La Cultura és el kalàixnikov del s. XXI
Alta Fidelitat, columna per Amàlia Garrigós
El titular d’aquesta columna és el lema de la XXV edició del Festival en xarxa, Barnasants. El seu director, Pere Camps, assevera que hi ha músiques que fan moure el cos, mentre que la cançó d’autor fa moure el cervell. Camps sosté que necessitem aquestes cançons perquè ens parlen de justícia, llibertat i amor; perquè no cal ser Einstein ni tampoc marxista per ser capaç d’observar que en els temps actuals, tot i que ens fem els sords i els cecs, el capitalisme és un sistema que ens porta a la mort; perquè hem d’apostar per una forma de vida que tinga en compte l’ésser humà i faça possible aturar el canvi climàtic i l’emergència dels feixismes; perquè la manera de transformar el pensament cap a un bé comú és canviant l’hegemonia cultural a través d’eines que ens ajuden a cultivar una consciència crítica i que ens permeten capgirar un ordre mundial que ens conduirà al desastre. En aquest context, la cançó d’autor, hui com ahir, continua expressant els problemes de les persones com també ho fa el cinema d’autor o el teatre.
Nascut a les Cotxeres de Sants fa un quart de segle, quan ja havien faltat Guillem d’Efak i Ovidi Montllor, el Barnasants creix estenent el projecte i eixamplant el seu circuit a les Illes Balears i al País Valencià. Fins ara hi havia concerts solts ací i allà, però s’ha fet un pas endavant creant una programació de manera autònoma gràcies a les tres seus valencianes: el Teatre Raval de Gandia, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València i l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor). “Tant de bo hi haja molts més Bellreguards!”, exclama Pere Camps, “perquè la complicitat dels consistoris és l’única manera de poder mantindre aquest projecte vertebrador per a dotar-lo d’estabilitat econòmica”. Enguany han hagut de dur a terme una campanya de micromecenatge, que està activa, a la recerca de mecenes per tal de transformar-se en cooperativa i posar rumb cap a la creació de l’Ateneu de la Cançó.
El Barnasants ha aixoplugat els cantautors valencians en moments molt dificils. Joan Amèric el va inaugurar l’any 2000, Feliu Ventura el 2004, Oscar Briz el 2005, enguany Hugo Mas l’obri i Pau Alabajos el tanca. Aquesta aposta de cultura en xarxa ha realitzat concerts especials coordinats per valencians com va ser ‘Música de telers’ amb Alfons Olmo de Verdcel, Pelandruska o Arthur Caravan i les ‘Sis Hores de Cançó’ en la commemoració dels vint anys del traspàs d’Ovidi amb noms com el de Clara Andrés o Tomàs de los Santos. També s’han fet meravellosos enregistraments com el disc ‘Perquè volem’ amb la Banda Primitiva d’Alcoi i la Coral de Sant Jordi o el ‘Directament’ de Joan Amèric. Enguany, aquesta cita anual, commemora el 25é aniversari de ‘les vacances’ de l’artista alcoià amb l’espectacle Ovidi 25 agrupat per un col.lectiu de músics que li reten homenatge a aquell que ‘mai no se’n va, sempre és qui torna’. Les actuacions que es podran veure a l’Octubre seran les de Montse Castellà, Ivette Nadal i Caïm Riba, Roger Mas, Davide Casu o Cris Juanico. Altrament, Pi de la Serra i Toti Soler i Gemma Humet actuaran a Bellreguard, mentre que a Gandia ho farà Marina Rosell. Pau Alabajos farà el concert de cloenda, el 26 d’abril, al Teatre Micalet de València.
El músic alcoià Hugo Mas, que sempre ha participat al Barnasants quan ha tret disc, assegura que aquest tipus de música ens vincula històricament amb els segles XI i XII quan els trobadors i joglars componien, cantaven i recitaven. Un tret cultural antic que abasta el sud de França i el nord d’ Itàlia i ens agermana. Per a la cultura mediterrània, la cançó d’autor és com el jazz per a la música afroamericana. Un gènere que va ser menystingut víctima de teories reduccionistes que guanyaven adeptes. El Barnasants, des de fa 25 anys ha defensat, escampat i divulgat una de les expressions culturals pròpies que pertanyen al nostre passat més remot. Per molts anys!
ARBRE Agulló i Guerra: 
Josep Marti Esteban: 
Eugeni Renom Cucurella: 
Catherine Perelló Scherdel: 
Comenta i participa-hi