lasarga

La gestió privada de les residències geriàtriques. Lo públic i lo privat

Article per Jaume Brotóns

Una de les coses que ens està sorprenent més en la situació de Pandèmia que estem vivint amb el Covid-19, és la gestió de les Residències Geriàtriques en tot l’Estat, la Comunitat Valenciana, òbviament no s’escapa. A nivell de tot el país, el número d’infectats i morts en les Residències Geriàtriques per el coronavirus i la seua possible deficient gestió, -principalment privada-, ha obert la “caixa de pandora”. Estàvem acostumats a escoltar com saltaven als mitjans de comunicació, notícies sobre la situació d’algunes Residències de majors d’algunes Comunitats Autònomes, en quant mancant de personal, fins i tot en alguns extrems, de deixadesa en la cura i fins a cert maltractament amb els usuaris. Sempre ens preguntàvem, què fea la administració per evitar que aixó pasara… si a més el seu funcionament estava supeditat a les autonomíes a través de les Conselleries de Benestar Social- en quant  a la normativa referent a per exemple, ràtio d’empleats per usuaris, normes de governança, inspecció, etc.

Ara en el moment de la Pandèmia, s’ha vist que aquests Centres de Majors gestionades en gran parts per Fons Inversors sense escrúpuls, -davant la falta de inversió pública i la privatizació de aquets servicis-, és on hi ha majors brots del virus i sobretot un número de morts inassumible, que a més per les característiques de la malaltia, a afectat als majors en mes grau i han mort en la més estricta soledat, fins i tot i malgrat l’esforç del personal d’aquestes residències per a acompanyar-los en els últims moments. Aquesta gent, els empleats, -molt pocs per cert-. per atendre la situació que sa proudit en les Residencies Geriátriques, son uns dels héroes de aquesta tragedia.

Ens ha alarmat en l’Àrea de Salut d’Alcoi, les dades que tenim d’infectats i de morts per número de habitants ( la segona de la Comunitat Autònoma). Dades en la qual ha hagut de veure el succeït en el Geriàtric d’Oliver, on es parla d’una xifra superior a setanta morts ( de 134 usuaris totals)  i quant a la resta, possiblement més del 90% d’infectats. Encara que si és veritat que no es tenen dades oficials, des que va deixar de facilitar-se, el passat dia 30 de Març per la Conselleria de Sanitat.

La plataforma de familiars de residents en els Centres de Domus Alcoi i Cocentaina , constituïda el Novembre passat, ja va denunciar manques d’aquest mena de Centres privats. Bàsicament el ràtio de personal pel nombre d’usuaris, és a dir poc personal, per a ajudar a la cura que necessita un col·lectiu com el de les persones majors .-. En alguns ambients de familiars dels usuaris, es parlava des d’abans de la Pandèmia, dels focos de gastroenteritis que es van donar al Centre Domus Alcoi, o per exemple certa falta de material adecuat per a mantindre higiènicament net el mateix. Pensem si aquestes manques eren vertaderes, la possibilitat de fins a quin punt, tot i sent la causa de la propagació del virus segons es dia externa al Centre, eren un explosiu perquè la propagació es produïra.

D’altra banda, la responsabilitat de les diverses administracions és palesa. Fins al 18 de Març en què va ser “medicalizat”, el Geriàtric d’Oliver, i passada la seua gestió des de Benestar Social a Sanitat de la Generalitat, no ens consta que la Conselleria de Benestar Social, intervinguera des de finals de febrer o primers de Març, ja detectat el brot, i prenguera cartes en l’assumpte (es comenta que també va poder haver-hi certa ocultació per part de la Direcció del Centre, del que ja estava ocorrent). Per una altra, quan es produeix la “medicalizació” del Geriàtric , a partir del citat 18 d’Març, aquesta medicalizació d’aquest i altres centres a la Comunitat Valenciana, suposa ampliar els Recursos Humans, -que són imprescindibles-, .així  al Centre de Oliver, un metge, dues infermeres , i diversos auxiliars, pero no consta si es van contemplar altres mesures, com el afrontar la situació de contagi generalitzat en el citat Centre d’Oliver, quan a mitjan Març encara hi havia quasi la meitat d’usuaris no contagiats en aquest. Així la seua dispersió traient-los del Centre i habilitant altres llocs per a la seua ubicació, ja fora de la pròpia àrea de salut d’Alcoi o altres zones, com sí que es va fer en altres llocs de l’Estat. Ací dins van quedar tots

Quan un contempla les imatges dels Hospitals en la televisió, amb tots els mitjans que es veuen en les UCI, en tractar de salvar la vida a les persones més greus afectades per el coronavirus, es pregunta si aqueixos mateixos mitjans es pot afirmar que els tenen els centres geriàtrics i en aquest cas concret, els tenia al mateix nivell, Domus d’Alcoi  quan son “medicalizats”, i per tant el tractament rebut pels usuaris seria el mateix que el que hagueren rebut en les UVIS d’un Hospital. Fins i tot en el moment de caos per la pandèmia i per por de col·lapsar la UVI de l’Hospital Verge dels Lliris, es va pensar a habilitar l’edifici del CEEM –Centre de Malalts Mentals- del barranquet, per a si feia falta com a “Hospital de Campanya”. Hauria sigut un bon lloc per a portar als usuaris de Domus Oliver, que encara no estaven contaminats, per citar alguna opció, però no es va fer o no es va contemplar com una alternativa més. 

També en comparar el focus, amb altres centres geriàtrics d’Alcoi, costa pensar que ninguna persona, simptomàtic o asimptomàtic, entrara en aqueixos Centres i no provocara una propagació del virus (personal dels centres, familiars..), podríem pensar que ací si van funcionar els protocols??, així com els suficients recursos humans, les mesures sanitàries adecuades, la severa higiene, etc, i tot això va ser substancial, perquè en aquets llocs no ocorreguera el mateix.

Qui aprova el ràtio de personal en els centres Geriàtrics i en concret en els privats??, que periodicitat de inspecció, aplicació de protocols i actuacions, fa la Conselleria de Benestar Social i sobretot després de realitzar-les, que seguiment es té d’aquestes??. Tot això és competència de la Generalitat ( igual que de les altres Conselleries de Benestar social de totes les CCAA). Hi ha algú que assumisca, que no es construeixen a la Comunitat Valenciana, cap residència pública dese fa quasi deu anys (amb doble de personal les públiques que les privades per atendre als usuaris), i que només s’incentiven residències com Domus VI, en mans de Fons, que sols pretenen guanyar diners i lamentablement a costa de la salut dels nostres majors. 

Creiem que hem de ser exigents a l’hora de demanar responsabilitats, tant als gestors de les Residències Geriàtriques, implicades en tot l’Estat per les consecuencies en aquets Centres de la pandemia i també a les diverses administracions, -en la Comunitat Autónoma Valenciana a la Generalitat-, com a última responsable de supervisar la seua gestió i funcionament.

Cal reconéixer i secundar el treball de la ”Plataforma de Familiars d’afectats de Domus Alcoi i Cocentaina”, en la seua futura acció d’exigir responsabilitats a qui corresponga,  i en denunciar pròximament aqueixes posibles deficiències, davant els Tribunals i la Fiscalía.

Font: Jaume Brotóns. Membre del Col·lectiu No+Precarietat Alcoiá-Comtat, Alcoi 6 de Maig./


firamodernistaalcoi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *