forces polítiques romanen pràcticament desaparegudes i sense apuntar cap iniciativa de gran importància. La política alcoiana viu una estranya paradoxa: malgrat millorar els seus resultats, Toni Francés ha vist com a poc a poc ha anat desapareixent l’ambient de placidesa del qual va gaudir en l’anterior legislatura. Especialment dur ha sigut el marcatge efectuat des del Partit Popular, en el qual el nou portaveu, Quique Ruiz, ha optat per una línia d’enfrontament permanent i de control ferri, en un clar intent de capitalitzar qualsevol malestar amb el govern municipal, de millorar les perspectives electorals d’un partit estancat i de consolidar-se com a líder de la primera formació de la dreta alcoiana.

Amb els pressupostos municipals sense aprovar i amb els grans projectes de la ciutat sotmesos a un fort debat crític, el panorama municipal actual és molt diferent al que es va viure fins al passat 26 de maig. De com es desenvolupen els esdeveniments al llarg dels tres pròxims anys dependrà la continuïtat de l’actual hegemonia del PSOE alcoià, que s’enfronta a una tercera legislatura en l’Alcaldia amb una aritmètica favorable, que en teoria li garanteix una major comoditat que la que va tindre en mandats anteriors.

Grans projectes

Pel que respecta al futur immediat d’Alcoi, un projecte destaca sobre els altres: el de la recuperació de l’illa de Rodes per a convertir-la en un focus de desenvolupament econòmic de la ciutat. Aquesta obra va ser, sense cap gènere de dubtes, l’estrela de la campanya electoral de l’alcalde Toni Francés. Es tractava de donar-li contingut a un edifici industrial emblemàtic, en el qual es plantejava instal·lar un CDT de Turisme Interior, l’Institut Tecnològic de la Cosmètica i diferents equipaments per a acollir a empreses tecnològiques. És una actuació important i amb una envergadura econòmica que exigeix a l’Ajuntament la recerca de fonts de finançament extern. 

Fins al moment, s’han complit dos objectius. S’ha signat el conveni amb el Consell per a la ubicació del CDT i s’avança en els tràmits per a adjudicar la redacció del projecte definitiu. Totes dues accions s’han produït enmig de les fortes crítiques d’un PP, que acusa l’Ajuntament d’haver perdut diners en subvencions. El futur d’aquesta actuació dependrà en gran manera de la col·laboració de la Generalitat. Veure resultats concrets l’any 2023, data per a les pròximes eleccions, és un objectiu obligat que passa necessàriament per l’arribada de fons autonòmics.

Un altre dels projectes clau d’aquesta legislatura, el de la recuperació de l’àrea del Molinar, sembla no haver començat amb bon peu. El contracte per a rehabilitar l’antiga fàbrica de Els Solers, per a instal·lar en ella un centre d’interpretació de la indústria valenciana, s’ha hagut de rescindir en aparéixer dificultats en la solidesa dels terrenys. Aquest primer contratemps anuncia una veritat incontestable: el procés per a convertir aquesta valuosa àrea d’arqueologia industrial en un atractiu turístic per a Alcoi serà llarg, tècnicament complicat i molt car. L’actual corporació municipal haurà de mostrar totes les seues habilitats per a coronar amb èxit una actuació en la qual van fracassar sistemàticament tots els ajuntaments anteriors.

Al costat d’aquests assumptes relativament nous, Alcoi s’ha enfrontat al llarg d’enguany amb un dels seus temes clàssics: la recuperació del centre. Novament, el centre històric es veu situat en el centre de polèmiques i de forts debats polítics. Novament, les propostes de futur fetes per l’Ajuntament van xocar amb la realitat: una innovadora i polèmica campanya publicitària per a captar nous residents, “Viure al centre”, coincidia amb la mobilització dels veïns del carrer Casablanca per problemes d’ocupació de cases i de falta de seguretat ciutadana. Iniciatives municipals com la reurbanització del carrer Sant Francesc, els plans de conversió en zona de vianants o la construcció de nous habitatges protegits patien nous retards que provocaven les crítiques de l’oposició. Al carrer es capta un sentiment repetit que no ha perdut cap força: és necessari que en el centre històric d’Alcoi es comencen a veure assoliments concrets. La recuperació d’aquesta part de la ciutat ha de ser un objectiu prioritari per a qualsevol administració.

Pel que respecta a grans projectes, 2019 s’acomiadava amb una notícia positiva i inesperada. En ple mes de desembre, ADIF adjudicava obres de millora de la línia Alcoi-Xàtiva per valor de 7 milions d’euros. El tren rebrà d’aquesta forma la major inversió de diners públics de la seua història recent, escometent-se un pla de modernització reivindicat per aquestes comarques des de fa dècades. L’any en el qual es compleix el desé aniversari de l’obertura del tram d’autovia de la circumval·lació d’Alcoi, l’estratègia de futur per al ferrocarril continua sent una assignatura pendent, a l’espera d’aclarir el paper d’una línia fèrria que està fora de totes les xarxes de rodalia i que s’ha acostumat a funcionar com un estrany ens autònom.

Amb totes les deformacions que acompanyen a un exercici electoral, Alcoi ha viscut l’any 2019 ficat en els grans debats sobre el seu model de futur. Col·locada entre les expectatives generades pels grans projectes i un omnipresent sentiment de pessimisme, la ciutat ha iniciat una nova etapa marcada pels contrastos: mentre les iniciatives en matèria de desenvolupament turístic i cultural s’han vist coronades per l’èxit, la incertesa embolica a les actuacions relacionades amb la captació de noves indústries i amb la revitalització de les àrees urbanístiques més degradades. S’arriba a aquesta cruïlla enmig d’un ambiental polític més tibant, del que semblen haver desaparegut els grans consensos que es van viure en legislatures anteriors.

Font: Javier Llopis./


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *