lasarga ajualcoitel

GENT: Julita

Els pobles i les ciutats els fa la GENT. Gent que ens creuem a diari persones anònimes que tenen un nom i una història • Columna fotogràfica per Diana Sanus

Julita té 81 anys i ha viscut tota la vida al centre d’Alcoi. Durant aquests anys ha sigut testimoni de com ha canviat la vida al seu barri. Com ella diu: “Ja només quedem quatre vells” ací. La gent jove ha buscat altres llocs per a viure i els comerços de tota la vida han anat tancant. Només l’arribada dels estudiants sembla que ha començat a donar-li vida de nou al centre.

Com tantes dones majors, viu gràcies a una pensió de viuda. El seu home, Rafael, va treballar i cotitzar molt per tal de que ella poguera tindre una paga digna. I comenta que és afortunada, perquè n’hi ha dones que han de passar amb pensions de 300 euros. Fa 12 anys que Rafael va faltar i encara li se’n posen els ulls plorosos recordant-lo. Ella preferiria no cobrar una pensió de viudetat i tindre’l encara al seu costat.

Julita va estudiar fins al batxillerat (i ja és més del que era habitual entre les xiques) i, al igual que la majoria de les dones a la seua època, va deixar els estudis per casar-se. I des d’aleshores va dedicar la seua vida i el seu esforç a cuidar del seu home i de les tres filles que van tindre. Una feina que la societat no sempre ha valorat com mereix.

Després van vindre els nets. En aquests temps, el paper dels avis cuidant dels nets és fonamental. Molts pares i mares no podrien portar endavant les seues faenes sense ells. Però no és cap obligació dels avis, que ja han treballat prou tota la vida. Si ho fan és només per la seua voluntat d’ajudar. Amb cinc nets (quatre xiques i un xic), Julita no ha parat. Arreplegant-los, cuidant-los, preparant dinars, berenars… I així s’ha guanyat la seua estima. Perquè tots són conscients del que ha fet per ells.

I què fa una dona jubilada o viuda amb el seu temps lliure? Què li agrada fer? Doncs en el cas de Julita, fer ioga, jugar a la sopa de lletres, llegir les noticies a la seua tablet (els nostres majors s’han d’adaptar a les noves tecnologies)… I pegar la volta als ponts amb el seu monyo cardat quan l’oratge ho permet.

Font: Diana Sanus./


culturalcoi

ajualcoiturisme

 

artacasamuntany

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *