lasarga mediamborganica

Oliva nomena a Vicent A. Gabarda per als premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana

Tots els grups municipals, sense excepció, han donat suport a la proposta des que es va portar a la Comissió Informativa de Serveis Socioculturals. S’han aportat esmenes de forma integradora i constructiva.

Després de 30 anys de labor i per la seua perseverança i valor en la millora qualitativa de la nostra democràcia, es pretén per part de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, en la Plataforma de les Fosses de Paterna, dels Familiars de Víctimes del Franquisme en Oliva ARFO i aquest regidor i govern que ho subscriu, nomenar a Vicent A. Gabarda als premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana, pel valor de la seua tasca en la nostra recent història i en la millora de la qualitat democràtica.

Una moció proposada per la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià que es va fer arribar al regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Oliva, mitjançant l’Associació de Familiars de Represaliats i represaliades pel franquisme d’Oliva (ARFO).

Segons explica el regidor Josep Escrivà “Les investigacions de Vicent Gabarda han sigut molt valuoses per als familiars de Represaliats i Represaliades pel Franquisme a Oliva (ARFO), perquè esta obra ha sigut clau per a identificar a 2.238 persones en el Registre Civil de Paterna, al voltant de 70 veïns i veïnes d’Oliva, dels quals dues eren dones.”

L’investigador Vicent A. Gabarda Cebellán, natural de Paterna, investiga la història de la guerra i la postguerra al País Valencià, és doctor en Geografia i Història i treballa de professor a la Universitat de València. I atesa la seua obra, el que es pretén amb la moció és que se’l reconega per la tasca feta i pel valor que ha aportat per ubicar a les víctimes del franquisme que jauen en foses comunes a l’espera que els retroben.

Però també ha investigat els morts al front, i la seua obra es podria considerar universal, pel que fa als dos bàndols. Algunes de les llistes referents als fills i filles d’Oliva es poden consultar en l’apartat de documentació del web elscaminsdelamemoria.com.

Entre la seua meritòria participació en tallers, jornades, seminaris, congressos i publicacions sobre la Memòria Democràtica del País Valencià, es troba el llibre “Els afusellaments al País Valencià” (1938-1956), llibre de referència per a tots els interessats en l’estudi de la repressió, com també per als familiars de les víctimes en la recerca dels seus familiars assassinats.

Sílvia Mena, portaveu suplent del Grup Municipal PP va destacar que “Vicent Gabarda, és un historiador valencià, extensa tasca de divulgació literària sobre memòria històrica, amplitud de mires amb dues dimensions, fets i duresa, injustificació d’actes d’una part i l’altra; existència de víctimes en la postguerra com en la rereguarda republicana, represaliats innocents sense cap militància política.”

Joan Mata, portaveu de PRO: “La Guerra Civil continua sent una qüestió controvertida al si de la societat espanyola. Açò no té cap sentit hui en dia, però és conseqüència del que la història ha estat empunyada interessadament pels uns i pels altres. Cal superar aquest estadi, cal que els historiadors substituïsquen els polítics en aquesta tasca d’anàlisi i comprensió del segle XX a Espanya. La Guerra civil, mirada amb equanimitat, ha de ser una lliçó del que ocorre quan una societat perd la confiança recíproca, la tolerància mútua i la polarització tensa la vida pública. Quan açò ocorre mor la civilització. Per això, veus com la del professor Gabarda són necessàries, per a una societat més lúcida.»

El regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà va agrair l’adhesió a la causa “Sent orgull d’aquesta corporació, on podem parlar d’un tema que fins ara ha sigut tabú o motiu de confrontació. Parlar sobre els assumptes de la memòria de forma oberta, amb representants de totes les diferents idees, és un indicador de maduració de la jove democràcia del nostre estat i amb aquest objectiu es va crear la Regidoria de Memòria Democràtica”.

Premis 9 d’Octubre i Memòria Democràtica

Per altra banda, l’any passat va rebre l’Alta distinció de Presidència, a títol pòstum, Leoncio Badía Navarro, nascut en l’Eliana el 1905, qui va ser l’enterrador del cementeri de Paterna, donant sepultura entre 1939 i 1945 a més de dues mil persones afusellades i enterrades en més de 70 fosses comunes durant el dit període, el més dur de la postguerra.

De forma clandestina, i malgrat els riscos que corria, Leoncio Badía, ajudava com podia a les famílies dels represaliats i els deixava que pogueren vore, per última vegada, els seus morts i quan era possible tractava d’identificar als cadàvers.

Leoncio Badía, també fou un condemnat a mort, no obstant la pena finalment no es va executar i va acabar retirant-se a l'”exili interior”. Va morir el 1987, sense que els seus esforços foren reconeguts fins, que 25 anys més tard, es van començar a excavar les fosses de Paterna i com a reconeixement del seu sentit de la humanitat i el seu valor en les circumstàncies més difícils, i en record d’una de les figures més significatives de la Memòria Democràtica Valenciana, el consell el va reconéixer amb l’Alta Distinció a títol pòstum.

Font: Redacció./


ua

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *